Bascoat
Bascoat | |||
Euskal Herria (eu) | |||
| |||
![]() | |||
Administracion | |||
---|---|---|---|
Capitala | Pampalona 42° 52′ N, 1° 55′ O | ||
Geografia | |||
Vila principala | Bilbao | ||
• Totala | 20 947 km² | ||
Punt culminant | Mesa de los Tres Reyes (ca) ![]() ![]() | ||
Demografia | |||
• Totala | 3 193 513 ab. (2020) | ||
• Densitat | 153,02 ab./km² | ||
Gentilici | Basc, Basca; Basco, Basca | ||
Autras informacions | |||
Indicatiu telefonic | +34 (Espanha) +33 (França) | ||
Fus orari | UTC+01:00 | ||
Domeni internet | .eus |
Lo Bascoat,[1] País Basco, tanben País Basc (Euskal Herria en basco), es un país istòric del sud-oèst d'Euròpa de lenga e cultura bascas. Se parteja entre los dos estats de França (part del departament dels Pirenèus Atlantics) e d'Espanha (part de la Comunautat Autonòma Basca e de la Comunautat Forala de Navarra). Lo gentilici es basco -a o basc -a (o fòrça rarament bàscol basca).
Geografia politica[modificar | modificar la font]
Províncias[modificar | modificar la font]
Lo Bascoat a sèt províncias istoricas o tradicionalas (en basc lurraldeak), tres al nòrd e quatre al sud. a. Dins lo Nòrd (en basco Iparralde), partida situada en França, en sus la mapa
- Labord (en basco Lapurdi);
- Sola (en basco Zuberoa);
- Bassa Navarra (en basco Nafarroa Beherea)/
b. Dins lo Sud (en basco Hegoalde), partida situada en Espanha:
- Comunautat Forala de Navarra (Nafarroako Foru Erkidegoa en basc) en rog sus la carta
- dins la Comunautat Autonòma Basca:
- Biscaia (en basco Bizkaia);
- Guipuscoa (en basco Gipuzkoa);
- Alaba (en basco Araba).
- Treviño o Trebiñu es una enclava en Alaba qu'aperten oficialament a la region de Castelha e Leon e a la província de Burgos. Una part de la populacion e dels elegits locals e tanben los movements basquistas considèran qu'es una part del Bascoat, donc demandan son incorporacion a la província d'Alaba.
Las sèt províncias tradicionalas del Bascoat, amb lors noms bascos
- Treviño o Trebiñu es una enclava en Alaba qu'aperten oficialament a la region de Castelha e Leon e a la província de Burgos. Una part de la populacion e dels elegits locals e tanben los movements basquistas considèran qu'es una part del Bascoat, donc demandan son incorporacion a la província d'Alaba.
Vilas principalas[modificar | modificar la font]
Vilas principalas bascas | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vila | Herrialde (Region) | Popolacion | Vila | Herrialde (Region) | Popolazione | |||||
1 | Bilbao | ![]() |
355.731 | 11 | Basauri | ![]() |
42.657 | |||
2 | Vitòria | ![]() |
239.562 | 12 | Errenteri | ![]() |
39.315 | |||
3 | Pampalona | ![]() |
197.932 | 13 | Anglet | ![]() |
37.934 | |||
4 | St. Sebastian | ![]() |
186.185 | 14 | Tudèla | ![]() |
35.429 | |||
5 | Barakaldo | ![]() |
100.061 | 15 | Leioa | ![]() |
30.454 | |||
6 | Getxo | ![]() |
80.770 | 16 | Galdakao | ![]() |
29.049 | |||
7 | Irun | ![]() |
61.006 | 17 | Sestao | ![]() |
28.959 | |||
8 | Portugalete | ![]() |
47.856 | 18 | Durango | ![]() |
28.226 | |||
9 | Santurtzi | ![]() |
47.076 | 19 | Eibar | ![]() |
27.396 | |||
10 | Baiona | ![]() |
44.506 | 20 | Biàrritz | ![]() |
26.828 |
Lenga[modificar | modificar la font]
La lenga basca (autonim: euskara [aguts̺ˈkaɾa]) es una lenga paleoeuropèa parlada al País Basc, valent a dire dins de zònas geograficas situadas al nòrd d'Espanha (País basc espanhòl Hegoalde: region de Navarra e region autonòma Comunautat de País Basc) e dins l'extrèm sud-oèst de França (Iparralde, País Basc francés, dins lo departament de Pirenèus Atlantics).
Lo basc es una lenga ergativa-absolutiva e en aquò diferís de totas las lengas indoeuropèas, qu'an un alinhament nominatiu-acusatiu. La sola lenga amb la quala lo basc a una parentat establida es la lenga aquitana atudada. Los glottologues, pel mejan de la tecnica dicha de reconstruccion intèrna, an temptat de reconstituïr una lenga proto-basca, pasmens, puèi que las donadas actualament en possession an pas encara permés de descobrir l'origina d'aquelas lengas, lor grop lingüistic familial es considerat coma isolat e sens ligam amb cap d'autre grop lingüistic.
Lo lexic basc es compausat majoritàriament de mots d'origina desconeguda, mas tanben de manlèus de sos vesins: compòrta de mots derivats del latin, de l'espanhòl e del gascon.