Wattignies-la-Victoire

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Wattignies-la-Victoire
Wattignies-la-Victoire
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna de Wattignies-la-Victòria
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 12′ 05″ N, 4° 00′ 48″ E
Superfícia 6,31 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
205 m
147 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
59
Nòrd Armas deu Departament de Nòrd
Arrondiment Avesnes-sur-Helpe
Canton Maubeuge-Sud
Intercom
245900717
des Vallées de la Soire, de la Thure et de l'Helpe
Cònsol Jean Lévêque (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Wattegniens, Wattegniennes (en francés)
Còde postal 59680
Còde INSEE 59649

Wattignies-la-Victoire es una comuna francesa del departament del Nòrd e de la region del Nòrd-Pas de Calais.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Lo sieu nom fach referéncia a la batalha de Wattignies (16 d'octòbre 1793) ont Jourdan assistit de Carnot #refusar los Austrians del prince Frédéric de Porcellana-Cobourg.

Aquela batalha #èsser la primièra demostracion de l'eficacitat del canon de Gribeauval pel periòde dels guèrras de la Revolucion francesa #que serà seguida Guèrras napoléoniennes. Aquela victòria #èsser un estonament considerable a París ont las convencionala èran òc convencuts d'una desbranda a venir Francés contra armadas de mestièr #que #decidir l'execucion de Marida-Antoinette, aquel meteis 16 d'octòbre. L'endeman, París apreniá que la batalha i aviá #èsser victorieuse. Lo principal artesan d'aquela victòria #èsser lo jove general Florent Duquesnoy ; sol oficiar d'experiéncia sus luòc, lo general Jourdan en avent pas experiéncia de commandement a l'epòca. Jourdan Èra un ancià soldat de la guèrra d'America (1780) jos Rochambeau. De retorn a França en 1782, #èsser démobilisé e #tornar exercir lo sieu mestièr d'en negociant ne de articles de ferblanterie. #Tornar a París amb la Revolucion e #obténer lo grade de general per las siás relacions l'an 1792.

De lo sieu costat, Duquesnoy èra un ancià jos-oficiar de la gendarmerie reiala, basat a Nancy. I aguèt soslinhat a l'atencion de Carnot a la batalha de Hondschoote (près de Dunquèrca) en junh 1793, ont, coma capitani a caval, semiava la terror en los Angleses en transeünt amb los sieus òmes darrièr de las linhas anglesas. N'en agost 1793, i aguèt nomenat general per Carnot malgrat los críticos de lo sieu pròpri fraire Ernest Duquesnoy, convencional a París, #que lo considerava coma un inhàbil. Duquesnoy #Realizar lo trabalh de enfocament del vilatge de Wattignies en fasent desfilar los sieus òmes en parallela del luòc retranchée dels Austrians, mas just defòra de portada dels canons enemics.

De contunh, #prene lo camp austrian per estonament, d'ora en la matinada del 16 d'octòbre, en lançant los sieus òmes al assaut del costat mai inaccessible de Wattignies, en fasent empénher a braç d'òme los canons de Gribeauval. Lo general austrian Clayrfayt i aviá declarat #qu'èra escarrabilhat a se far "sens culotte" se los Franceses lududi prenián la siá posicion de Wattignies. A mens de 100 mètres de las linhas austrianas, en la bruma d'octòbre, los òmes de Duquesnoy fasián fuòc de contunh recomençaven lo sieu ascension. Cap a 11 oras lo luòc èra paissièra e aquelas fes, los canons franceses, mai los canons austrians avián virat cap a l'oèst, es-a dire en l'esquina de las posicions de Clayrfayt. Aquel pas #aver d'autre recors #que de ordonner lo repli general cap al nòrd per se refugiar darrièr de la Sambre, dégageant aital la vila de Maubeuge. Aquela batalha i aviá considerat per Napoleon coma la sòla verdadera batalha de la revolucion, la batalha de Valmy en essent sujette a fiança.

