Vejatz lo contengut

Bascoat

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
  País Basc
Bascoat
Estat
Localizacion
Capitala
Gentilici
Basc, Basca; Basco, Basca
• Totala
20 947 km²
• Totala (2020)
3 193 513 ab.
153,02 ab./km²
+34 (Espanha)
+33 (França)
UTC+01:00

Lo Bascoat,[1] lo País Basco, tanben lo País Basc (Euskal Herria en basco), es un país istòric del sud-oèst d'Euròpa de lenga e cultura bascas. Se parteja entre los dos estats de França (part del departament dels Pirenèus Atlantics) e d'Espanha (part de la Comunautat Autonòma Basca e de la Comunautat Forala de Navarra). Lo gentilici es basco -a o basc -a (o fòrça rarament bàscol basca).

Geografia politica

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Bascoat a sèt províncias istoricas o tradicionalas (en basc lurraldeak), tres al nòrd e quatre al sud. a. Dins lo Nòrd (en basco Iparralde), partida situada en França, en sus la mapa

b. Dins lo Sud (en basco Hegoalde), partida situada en Espanha:

  • Comunautat Forala de Navarra (Nafarroako Foru Erkidegoa en basc) en rog sus la carta
  • dins la Comunautat Autonòma Basca:
    • Biscaia (en basco Bizkaia);
    • Guipuscoa (en basco Gipuzkoa);
    • Alaba (en basco Araba).
      • Treviño o Trebiñu es una enclava en Alaba qu'aperten oficialament a la region de Castelha e Leon e a la província de Burgos. Una part de la populacion e dels elegits locals e tanben los movements basquistas considèran qu'es una part del Bascoat, donc demandan son incorporacion a la província d'Alaba.
        Las sèt províncias tradicionalas del Bascoat, amb lors noms bascos

Vilas principalas

[modificar | Modificar lo còdi]
Vilas principalas bascas

Bilbao
Bilbao
Vitoria-Gasteiz
Vitòria
Pamplona
Pampalona
Donostia-San Sebastián
St. Sebastian

Vila Herrialde (Region) Popolacion Vila Herrialde (Region) Popolazione

Barakaldo
Barakaldo
Getxo
Getxo
Irun
Irun
Portugalete
Portugalete

1 Bilbao Biscaia 355.731   11 Basauri Biscaia 42.657
2 Vitòria Alaba 239.562   12 Errenteri Guiposcoa 39.315
3 Pampalona Alaba 197.932   13 Anglet Labord 37.934
4 St. Sebastian Guiposcoa 186.185   14 Tudèla Alaba 35.429
5 Barakaldo Biscaia 100.061   15 Leioa Biscaia 30.454
6 Getxo Biscaia 80.770   16 Galdakao Biscaia 29.049
7 Irun Guiposcoa 61.006   17 Sestao Biscaia 28.959
8 Portugalete Biscaia 47.856   18 Durango Biscaia 28.226
9 Santurtzi Biscaia 47.076   19 Eibar Guiposcoa 27.396
10 Baiona Labord 44.506   20 Biàrritz Labord 26.828











La lenga basca (autonim: euskara [aguts̺ˈkaɾa]) es una lenga paleoeuropèa parlada al País Basc, valent a dire dins de zònas geograficas situadas al nòrd d'Espanha (País basc espanhòl Hegoalde: region de Navarra e region autonòma Comunautat de País Basc) e dins l'extrèm sud-oèst de França (Iparralde, País Basc francés, dins lo departament de Pirenèus Atlantics).

Lo basc es una lenga ergativa-absolutiva e en aquò diferís de totas las lengas indoeuropèas, qu'an un alinhament nominatiu-acusatiu. La sola lenga amb la quala lo basc a una parentat establida es la lenga aquitana atudada. Los glottologues, pel mejan de la tecnica dicha de reconstruccion intèrna, an temptat de reconstituïr una lenga proto-basca, pasmens, puèi que las donadas actualament en possession an pas encara permés de descobrir l'origina d'aquelas lengas, lor grop lingüistic familial es considerat coma isolat e sens ligam amb cap d'autre grop lingüistic.

Lo lexic basc es compausat majoritàriament de mots d'origina desconeguda, mas tanben de manlèus de sos vesins: compòrta de mots derivats del latin, de l'espanhòl e del gascon.

  1. Del latin *uasconicātus (cf. lo navarrés e l'espanhòl ancian bascongado).