Sent Lis : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 25 : Linha 25 :


==Geografia==
==Geografia==
Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la ''Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin'', mès es devenguda una banlèga de [[Tolosa]]. Es a 28km au Sud-Oèst deu Capitòli, qu'es le centre de Tolosa e 18km a l'Oèst de [[Murèth]].
Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la ''Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin'', mès es devenguda una comuna periurbana de [[Tolosa]]. Es a 28km au Sud-Oèst de Tolosa e a 18km a l'Oèst de [[Murèth]].


Las aigas importantas de la comuna son le Toish e l'Aigabèra.
Las aigas importantas de la comuna son le [[Toish]] e l'Aigabèra.


==Istòria==
==Istòria==


Sent Lis es una [[bastida]] creada peu senescau deu rei de [[França]] Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions reiaus, las deu [[Comenge]] e las deus Angleses.
Sent Lis es una [[bastida]] creada peu senescau deu rei de [[França]] Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions reialas, las deu [[Comenge]] e las deus Angleses.


Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La Gironda, La Granja de l'Aigabèra)
Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La ''Gironda'', La ''Granja de l'Aigabèra'')


Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants.
Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants.
Linha 43 : Linha 43 :
Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus [[Nazisme|nazis]] de la division [[Das Reich]], le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren.
Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus [[Nazisme|nazis]] de la division [[Das Reich]], le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren.


Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament la comuna.
Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament créisher la comuna.


Es ara una [[banlèga]] deu grand [[Tolosa]] ambe quasi 9000 abitants en 2013.
Es ara una [[banlèga]] deu grand [[Tolosa]] ambe quasi 9000 abitants en 2013.
Linha 98 : Linha 98 :


==Lòcs e monuments==
==Lòcs e monuments==
La '''hala''' au còr de vila, concebuda endeu mercat, au sègle XIX.
La ''''glèisa de Sent Julian''' de 1881, restaurada en 2010. D'estille neo-gotic ambe pintruras qualitadoses de Henry-Eugène Delacroix.
Le '''molin de vent''' deu sègle, en foncionament dinc a 1947, auèi restaurat ende hèr visitas toristicas


=== Minjacebas ===
=== Minjacebas ===
Linha 119 : Linha 122 :


==Ligams intèrnes==
==Ligams intèrnes==
[[[[Catinon e Jacotin|País de Catinou e Jacouti]]]] (engatjada dens [[Convergéncia Occitana]])
[[Catinon e Jacotin|País de Catinou e Jacouti]] (engatjada dens [[Convergéncia Occitana]])
==Ligams extèrnes==
==Ligams extèrnes==
* {{Ligam web|url=http://www.ville-saint-lys.fr/|títol=Sit officiau}}
* {{Ligam web|url=http://www.ville-saint-lys.fr/|títol=Sit officiau}}
* {{Ligam web|url=http://paisdecatinou.over-blog.com/|títol=Sit País de Catinou, associacion occitanista de Sent Lis}}



{{Portal Gasconha}}
{{Portal Gasconha}}

Version del 21 setembre de 2013 a 21.13

Vila d'Occitània
Sent Lis
Saint-Lys
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 30′ 54″ N, 1° 10′ 42″ E
Superfícia 21,3 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
220 m
210 m
175 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Savés (Comenge Armas de Comenge)
Estat Bandièra de França França
Region
76
 Occitània
Departament
31
Hauta Garona Armas del Departament d'Hauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3130
Sent Lis
(capluòc)
Intercom
243100690
du Muretain
Cònsol Jacques Tène
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
9 488 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

9 670 ab.
Densitat 418,64 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Saint-Lysiens (en francés) Sentlisian (en occitan)
Còde postal 31470
Còde INSEE 31499
www.ville-saint-lys.fr/

Sent Lis[1],[2],[3],[4] ( Saint-Lys en francés) es una comuna occitana de Gasconha entre Savés e Tolosan situada dins le departament de Hauta Garona e la region de Mièjorn-Pirenèus.

