Vejatz lo contengut

Montrejau (Comenge)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Montrejau (Cominge))
Pels articles omonims, vejatz Montrejau (omonomia).

Vila d'Occitània
Montrejau
Montréjeau
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Sent Joan Baptista.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 05′ 09″ N, 0° 34′ 11″ E
Superfícia 8,21 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
543 m
420 m
409 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3122
Sent Gaudenç (Montrejau abans 2015)
Intercom
243100641
CC de Còr e Costalats de Comenge
Cònsol Eric Miquel
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 763 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 796 ab.
Densitat 349,57 ab./km²
Autras informacions
Gentilici montrejalés
Còde postal 31210
Còde INSEE 31390

Montrejau[1] o Mont-rejau[2] (atestat Mont-reiau de Ribièra[3], Montréjeau en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Comenge situada en eth departament francés dera Nauta Garona e era region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Qu'ei ua vila situada a 468 m de haut sus eras tèrras de Comenge. Bordeja Garona e eth sòn confluent damb era Nesta. Anciana bastida dab un bèth punt de vista sus eths Pirenèus. Aras distàncias de : 830 km de París, 100 km de Tolosa, 14 km de Sent Gaudenç, a 150 km d'Andòrra e a 26 km d'Aran.

Eras comunas limitròfas que son: Ausson, Gordan e Polinhan.

Montrejau qu'ei a proximitat de Sent Bertran de Comenge e dera sua catedrala, e deth site dera anciana vila romana de Lugdunum Convenarum.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

TER de Miègjorn-Pirenèus pera Gara de Montrejau Gordan e Polinhan : Linha Tolosa Baiona.

Aeropòrt: Aeropòrt Tarba Lorda Pirenèus.

Rotas: RN 117, autorota A64 sortida 17

Eras fòrmas ancianas que son Monteregali en 1351, villa de Monts regali, shens data, Montrejault en 1667. Eth seu nom qu'es era traduccion en lenga vulgara de Mons regalis [4].
Montrejau qu'ei format deth resultat de mons [montem] e deth resultat de regalis, donc mont reiau, qui senhala era somission dirècta ath rei, e ací, era fondacion per un representant dera autoritat reiala, Eustaqui de Beaumarchais, senescau de Tolosa [5],[6],[7],[8].

Etimologia, deth latin «Mons Regalis de Ripparia».

Bastida reiau fondada en 1272 per Eustaqui de Beaumarchais [6] devath Felip III de França.

Pendent er Ancian Regime, Montrejau qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa qu'es Sent Joan Baptista. Tanlèu 1790, Montrejau qu'èra caplòc deth canton de Montrejau. Eras Torrelhas qu'es destacat de Montrejau per la lei deth 1èr de deceme de 1875[9].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Éric Miquel aparentat Front d'Esquèrra Ancian emplegat de la Cellulose du Rhône et d'Aquitaine, sindicalista, président dera comunautat de comunas (2008-2014)
març de 2001 2008 Robert Pons   conselhèr generau (2001-2008)
junh de 1995 2001 Jean Jorda RPR conselhèr regionau
març de 1989 1995 Jean Pousson PS conselhèr generau (1957-2001)
març de 1983 1989 Jean Jorda RPR  
març de 1971 1983 Jean Pousson PS conselhèr generau (1957-2001)
1956 1971 François Bouché    
  1956      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2870, totala: 2936

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 193 2 041 2 150 2 487 2 991 3 034 3 081 3 081 3 466

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 914 3 680 3 832 3 682 3 081 2 992 3 141 661 665

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 618 2 724 2 632 2 539 2 551 2 901 3 008 3 071 3 106

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 149
3 700
3 473
3 161
2 857
2 577
2 706
2 722
2 738
2 799
2009 2010
2 797
2 854
2 781
2 838
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • en 1875, pèrda d'Eras Torrelhas
  • En 1891 e 1896, baisha anormala, compensada, çò sembla, per era montada de Lodet e un pauc tanben, de Sedelhac.
  • En 2018 la populacion èra de 2763 abitants e la densitat èra de 336,54 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Notas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Toponime prepausat dins Pojada, P (2009). Las Comunas de Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Editions Loubatières.  se basant sus l'obratge (1991) Dictionnaire d'Amboise Midi-Pyrénées. Ed. Amboise. 
  2. Toponimia occitana.
  3. https://books.google.fr/books?id=EynTAAAAMAAJ&pg=PA582&lpg=PA582&dq=%22de+d%27aqu%C3%AD%22&source=bl&ots=FVgI4cnlnp&sig=ACfU3U2zRvz4A3G1BEF4NIQdRPpUI71QSg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwihrf7G05v5AhWVBhoKHUcSCNE4PBDoAXoECBAQAw#v=onepage&q&f=true
  4. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1888 e 1891, cercar sus Gallica
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 465 e 474
  6. 6,0 et 6,1 Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 21 848
  7. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 519
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 228
  9. (fr) Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 33 e 1