Castèlmauron d'Òut

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Castèl Moron d'Òlt)
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d’ajuda sus l’omonimia Pels articles omonims, vejatz Castèlmauron (omonimia).
Flag of Occitania.png Vilatge d’Occitània Blason Languedoc.svg

Castèlmauron d'Òut
Castelmoron-sur-Lot

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mairie de Castelmoron.JPG
Geografia fisica
Superfícia 23,25 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
195 m
50 m
32 m
Geografia politica
Region istorica Guiana Armas de Guiana
Parçan Agenés
Estat França Flag of France.svg
Region
75
Aquitània Lemosin Peitau e Charantas
Departament
47
Òlt e Garona Armas deu Departament d'Òlt e Garona
Intercom
244701405
Lot et Tolzac
Cònsol Italina Lalaurie (2014-2020)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 47260
Còde INSEE 47054

Castèlmauron d'Òut [1] (en francés Castelmoron-sur-Lot) es una comuna occitana, situada administrativament dins lo departament d'Òlt e Garona e la region d'Aquitània Lemosin Peitau e Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

La grafia classica separa pas lo determinant del nom [2]. Cal donc escriure Castèlmauron e pas Castèl Mauron.

Tots los especialistas s'acòrdan sus una origina formada del nom castèl e d'un determinant, Mauro(n): Dauzat e Rostaing [3], Ernèst Negre, Jacques Astor (citats per Bénédicte Boyrie-Fénié), Bénédicte Boyrie-Fénié. Lo determinant es un nom d'origina germanica, Mauro, al cas regime (complement), donc Mauron, ambe -n finala amudida en lengadocian. Fins al sègle XIV, las atestacions latinas del determinant son en Mau- (Castrimaurone e Castro Mauronis, en 1253, Castrum Maurum e Castro Mauron en 1242-1255, castro Mauronis en 1259, Castro Mauronis en 1279, Castrum Maurini, Maurone en 1307-1317, dins de contèxtes variats) e sola una fòrma en francés, Chateau Moron (1307-1317) lo fa començar per la sillaba Mo-. *Castèlmoron seriá una quimèra bilingüa.

Lo nom del flume es Lòut [lɔw] a l'entorn de Fumèl e Lòt [lɔt] pus en aval; los noms de rius o de flumes ambe iniciala vocalica aglutinan pus sovent l'article en occitan e es pas un francisme, coma la varianta [lɔw] zo pròva; pr'aquò, Bénédicte Boyrie-Fénié reten la finala d'Òut, sense article [4].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2008 Italina Lalaurie divèrs dreta conselhièra departamentala
2008 2014 Bernard Genestou UMP conselhièr general del canton de Castèlmauron d'Òut dempuèi lo 14 de març 1976, farmacian onorari
març de 1918 1936 Pierre Carles sense etiqueta propietari
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 Donadas
d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 631 2 017 2 099 2 133 2 299 2 323 2 379 2 310 2 240
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 224 2 094 2 138 2 010 2 048 1 949 1 813 1 759 1 649
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 494 1 495 1 451 1 222 1 294 1 297 1 361 1 350 1 466
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 528
1 547
1 444
1 527
1 662
1 664
1 739
1 750
1 761
1 807
2009 2010
1 755
1 801
1 754
1 800
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


2013 : 1709 abitants

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN, Pau, 2012
  2. Loïs Alibèrt, Gramatica Occitana, Vocabulari ortografic, paginas 411-482, Centre d'Estudis Occitans, Montpelhièr, reedicion, 1976
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984.
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN, Pau, 2012