Valeirac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Valeirac
Valeyrac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Valeyrac.jpg
Mairia de Valeirac
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 23′ 46″ N, 0° 53′ 39″ O
Superfícia 13,49 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
18 m
5 m
0 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana
Parçan Medòc
Estat Bandièra de França França
Region
75
Noèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
334
L'Esparra
Canton
3329
Lo Nòrd-Medòc (L'Esparra avant 2015)
Intercom
243300738
CC de Medòc Atlantic
Cònsol Jean-Louis Breton
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2017)
548 ab.
Evolucion de la populacion

558 ab.
Densitat 39,51 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 33340
Còde INSEE 33538

Valeirac (Valeyrac en francés) es una comuna medoquina de Guiana, lingüisticament gascona, administrada pr'au departament de Gironda de la region de Noèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son malurosament totas de la medisha epòca: Baliraco (parrochie de ~), en latin, en 1339, Baliraco (sancta-Maria-de ~), en latin, en 1339, Baliraco (cappella de ~), en latin, en 1342, Baliraco (parrochie de ~), en latin, en 1343, Balirac (parrochia de ~), en latin, en 1367 [1]. Mès empacha pas de trobar l'origina e tots los especialistas ne'n son d'acòrdi: lo nom latin d'òme Valerius, acompanhat dau sufixe -acu(m) [2],[1], latinizacion dau sufixe gallés -aco(n). Valeirac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'avèva per mèste Valerius.

Bénédicte Boyrie-Fénié dona Valeirac coma fòrma grafica e [balɛj'rak] coma prononciacion [1]. Mès saben pas, coma sovent dens sos libres, si es una prononciacion entenduda o una prononciacion vertuosa. La succession [balɛj'rak] > [bali'rak] (las atestacions dau sègle XIV, emb reduccion dau triftongue) > [balɛj'rak] (retorn miraculós de la prononciacion etimologica perduda) sembla pauc versemblable. Una prononciacion [bali'rak] es mèi que possibla, çò que menaré a escriure Valirac.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Jean-Louis Breton   retirat foncion publica
2008 2014 Philippe Duport    
març de 2001 2008 Raymonde Rey CPNT  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de L'Esparra; es adara dau canton dau Nord-Médoc (en francés), donc dau Nòrd Medòc.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 533, totala: 558
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
463 389 379 482 477 441 585 607 659

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
708 772 775 810 881 913 848 893 828

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
833 875 740 663 653 568 525 481 515

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
481
462
409
370
392
417
415
449
483
485
2009 2010
517
519
525
527
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 365-366
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 697