Londres (Guiana)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
talha= Non deu èsser confondut amb Londras.
Mapa de la comuna al s. XIX.

Londres es una anciana comuna occitana d’Agenés, dins lo departament francés d’Òlt e Garona. En 1839 foguèt annexada a Pugmiclan.[1]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Londres es un masatge sus la rota de Marmanda a Tombabuèu. Sent Pèir de Londres e Sent Estèfe de Londres son doas parròquias qu’èran sul territòri de l’anciana comuna.

Sent Pèir de Londres[modificar | Modificar lo còdi]

Sent Pèir de Londres es citat dins lo pouillé (inventari de bens eclesiastics) de Valèri (1520): In archiprebyteratu Vesalmensi [= de Vesaume], Rector de Leda sive Londres, Sancti-Stephani et Sancti-Laurencii.[2] Sent Pèir es lo nom de l'apòstol e Leda, un idronime semblable al nom del riu del canton de Montflanquin deviá èsser lo prumièr nom del luèc. Aquò tomba fòrt plan perqué la glèisa es dins la comba d’un riu, Manet, afluent de Trec, çò qu’explica los aigats qu’arroïnèron la glèisa e la fasquèron abandonar. Lo riu a simplament cambiat de nom. La bastida del sègle XIV situada a proximitat portava lo nom de la capitala del duc-rèi.[3]

Saint-Étienne de Londres (nom francés)[modificar | Modificar lo còdi]

Sent Estève o Sent Estèfe ? Dins l'oèst occitan, las glèisas dedicadas al sent an sovent la fòrma mièja-sabenta Estèfe, mas aquò demandariá verificacion. Sent Estève es considerat coma lo primièr martir de la Glèisa[4],[5]. Abans d'èsser de Londres, lo determinant èra de Prunhac[2] (del nom latin d'òme Provinius e sufixe -acum, o de prunus, « prunièr » e sufixe -iacum.[6] Lo vilatge a donc de las originas anticas.

Populacion[modificar | Modificar lo còdi]

Londres aviá 226 abitants al recensament de 1836.[7]

Referéncias[Modificar lo còdi]

  1. “Article 9. Les communes de Londres et de Puymiclan, canton de Seyches, arrondissement de Marmande (Lot-et-Garonne), sont réunies en une seule, dont le chef-lieu est fixé à Puymiclan.” "Ordonnance du 8 avril 1839." Bulletin des Lois n°642. 17 d’abril de 1839. Legir sus Gallica. pp. 275-276.
  2. 2,0 et 2,1 Abbé Durengues. Pouillé historique du diocèse d’Agen pour l’année 1789. Agen: Ferra Frères. 1894 Legir en linha.
  3. https://web.archive.org/web/20150613085224/http://visites.aquitaine.fr/eglise-saint-pierre-de-londres
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 596
  5. http://nominis.cef.fr/contenus/saint/315/Saint-%C9tienne.html
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 548, a Prugnanes
  7. "Londres - Notice communale". Des villages de Cassini aux communes d’aujourd’hui. Territoires et Population, deux siècles d’évolution. EHESS & CNRS. (En linha).