Lurbe e Sent Cristau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Lurbe e Sent Cristau
Lurbe-Saint-Christau
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Lurbe.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 06′ 53″ N, 0° 36′ 22″ O
Superfícia 7,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 200 m
297 m
259 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Contrada Vath d'Aspa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
642
Auloron
Canton
6427
Canton d'Auloron-1 (Auloron Davant abans 2015)
Intercom
246401814
CC deth Haut Bearn
Cònsol Gérard Leprètre
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
190 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

196 ab.
Densitat 28,51 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 64360

Lurbe e Sent Cristau[1] (Lurbe-Saint-Christau en francés) qu'ei ua comuna bearnesa dera Vath d'Aspa administrada peth departament deths Pirenèus Atlantics dera region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lurbe[modificar | Modificar lo còdi]

Era prononciacion qu'ei ['lyrbe]. Lurbe qu'ei mentavut ath recensament de 1385 e escriut Lurbe sus era mapa de Cassini, ara fin deth sègla XVIIIau [2].

Dauzat qu'explica Lurbe per eth basco lurpe, lupe « espeluga, cret » [3].

Segon Miquèu Grosclaude, eth nom que vien deth basco lur, « tèrra » e de pe, be, « devath ». Mès, eth nom que correspón pas necessàriament a « espeluga », un aute sens possible qu'ei « tèrra baisha », justificada per era situacion ath pè dera montanha [2].

Sent Cristau[modificar | Modificar lo còdi]

Eras fòrmas ancianas que son Sen Jacme de Bager en 1438, Sent-Xristau, en 1443, L'espitau de Sanct-Jacme et Sant-Cristau de Bayer en 1538, Saint-Jayme/Sainct-Jaime du Bagé en 1538, La maison de Saint-Christau en 1675, La commanderie du Bager d'Eysus vulgairement appelée Saint-Christau en 1777, Le Bagés ou Saint-Christau ara fin deth sègla XVIIIau [4].

Sent Cristau qu'ei ua fòrma populara occitana de Sanctus Christophorus, deth grèc Christophoros. Pau Raimond qu'escriu ei ua anciana comandaria qui depenèva dera abadia de Santa Cristina deth Sompòrt (Aragon), çò qui pòt explicar eth son nom [4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Gérard Leprètre   treginèr
març de 1977 2001 André Carrey   comptable
març de 1971 1977 Auguste Gimat   retirat de l'armada
? 1971 François Laperne menusèr-ebenista  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 213, totala: 216

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
806 800 728

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 511 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 414 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
383



Cercar
235
225
231
226
229
2009 2010
229
232
224
227
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 197

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véder tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 277-278
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 277
  4. 4,0 et 4,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 279-280