Sent Lis : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 25 : | Linha 25 : | ||
==Geografia== |
==Geografia== |
||
Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la ''Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin'', mès es devenguda una |
Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la ''Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin'', mès es devenguda una comuna periurbana de [[Tolosa]]. Es a 28km au Sud-Oèst de Tolosa e a 18km a l'Oèst de [[Murèth]]. |
||
Las aigas importantas de la comuna son le Toish e l'Aigabèra. |
Las aigas importantas de la comuna son le [[Toish]] e l'Aigabèra. |
||
==Istòria== |
==Istòria== |
||
Sent Lis es una [[bastida]] creada peu senescau deu rei de [[França]] Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions |
Sent Lis es una [[bastida]] creada peu senescau deu rei de [[França]] Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions reialas, las deu [[Comenge]] e las deus Angleses. |
||
Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La Gironda, La Granja de l'Aigabèra) |
Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La ''Gironda'', La ''Granja de l'Aigabèra'') |
||
Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants. |
Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants. |
||
Linha 43 : | Linha 43 : | ||
Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus [[Nazisme|nazis]] de la division [[Das Reich]], le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren. |
Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus [[Nazisme|nazis]] de la division [[Das Reich]], le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren. |
||
Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament la comuna. |
Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament créisher la comuna. |
||
Es ara una [[banlèga]] deu grand [[Tolosa]] ambe quasi 9000 abitants en 2013. |
Es ara una [[banlèga]] deu grand [[Tolosa]] ambe quasi 9000 abitants en 2013. |
||
Linha 98 : | Linha 98 : | ||
==Lòcs e monuments== |
==Lòcs e monuments== |
||
La '''hala''' au còr de vila, concebuda endeu mercat, au sègle XIX. |
|||
La ''''glèisa de Sent Julian''' de 1881, restaurada en 2010. D'estille neo-gotic ambe pintruras qualitadoses de Henry-Eugène Delacroix. |
|||
Le '''molin de vent''' deu sègle, en foncionament dinc a 1947, auèi restaurat ende hèr visitas toristicas |
|||
=== Minjacebas === |
=== Minjacebas === |
||
Linha 119 : | Linha 122 : | ||
==Ligams intèrnes== |
==Ligams intèrnes== |
||
[[Catinon e Jacotin|País de Catinou e Jacouti]] (engatjada dens [[Convergéncia Occitana]]) |
|||
==Ligams extèrnes== |
==Ligams extèrnes== |
||
* {{Ligam web|url=http://www.ville-saint-lys.fr/|títol=Sit officiau}} |
* {{Ligam web|url=http://www.ville-saint-lys.fr/|títol=Sit officiau}} |
||
* {{Ligam web|url=http://paisdecatinou.over-blog.com/|títol=Sit País de Catinou, associacion occitanista de Sent Lis}} |
|||
{{Portal Gasconha}} |
{{Portal Gasconha}} |
Version del 21 setembre de 2013 a 21.13
Vila d'Occitània |
Sent Lis
Saint-Lys | ||
---|---|---|
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
Coordenadas | 43° 30′ 54″ N, 1° 10′ 42″ E | |
Superfícia | 21,3 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
220 m 210 m 175 m | |
Geografia politica | ||
País | Gasconha | |
Contrada | Savés (Comenge ) | |
Estat | França | |
Region 76 |
Occitània | |
Departament 31 |
Hauta Garona | |
Arrondiment 311 |
Murèth | |
Canton 3130 |
Sent Lis (capluòc) | |
Intercom 243100690 |
du Muretain | |
Cònsol | Jacques Tène (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
9 488 ab. 9 670 ab. | |
Densitat | 418,64 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Gentilici | Saint-Lysiens (en francés) Sentlisian (en occitan) | |
Còde postal | 31470 | |
Còde INSEE | 31499 | |
www.ville-saint-lys.fr/ |
Sent Lis[1],[2],[3],[4] ( Saint-Lys en francés) es una comuna occitana de Gasconha entre Savés e Tolosan situada dins le departament de Hauta Garona e la region de Mièjorn-Pirenèus.
Geografia
Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin, mès es devenguda una comuna periurbana de Tolosa. Es a 28km au Sud-Oèst de Tolosa e a 18km a l'Oèst de Murèth.
Las aigas importantas de la comuna son le Toish e l'Aigabèra.
Istòria
Sent Lis es una bastida creada peu senescau deu rei de França Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions reialas, las deu Comenge e las deus Angleses.
Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La Gironda, La Granja de l'Aigabèra)
Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants.
Pendent la revolucion francesa, la comuna s'apèra Eaubelle (Aigabèra en occitan). Aqueste nom poiriá èster le prumèr nom deu lòc avant la creacion de Sent Lis qu'es una referéncia clara au poder novèl deu rei de França en Tolosan au sègle XIII.
De notar, que le periòde napoleonian estèc mauagit e l'insomission a la conscripcion voluda per Napoleon Ièr estèc importanta coma pertot en Gasconha. La repression hasquèc detzenats de mòrts.
Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus nazis de la division Das Reich, le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren.
Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament créisher la comuna.
Es ara una banlèga deu grand Tolosa ambe quasi 9000 abitants en 2013.
Le parlar originau de Sent Lis es l'occitan gascon tolosan. De notar que Sent Lis a una seccion bilingua francés - occitan a las escòlas ambe mès de 150 escolans en 2013.
Administracion
Demografia
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
916 | 998 | 1 047 | 1 209 | 1 223 | 1 223 | 1 293 | 1 416 | 1 445
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 471 | 1 533 | 1 569 | 1 451 | 1 443 | 1 491 | 1 483 | 1 343 | 1 245
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 283 | 1 188 | 1 116 | 998 | 1 053 | 1 024 | 1 040 | 1 007 | 1 238
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 426 |
1 794 |
2 820 |
3 503 |
4 565 |
5 455 |
7 741 |
8 118 |
8 256 8 409 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
8 397 8 556 |
8 537 8 697 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Lòcs e monuments
La hala au còr de vila, concebuda endeu mercat, au sègle XIX. La 'glèisa de Sent Julian de 1881, restaurada en 2010. D'estille neo-gotic ambe pintruras qualitadoses de Henry-Eugène Delacroix. Le molin de vent deu sègle, en foncionament dinc a 1947, auèi restaurat ende hèr visitas toristicas
Minjacebas
Catinon e Jacotin damòran dins le vilatge aperat Minjacebas o Minjocèbos. Minjacebas, qu'es un quartièr de la comuna, es la patria de Catinon e Jacotin pr'amor que le nom agradèc a Carles Molin. Una associacion aperada Païs de Catinou e Jacouti, creada per Patrick Lasseube en 1995, celèbra cada an a la prumèra dimenjada d'octòbre Catinon e Jacotin.
Abadia de Planselva
Personalitats qu'an ligams ambe la comuna
Nòtas
- ↑ Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3.
- ↑ Toponimia occitana.
- ↑ Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
- ↑ Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
Ligams intèrnes
País de Catinou e Jacouti (engatjada dens Convergéncia Occitana)
Ligams extèrnes