Geografia

Sent Lis es una vilòta de quasi 9000 abitants (2013) de la Gasconha tolosana. Hè partida de la Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin, mès es devenguda una comuna periurbana de Tolosa. Es a 28km au Sud-Oèst de Tolosa e a 18km a l'Oèst de Murèth.

Las aigas importantas de la comuna son le Toish e l'Aigabèra.

Istòria

Sent Lis es una bastida creada peu senescau deu rei de França Eustache de Beaumarchès en 1281, dins un espaci frontièra enter las possessions reialas, las deu Comenge e las deus Angleses.

Sembla que l'ocupacion umana es plan mès anciana. Existissiá avant la creacion de la bastida quauquas bòrdas (La Gironda, La Granja de l'Aigabèra)

Sent Lis estèc un borg agricòle ambe un mercat fixat le dimars dempèi la debuta. Longtemps la populacion se mantenguèc a l'entorn de 1000 abitants.

Pendent la revolucion francesa, la comuna s'apèra Eaubelle (Aigabèra en occitan). Aqueste nom poiriá èster le prumèr nom deu lòc avant la creacion de Sent Lis qu'es una referéncia clara au poder novèl deu rei de França en Tolosan au sègle XIII.

De notar, que le periòde napoleonian estèc mauagit e l'insomission a la conscripcion voluda per Napoleon Ièr estèc importanta coma pertot en Gasconha. La repression hasquèc detzenats de mòrts.

Sent Lis, dejà mercada peu chaple de la siva joenèssa suus camps de batalha de la guèrra 1914-1918, estèc le lòc d'un massacre hèits peus nazis de la division Das Reich, le 12 de junh de 1944 on un dotzenat de sentlisians se morisquèren.

Le desvolopament de la comuna de Sent Lis es ligat a le de Tolosa a partir deu sègle XX. L'implantacion deu centre de ràdio maritime a Sent Lis après la segonda guèrra mondiala, conjugat ambe l'arribada deus rapatriats d'Algeria, hasquèc rapidament créisher la comuna.

Es ara una banlèga deu grand Tolosa ambe quasi 9000 abitants en 2013.

Le parlar originau de Sent Lis es l'occitan gascon tolosan. De notar que Sent Lis a una seccion bilingua francés - occitan a las escòlas ambe mès de 150 escolans en 2013.


Administracion

Cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jacques Tène PS  
2001 2008 Patrick Lasseube SE  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 8917, totala: 9075

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
916 998 1 047 1 209 1 223 1 223 1 293 1 416 1 445

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 471 1 533 1 569 1 451 1 443 1 491 1 483 1 343 1 245

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 283 1 188 1 116 998 1 053 1 024 1 040 1 007 1 238

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 426
1 794
2 820
3 503
4 565
5 455
7 741
8 118
8 256
8 409
2009 2010
8 397
8 556
8 537
8 697
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

La hala au còr de vila, concebuda endeu mercat, au sègle XIX. La 'glèisa de Sent Julian de 1881, restaurada en 2010. D'estille neo-gotic ambe pintruras qualitadoses de Henry-Eugène Delacroix. Le molin de vent deu sègle, en foncionament dinc a 1947, auèi restaurat ende hèr visitas toristicas

Minjacebas

Catinon e Jacotin damòran dins le vilatge aperat Minjacebas o Minjocèbos. Minjacebas, qu'es un quartièr de la comuna, es la patria de Catinon e Jacotin pr'amor que le nom agradèc a Carles Molin. Una associacion aperada Païs de Catinou e Jacouti, creada per Patrick Lasseube en 1995, celèbra cada an a la prumèra dimenjada d'octòbre Catinon e Jacotin.

Abadia de Planselva

Abadia de Planselva (fr)

Personalitats qu'an ligams ambe la comuna

Nòtas

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.

Ligams intèrnes

País de Catinou e Jacouti (engatjada dens Convergéncia Occitana)

Ligams extèrnes