Obsèrva

Duquesnoy se #soslinhar pel continuament en començament 1794 en en refusant de far caminar los sieus òmes contra los civils #que fugián los republicans a l'entorn de Nantas. Se #opausar al general Turreau, inventeur de las colomnas infernals, al ponch d'èsser denonciat coma traïdor a la pàtria en març 1794. Duquesnoy #Arribar a las siás fins, en se punchant de respectar las instruccions de Turreau en demandant dels òrdres escriches, e en daissant lo temps als civils vendéens dempuèi enfuir.
Tèxte originau de l'article francés

Son nom fait référence à la bataille de Wattignies (16 octobre 1793) où Jourdan assisté de Carnot repoussa les Autrichiens du prince Frédéric de Saxe-Cobourg.

Cette bataille fut la première démonstration de l'efficacité du canon de Gribeauval pour la période des guerres de la Révolution française qui sera suivie des Guerres napoléoniennes. Cette victoire fut une surprise considérable à Paris où les conventionnels étaient si convaincus d'une défaite à venir des Français contre des armées de métier qu'ils décidèrent l'exécution de Marie-Antoinette, ce même 16 octobre. Le lendemain, Paris apprenait que la bataille avait été victorieuse. Le principal artisan de cette victoire fut le jeune général Florent Duquesnoy ; seul officier d'expérience sur place, le général Jourdan n'ayant pas d'expérience de commandement à l'époque. Jourdan était un ancien soldat de la guerre d'Amérique (1780) sous Rochambeau. De retour en France en 1782, il fut démobilisé et revint exercer son métier de négociant en articles de ferblanterie. Il retourna à Paris avec la Révolution et obtint le grade de général par ses relations en 1792.

De son côté, Duquesnoy était un ancien sous-officier de la gendarmerie royale, basé à Nancy. Il fut signalé à l'attention de Carnot à la bataille de Hondschoote (près de Dunkerque) en juin 1793, où, comme capitaine à cheval, il semait la terreur chez les Anglais en passant avec ses hommes derrière les lignes anglaises. En août 1793, il fut nommé général par Carnot malgré les critiques de son propre frère Ernest Duquesnoy, conventionnel à Paris, qui le considérait comme un incapable. Duquesnoy réalisa le travail d'approche du village de Wattignies en faisant défiler ses hommes en parallèle de la place retranchée des Autrichiens, mais juste hors de portée des canons ennemis.

Ensuite, il prit le camp autrichien par surprise, tôt dans la matinée du 16 octobre, lançant ses hommes à l'assaut du côté le plus inaccessible de Wattignies, en faisant pousser à bras d'homme les canons de Gribeauval. Le général autrichien Clayrfayt avait déclaré qu'il était prêt à se faire "sans culotte" si les Français lui prenaient sa position de Wattignies. À moins de 100 mètres des lignes autrichiennes, dans le brouillard d'octobre, les hommes de Duquesnoy faisaient feu puis recommençaient leur ascension. Vers 11 heures la place était prise et cette fois, les canons français, plus les canons autrichiens étaient tournés vers l'ouest, c'est-à-dire dans le dos des positions de Clayrfayt. Celui-ci n'eut d'autre ressource que d'ordonner le repli général vers le nord pour se réfugier derrière la Sambre, dégageant ainsi la ville de Maubeuge. Cette bataille était considérée par Napoléon comme la seule vraie bataille de la révolution, la bataille de Valmy étant sujette à caution.

Remarque

Duquesnoy se signala par la suite en début 1794 en refusant de faire marcher ses hommes contre les civils qui fuyaient les républicains autour de Nantes. Il s'opposa au général Turreau, inventeur des colonnes infernales, au point d'être dénoncé comme traître à la patrie en mars 1794. Duquesnoy parvint à ses fins, se piquant de respecter les instructions de Turreau en demandant des ordres écrits, et laissant le temps aux civils vendéens de s'enfuir.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean Lévêque    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
146 132 152 198 227 230 240 211 228

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
241 244 233 207 218 239 239 232 206

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
188 196 168 181 194 191 188 200 211

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
209
238
216
239
224
233
261
270
269
2009 2010
263
273
258
269
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]