Estuçan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Estuçan
Estussan, Étussan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
Coordenadas 44° 10′ 55″ N, 0° 16′ 38″ E
Geografia politica
Estat França
Departament Òut e Garona
Arrondiment Nerac
Canton Lavardac
Comuna Lavardac
Geografia umana
Populacion
(1836)
302 ab.
Autras informacions
Còde postal 47230
N° dins la basa "Cassini"

Estuçan (Estussan, en francés, o Étussan, Étussant) es ua anciana comuna occitana d'Agenés, en Gasconha, administrada per lo departament d'Òut e Garona de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània. Estó annexada en 1841 per Lavardac[1].

Se situa a l'oèst de Lavardac, sus l'arriba esquèrra de Baïsa.


Geografia[modificar | modificar la font]

L'ancian borg es sus un planèr a 120-125 m d'altitud, en situacion dominanta en direccion deu sud. Baïsa èra benlèu la devisa de la comuna en direccion de Lavardac.

Toponimia[modificar | modificar la font]

I a ua parentat fonetica damb Estiçac (Dordonha), que vendré de Statius [2], de Statius o de *Esticius, varianta possibla d'Estinius[3]. Bénédicte Boyrie-Fénié aima mèi Asticius [4]. Per Estuçan, i cau lo sufixe latin -anum. Estuçan seré donc ua anciana grana propietat galloromana.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lei d'annexion d'Estuçan a Lavardac

Vestigis d'ua villa antica estoren descobèrts en 1912. Puèi Estuçan estó un castrum a l'Edat mejana [5]. Lavardac annexè Estuçan en 1841, a despièit d'ua vertadèra estabilitat demografica [6].

Administracion[modificar | modificar la font]

Demografia[modificar | modificar la font]

Evolucion demografica de la comuna de 1793 a 1836.

1793 1800 1806 1821 1831 1836
206 212 252 300 302 302

Font : Des villages Cassini aux communes d'aujourd'hui[1].

En 1841, la comuna d'Estuçan es engolida per la comuna de Lavardac.

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

  • Glèisa Sent Pèir, deu sègle XII, romanica damb apondis posteriors [7]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 Ficha d'Estussan
  2. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 328
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 274
  4. http://communes-oc.cg24.fr/cantons/villamblard/SAINT-HILAIRE-D-ESTISSAC.htm
  5. http://visites.aquitaine.fr/ancien-village-d-estussan
  6. "Lois relatives à des changements de Circonscriptions territoriales. Troisième loi (Lot-et-Garonne)", 21 d'abril de 1841, Bulletin des Lois n°800, p. 506 legir sus Gallica
  7. http://visites.aquitaine.fr/eglise-saint-pierre-d-estussan