Vejatz lo contengut

Lairac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Lairac
Layrac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La nau de Sent Martin de Lairac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 08′ 05″ N, 0° 39′ 45″ E
Superfícia 38,11 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
182 m
60 m
43 m
Geografia politica
País  Gasconha Agenés
Parçan Brulhés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
47
Òut e Garona Armas deu Departament d'Òut e Garona
Arrondiment
471
Agen
Canton
4703
Lo Sud-Èst Agenés, burèu centralizator (Astahòrt avant 2015)
Intercom
244701421
Aglomeracion d'Agen
Cònsol Rémi Constans
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 635 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 690 ab.
Densitat 92,5 ab./km²
Autras informacions
Gentilici lairaqués, lairaquesa
Còde postal 47390
Còde INSEE 47145

Lairac (Layrac en francés) es ua comuna gascona d'Agenés, en Brulhés, situada administrativament dens lo departament d'Òut e Garona e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Lairac se tròba en Brulhés au nòrd de Gasconha, e a 10 quilomètres au sud d'Agen, suber l'aish Agen-Aush. Es una de las 31 comunas de l'Aglomeracion d'Agen.

Comunas a l'entorn.

Comunas vesinas

[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [lɛj'rak] o [læjˈrat][1]. Las fòrmas ancianas son : ecclesia Alairacum, en latin, en 1062, villa Alairicus, en latin, en 1064, ecclesia de Layraco, en latin, en 1096, universitad de Layrac en 1259, vila de Layrac en 1273, Sancta Gemberia de Lariaco, en latin, en 1305, capella de Leirac en 1326, Layrac (mapa deu sègle XVII)[2].

Segon Dauzat, Lairac ven deu nom latin d'òme Larius, damb lo sufixe -acum[3], latinizacion deu sufixe gallic -ācon. Astor, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, causeish tanben Larius, au lòc que Negre, tanben citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, es puslèu per Hilarius[2].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, las fòrmas pus recentas son explicadas per ua aferèsi, facilitada peu nombre de a dens lo mot. L'autora prepausa tanben Alarius, shafre d'un cavalèr auxiliar, alarius, mençonat com cognomen, damb lo sufixe -acum. Layrac es ua formacion antica[2].

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026[4] Rémi Constans divèrs dreta retirat de mètge cardiològue, conselhèr departamentau (2015-)
març de 2008 2014 Pierre Pujol NC puish UDI foncionari de polícia (CRS)
junh de 1995 2008 Henry Maury divèrs dreta generau de l'Armada de Tèrra
març de 1983 1995 Jean Drapé RPR quadre SNCF
març de 1971 1983 Edmond Lalande divèrs esquèrra  
  1971      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3525, totala: 3649

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 756 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 782 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 245 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 701



Cercar
3 149
3 414
3 457
3 451
3 580
2009 2010
3 565
3 699
3 552
3 687
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3635 abitants e la densitat èra de 95,38 ab/km²

Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas damb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Jean Seguy, Atlas Linguistique et ethnographique de la Gascogne, CNRS, 1954- 1973, tome I, Noms dialectaux des Communes
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 157
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 393
  4. https://www.sudouest.fr/2020/05/29/lot-et-garonne-decouvrez-les-nouveaux-maires-elus-7522112-3688.php