Sent Medard d'Aruan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Sent Medard d'Aruan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mairie saint medard d eyrans.jpg
Blason ville fr Saint-Médard-d'Eyrans (Gironde).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 43′ 00″ N, 0° 31′ 00″ O
Superfícia 12,7 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
51 m
3 m
Geografia politica
Region istorica Gasconha Armas de Gasconha
Parçan La grava
Estat Bandièra de França França
Region
75
Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Intercom
243301264
Comunautat de comunas de Montesquieu
Cònsol Christian Tamarelle (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
2 915 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 229,53 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Saint-Médardais (en francés)
Còde postal 33650
Còde INSEE 33448

Sent Medard d'Aruan[1], o en conformitat emb la prononciacion dempuèi lo sègle XIV, Sent Medard d'Airans, (en francés: Saint-Médard-d'Eyrans), qu'ei ua comuna d'Occitània, en Gasconha, administrada peu departament de Gironda de la region d'Aquitània. La grafia deu nom occitan es problematica (veire la partida toponimia).

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Sent Medard es un agiotoponime : es un nom de lòc que ha referéncia a un nom de sent. S'agís de Sanctus Medardus (456 - 8 de junh 545), avesque de Noyon en Picardia (França), que son nom ven deu germanic Math-hard [2]. En occitan, sonque la Gasconha occidentala e meridionala consèrva inalterat lo -d- intervocalic (es ací lo cas); alhurs, Medard es una fòrma sabenta. Las autas fòrmas occitanas d'origina populara (per evolucion normala) son Mesard (-d- intervocalic > -z-, grafiat -s-),Meard (-z- intervocalica dispareis) e, per evitament de l'iatus, Miard, Merd, Mèrd, etc.

Lo determinant pausa mèi de problèmas. Bénédicte Boyrie-Fénié fornís nombrosas atestacions ancianas : Sancti-Medardi-in-Arruano, en latin, 1273; Ariano, Arriano, en latin (1274, Recogniciones feodorum), mès la toponimista precisa qu'es los medishs noms, emb la medisha data e la medisha referéncia, per Eyrans, la comuna gavaia deu Blaiés, çò que pòt har pensar a una confusion; Ayran (en occitan, 1307-1317); Deranum, en latin, 1307-1317; Derans, en occitan, 1307-1317; Derans (domus de ~), 1307-1317; Ayran (la meson de ~), en occitan, 1307-1317; Ayran (mota de ~) in Burdigalesio, 1307-1317. B. Boyrie-Fénié pensa que i a pas cap de ligame etimologic emb la comuna deu Blaiés, Eyrans e admet una fòrma anciana Aruan / Arruan, çò que mena a una racina prelatina que designa un sector de palús, que los hossats nommats localament rouilles (en gascon arrolhas, deu latin arrugia(m)) lur tiran l'aiga.

Excepcionalament en Bordalés, país desoccitanizat, Bénédicte Boyrie-Fénié declara que restituís la fòrma orala, qu'escriu Sent Medard d'Aruan, mès lo mistèri se torna espessir quand nòta la prononciacion que i correspond [senme'dar d'ɛj'rãs] [3]... I a pas de rapòrt entre la prononciacion e la grafia.

Au revèrs, n'i a un entre [ɛj'rãs] e las atestacions istoricas Ayran o emb la finala de Derans. En Bordalés, ai- pretonic se pronóncia coma ei- e lo departament de Gironda coneish un grand nombre de localitats que presentan una -s finala non etimologica e que s'interprètan coma collectius (los noms deus abitants), emb confusion posteriora emb lo nom de la localitat [4] : 1) Airan, nom deu vilatge; 2) *los Airans, los abitants d'Airan; 3) a la fin, Airans ven lo nom deu vilatge. Lo passatge de Ayran au francés Eyrans, que probable correspond a la prononciacion gascona autentica, es donc evident. La confusion emb lo vilatge blaiés Eyrans es pas necessària per explicar lo nom actual, que la fòrma grafica francesa permet de supausar : una evolucion Arruan > Arrian (passatge de la vocala u, labio-dentala, a la palatala i) > Airan (anticipacion deu iòd) se pòt concéber. Una grafia Sent Medard d'Airans, fidèla a la sola prononciacion coneishuda e confòrma a la màger part de las atestacions medievalas en occitan, es impossibla ?

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1997 2020 Christian Tamarelle PS  
1996 1997 Monique Merle    
març de 1989 1995 Christian Vignolles    
març de 1977 1989 Henri Bourron    
1953 1977 R. Droin    
1947 1953 A. de la Giroday    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

L'intercomunalitat es la de la Communauté de communes de Montesquieu (en francés) : Comunautat de Comunas de Montesquieu (nom deu filosòfe).

En 2014, la comuna demòra dens lo canton de La Breda.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2915, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
492 667 392 413 445 449 456 464 481
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
506 501 547 547 566 584 622 590 622
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
618 625 593 598 713 651 602 598 723
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
831
1 109
1 330
1 480
2 033
2 277
2 603
2 650
2 683
2 785
2009 2010
2 743
2 849
2 802
2 913
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 2915 abitants

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://toponimiaoc.webs.com/33gironda.htm
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, Paris, reedicion 1984
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN, Institut Occitan, Pau, 2008
  4. Miquèu Audoièr, Ua solucion unica a un problèma doble : lo grop -ts, fonetica istorica e toponimia, País Gascons n°269, pp. 8-9, Ortès, Noveme-Deceme 2013

{{Portal Gasconha Armas de Gasconha | lògo=Defautoc.png}}