Escossan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Escossan
Escoussans

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vueaerienneescoussans.jpg
Vista aeriana d'Escoçans
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 41′ 06″ N, 0° 15′ 55″ O
Superfícia 5,11 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
97 m
51 m
23 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana Bordalés
Parçan Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3348
de l'Entre Duas Mars, ancianament de Targon
Intercom
243301298
Comunautat de comunas ruralas de l'Entre Duas Mars SIREN 200069599
Cònsol Jean-Jacques Chatelier
(2015-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
332 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 64,97 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33760
Còde INSEE 33156


Escossan [1] o Escoçans [2] o eventualament Escoçan (oficialament en francés Escoussans) es una comuna occitana dau Bordalés[3] situada dens lo departament de Gironda e la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre dau territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Escoçans
Solinhac Ladaus
Escoçans Arbís
Rions ,
La Ròca
Omet

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Escozan, Scozan, Eschozan, Esquozan, Escocan, Excuchan, Scutatio, Scuciano, Scutian, Scotian, Scocian, de Excuchano, Escossan, Scossan, entre 1095 e 1208, dau Cartulari de La Seuva, Bernardus de Scuzan, en 1242, Bernardus de Scossan, en 1273, , Sanctus Severinus de Scossan, au sègle XIII, Escossain, en 1285, de Scossano, en 1294, Bernardus d'Escossan, en 1307-1317, Descossan, en 1307-1317, a cappella Scossano arch. Benaugensis, en 1326, cappella d'Escossano, en 1342 e en 1361 [4]. Lo nom vendré segon Dauzat d'un nom germanic d'òme Scuzzeo, emb lo sufixe germanic -ing, valable tanben per Escorsens, interpretat coma lo plural de Corsinius per Negre [5],[6]. Lo sufixe sembla pas estar -ing mès puslèu -anum e Jacques Boisgontier considèra que un nom germanic associat au sufixe -anum es improbable, valà perqué prepausa un nom d'òme galloroman (celtic per Xavier Delamarre) Scottios, o eventualament Scoti(o)s segon Bénédicte Boyrie-Fénié, se per cas las atestacions en -z- avèvan una realitat fonetica. Escoçan(s) seré donc probablament una anciana granda propietat antica qu'avèva per mèste Scot(t)ios, escrit Scot(t)ius en latin [7],[8].

  • Escossan, Escossans, Escoçan o Escoçans ? Bénédicte Boyrie-Fénié accèpta l'esplicacion per Scot(t)ius e escriu paradoxalament Escossan, a la plaça de la fòrma pus corrècta dens aqueth cas que seré Escoçan. D'un aute costat, quand i a un dobte sus l'etime, vau mèi causir la grafia pus simpla, donc ací Escossan. Totas las fòrmas ancianas son sense -s finala, mès la fòrma oficiala es Escoussans, mèi èra dejà atau a l'epòca de la mapa de Cassini. -S finala es convencionala o correspond a la realitat ? Dens lo segond cas, correspond a un ancian gentilici sense sufixe, con-hondut après emb lo nom dau vilatge, sus lo modèle Leujac, los leujacs > Leujacs (fenomèn que Bénédicte Boyrie-Fénié coneishèva pas). I a donc quatre possibilitats, emb una preferéncia eventuala per Escoçans.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2015 2020 Jean-Jacques Chatelier   emplegat
2014 2015 Éric Denisse   foncionari de categoria B
1995 2014 Jean-Michel Menguin    
1965 1995 Henri Deloubis    
1945 1965 Pierre Deloubis    
1905 1945 Antoine Ribouteau    
1892 1904 François Gustave Menguin    
1865 1892 Simon Pujos    
1852 1865 Pierre Béchade    
1837 1852 Pierre Menguin    
1819 1837 Jean Pépratx    
1813 1818 Jean-Justin Ferran    
1804 1813 Jean Guillaume Menguin    
1801 1804 Alexandre Barbier    
elugit en 1800   Barthélémy Belliard    
1795 1800 ?    
1790 1795 Benoît Wallerand Menguin [9]    
         
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Targon; es adara dau canton de l'Entre-deux-Mers (en francés), donc de l'Entre Duas Mars.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 332, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
366 363 350 359 335 338 321 301 296

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
286 275 300 315 286 308 297 282 307

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
329 317 347 328 318 314 284 285 297

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
288
247
243
260
262
244
267
270
270
275
2009 2010
283
288
295
297
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas damb la comuna[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 139
  2. http://bdtopoc.org/?city_selected=Escoussans
  3. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f77.item.zoom p. 65
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 139
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 270
  6. Ernest Negre, Les Noms de Lieux du Tarn, 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 42
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 139
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 306, per Scottios
  9. https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-escoussans.html