Luganhac (Gasconha)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Luganhac (omonimia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Luganhac
Lugaignac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lugaignac église saint-Martin 2.JPG
Glèisa de Sent Martin a Luganhac.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 48′ 57″ N, 0° 11′ 33″ O
Superfícia 3,66 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
89 m
50 m
10 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana Vasadés
Parçan Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Blason dpt fr Gironde.png Gironda
Arrondiment
335
Arrondiment de Liborna
Canton
3316
deus Tuquets de Dordonha, ancianament de Brana
Intercom
200000446
Comunautat de comunas Castilhon-Pujòus SIREN 243301454
Cònsol Jean-Claude Delfaut
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
429 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 117,21 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33420
Còde INSEE 33257

Luganhac[1] (oficialament en francés Lugaignac) es una comuna occitana deu Vasadés istoric [2], lingüisticament gascona, administrada preu departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre deu territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Luganhac
Brana
Gresilhac Luganhac Sent Aubin de Brana
Guilhac Naujan e Postiac

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Lucaniaco, en latin, au sègle IV, Luganac, Luganhac, Luguniac, Luguinac, aus sègles XI e XIII, Arnaldi de Luganag, en 1143, pro stagia de Luganhac, en 1273 [3]. Luganhac ven d'un nom latin d'òme, exactament un nomen, Lucanius, derivat de lux, « lum », emb lo sufixe -acum [4],[5], latinizacion deu sufixe gallés -ācon. Luganhac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'avèva per mèste Lucanius.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Jean-Claude Delfaut UMP, LR artesan
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Brana; es adara deu canton des Coteaux de Dordogne (en francés), donc deus Tuquets de Dordonha.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 429, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
401 386 421 364 343 353 355 350 353

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
328 322 308 284 305 288 273 246 282

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
317 314 308 293 297 277 244 221 249

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
242
242
240
265
290
300
351
357
372
389
2009 2010
383
394
394
403
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Sit Toponimia occitana
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f145.item.zoom
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 202
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 417, a Lugagnac
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 202