Bascoat

Bascoat
Euskal Herria
Blason del Bascoat
Localizacion
Capitala	Pampalona 42° 52′ 59″ N, 1° 56′ 08″ O
Gentilici	basco, basca
• Totala	20 947 km²
• Totala (2020)	3 193 513 ab.
• Densitat	153,02 ab./km²
Moneda
Indicatiu telefonic	+34 (Espanha) +33 (França)
Fus orari	UTC+01:00
Domeni internet	.eus

Lo Bascoat (var. lo País Basco, lo País Bàscol, lo País Basc) (en basco Euskal Herria, en basco artificial Euskadi, en espanhòl el País Vasco, en francés le Pays basque) es un país istoric del sud-oèst d'Euròpa, de lenga e cultura bascas. Se parteja entre los dos estats de França (part del departament dels Pirenèus Atlantics) e d'Espanha (Comunautat Autonòma Basca e Comunautat Forala de Navarra).

Lo gentilici es basco, basca (var. bàscol, basca; basc, basca; euscar, euscara).

Geografia politica

Províncias

Lo Bascoat a sèt províncias istoricas o tradicionalas (en basc lurraldeak), tres al nòrd e quatre al sud.

a) Dins lo Nòrd (en basco Iparralde), partida situada en França, las províncias son:

• Labord (en basco Lapurdi);
• Sola (en basco Zuberoa);
• la Bassa Navarra (en basco Nafarroa Beherea).

b) Dins lo Sud (en basco Hegoalde), partida situada en Espanha:, las províncias son:

• Navarra o oficialament la Comunautat Forala de Navarra (Nafarroako Foru Erkidegoa en basc), en roge sus la carta.
• Biscaia (en basco Bizkaia), inclusa dins la Comunautat Autonòma Basca.
• Guipuscoa (en basco Gipuzkoa), inclusa dins la Comunautat Autonòma Basca.
• Alaba (en basco Araba), inclusa dins la Comunautat Autonòma Basca. I cal ajustar Treviño o Trebiñu: es una zòna enclavada dins Alaba qu'aperten oficialament a la region de Castelha e Leon e a la província de Burgos (una part de la populacion e dels elegits locals e tanben los movements basquistas considèran qu'es una part del Bascoat, donc demandan son incorporacion a la província d'Alaba).

Lenga

La lenga basca (autonim: euskara) es una lenga europèa anciana, parlada al Bascoat. Son origina es desconeguda. Sa gramatica a un foncionament ergatiu-absolutiu que diferís de totas las lengas indoeuropèas, qu'an un alinhament nominatiu-acusatiu. La sola lenga amb la quala lo basco a una parentat establida es la lenga aquitana antica; benlèu lo basco e l'aquitan son la mateissa lenga.

Los lingüistas, mejançant la tecnica dicha de reconstruccion intèrna, an temptat de reconstituir una lenga protobasca, pasmens, puèi que las donadas disponiblas an pas encara permés de descobrir l'origina del basco (o del bascoaquitan), se considèra qu'es una lenga isolada, sens ligam provat amb cap d'autra familha lingüistica.

Lo lexic basco es compausat majoritàriament de mots d'origina desconeguda, mas tanben de manlèus de sos vesins: ten de mots derivats del latin, de l'espanhòl e de l'occitan gascon.