Senta Radegonda (Gironda)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, veire Senta Radegonda.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Senta Rigonda
Sainte-Radegonde

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mairie de Sainte-Radegonde (Gironde).JPG
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 48′ 24″ N, 0° 00′ 59″ E
Superfícia 12,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
118 m
70 m
9 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
335
Arrondiment de Liborna
Canton
3337
Les Coteaux de Dordogne, ancianament de Pujòus
Intercom
243301454
Comunautat de comunas de Castilhon e Pujòus
Cònsol Jean-Jacques Mathieu
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
468 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 37,5 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 33350
Còde INSEE 33468

Senta Radegonda (en francés: Sainte-Radegonde) ei una comuna occitana deu Vasadés istoric, en Gasconha, administrada per lo departament de Gironda e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Senta Rigonda
Moliets e Vilamartin Flaujagas Julhac (Gironda)
Senta Rigonda Gençac (Gironda)
Doleson Sent Antòni dau Cairet Cobeirac
Pelagrua

Toponimia[modificar | modificar la font]

La fòrma Senta Arrigonda (o puslèu Senta Rigonda, emb la conservacion de -a coma dens Senta Fe o Pelagruia) existís oralament. Sainte–Regonde sembla atestat en francés [1] (lo nom podèva pas estar inventat). Mes Bénédicte Boyrie-Fénié coneishèva pas de fòrmas ancianas. Radegonda es una fòrma sabenta; i a pas a s'estonar si se tròban de fòrmas d'evolucion populara, coma a Senta Regonda (Gers).

Senta Radegundis èra la molhèr deu rei deus francs Clotari Ièir, filh de Clodovèu. Fondatritz de l'abadia Senta Crotz de Peitieus, morit en 587. Lo nom deu vilatge s'explica per lo fèit que daus religiós venguts de Peitieus i fondèren un petit monastèir a l'Edat Mejana [2].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh 2012 2020 Jean-Jacques Mathieu PS retirat
març de 2012 junh 2012 Delegacion especiala    
març de 2008 març 2012 Jacques Pauillac PS  
març de 2001 2008 Guy Selves PS  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Pujòus; es adara deu canton des Côteaux de Dordogne (en francés.)

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 468, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
907 714 817 786 628 647 639 658 677
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
638 589 601 773 655 629 574 568 594
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
654 652 613 603 613 584 617 634 601
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
496
452
354
364
426
438
463
468
463
478
2009 2010
457
471
459
473
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://www.pellegrue.com/histoire-du-chateau-du-puch-de-gensac/
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 326