Vejatz lo contengut

Merinhàs

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Merinhàs
Mérignas
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa romanica.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 47′ 07″ N, 0° 05′ 11″ O
Superfícia 9,56 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
96 m
76 m
9 m
Geografia politica
País  Guiana Vasadés
Parçan Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3347
Lo Reulés e las Bastidas (Sauvatèrra de Guiana avant 2015)
Intercom
243301454
CC de Castilhon-Pujòus
Cònsol Gilles Cira
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
350 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

354 ab.
Densitat 31,9 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33350
Còde INSEE 33282

Merinhàs (Mérignas en francés) es una comuna deu Vasadés[1] istoric, en Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las atestacions medievalas son : en 1281, Marinhaco (latin, Rôles Gascons); en 1360, Mayrinhaco (prior de ~) (Comptes Arch. Bordeaux) [2].

Per Albèrt Dauzat e Charles Rostaing, atau coma per J. Astor e per Bénédicte Boyrie-Fénié, l'origina es lo nom d'òme latin Matrinius (medisha ipotèsi que per Merinhac). Mès Dauzat e Rostaing i associan lo sufixe -acum [3], mentre que Bénédicte Boyrie-Fénié se pensa que las atestacions medievalas semblan de las faussas latinizacions e que farrè partir deu sufixe -anos > -ans : *Matrinianos [agros] passa a Mayrinhans, puèi *Mayrinhàs (n dispareish davant la shiulanta) e Merinhàs per afebliment e reduccion deu diftongue iniciau. L'autora considèra sa reconstitucion coma conjecturala en l'abséncia de l'ocurréncia Mayrinhans[2].

Dens un article de 2013 de la revista País Gascons , Miquèu Audoièr constata 1) que plan de comunas girondinas an una finala en -s qu'es pas etimologica e que 2) Mèste Verdièr atèsta de la prononciacion -ts per -cs. Per eth, una solucion pus economica e pus en acòrd damb las atestacions medievalas serè, en partent deu sufixe -acum, *Mairinhacs, prononciat *Meirinhats [4] , (lo diftongue pretonic ai s'afeblís normalament en ei e lo plurau a una valor collectiva, la deus abitants de *Mairinhac). Après, la sillaba iniciala se reduís en -e e la finala -ats en -às (las consonantas finalas en Entre Duas Mars son afeblidas : parlatz se pronóncia parlàs).

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2026 Gilles Cira   agricultor
  2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Sauvatèrra de Guiana; es adara deu canton de Le Réolais et Les Bastides (en francés), donc Lo Reulés e las Bastidas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 305, totala: 345
179318001806182118311836184118461851
490 499 466 546 591 508 479 478 460
185618611866187218761881188618911896
456 421 428 406 436 407 437 357 406
190119061911192119261931193619461954
396 382 395 320 328 340 291 321 305
196219681975198219901999200620072008
285
297
256
275
295
277
274
275
275
280
20092010
282
293
290
302
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas damb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f145.item.zoom p. 131
  2. 1 2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 217
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984,p. 435
    • Miquèu Audoièr, Ua solucion unica a un problèma doble : lo grop -ts, fonetica istorica e toponimia, País Gascons n° 269, pp. 8-9, Ortès, Noveme-Deceme 2013