Lescar

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Lescar
Lescar
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lescar sus la soa sèrra
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 20′ 01″ N, 0° 26′ 05″ O
Superfícia 26,50 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
203 m
179 m
142 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Pau
Canton
6419
Lescar, Gave e Tèrras deu Pont Long, Lescar (caplòc) abans 2015
Intercom
246401723
CA de Pau-Bearn-Pirenèus
Cònsol Christian Laine
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
9 665 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

10 084 ab.
Densitat 377,09 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 64230
Còde INSEE 64335
Catedrala de Lescar

Lescar[1] (en francés tanplan com en occitan) qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Lo son nom antic de Beneharnum que balhè lo son nom au país de Bearn. Iluro (uei Auloron) e Beneharnum qu'èran los dus ancians evescats de Bearn (uei devath la jurisdiccion de l'evesque de Baiona). La glèisa de Lescar qu'ei donc ua catedrau ; qu'ei lo lòc on repausan los Reis de Navarra.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion qu'ei [les'ka]. Las fòrmas ancianas que son Beneharnum/Benearnum, en latin (Itinerari d'Antonin), Civitas Benarnensium, en latin, Banarna/Benarnum (Gregòri de Tors), Lascurris en 980, Laschurris en 1128, Alescar en 1170, Laschar au sègle XIIau, Lascaa au sègle XIIIau, Lascurcensis, en latin, en 1289, Lascurrensis, en latin, en 1313, Lascar en 1394, Lesca en 1538, Lasca en 1538, Lescar (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau). N.B. L'identificacion de Lescar dab l'antica Beneharnum qu'ei generaument admesa, mès pas unanimament [2].

Segon Dauzat, Beneharnum qu'ei un nom ibèr; Lescar qu'ei un nom preceltic, a arreligar dab l'espanhòu lasca, « pèira plata », dab un sufixe prelatin -ur o lo basco -uri, « aiga » [3].

Segon Miquèu Grosclaude, que cau partir de la fòrma mei anciana lascur. La prumèra sillaba qu'ei a arreligar dab Lascun en Vath d'Aspa, qui vien benlhèu deu basco Lats, « arriu ». la segonda sillaba que sembla lo basco gorri, « arroi, sec ». Lo nom que seré d'origina aquitana. Lo sens globau que seré de « arriu arroi ». Mès on ei aqueth arriu arroi ? qu'ei lo medish problèma que per Rivarroi [2]. N.B. Lo sens d'« arriu sec » qu'ei mei probable (un arriu irregular, qu'a d'aiga sonque quan plau), benlhèu per Lescourre (deu latin excurrere), citat per M. Grosclaude.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lescar, en purmèr, que ho un oppidum nomat Beneharnum. Au sègle III que vadó ciutat romana. Los vikings que la destrusín tota sancera en 841. Au sègle XII la ciutat modèrna de Lescar que ho tornada bastir. L'evesque de Lescar que presideish los Estats de Bearn e la catedrala (ua de las duas catedraus bearnesas dab Auloron Senta Maria) qu'acèssa lo tombèu deus Reis de Navarra de la soca deus Labrit.

Uei lo dia qu'ei ua banlega de Pau, sièti de la zòna industrau e comerciau.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2020 Christian Laine PS engenhaire en sciéncias socialas
març de 1983 2008 René Claverie UDF-CDS puish UMP mètge, conselhèr generau (1985 → 1998)
1976 1983 Alban Cillaire divèrs esquèrra professor d'educacion fisica
gèr de 1970 1976 Roger Cadet divèrs dreta-Centre Democrata conselhèr generau (1955 → 1979)
22 de julhet de 1933 9 de gèr de 1970 (defuntat) Denis Touzanne sense etiqueta industriau
  1933      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 9993, totala: 10510


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
9 752
9 749
9 771
10 304
2009 2010
9 794
10 322
9 981
10 517
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion qu'èra de 9665 abitants.

Eraldica[modificar | Modificar lo còdi]

Escut de Lescar

Educacion[modificar | Modificar lo còdi]

Lescar qu'acessa ua escòla calandreta.

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • La catedrau de Lescar qu'ei ua de las duas catedraus de Bearn, tombèu deus Reis de Navarra de l'Ostau de Labrit.
Mosaïca dens la catedrala qui nse dar lo nom latin de l'evescat : Episcopus Lascurensis

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véder tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Sit Toponimia occitana
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 181
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 396
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Morlans
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Tolosana
Etapa seguenta

La Comanda