Margueiron

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Margueron)
Anar a : navigacion, Recercar


Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Margueiron
Margueron

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Margueron Mairie.jpg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 45′ 47″ N, 0° 15′ 01″ E
Superfícia 13,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
132 m
120 m
49 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
335
Arrondiment de Liborna
Canton
3341
Lo Reulés e las Bastidas, ancianament de Senta Fe la Granda
Cònsol Jean Allégret
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
350 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 25,79 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Margueronnais (en francés)
Còde INSEE 33269

Margueiron o eventualament Margairon, foneticament [margej'ru], o Margueron[1], es una comuna d'Occitània, en Agenés, administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Dins lo borg, la RD 708, anciana RN 708, venguda de Senta Fe la Granda se devesís en RD 708 en direccion de Duràs e en RD 708E3 (en Òut e Garona, RD 19) en direccion de Miramont de Guiana.

Una partida deu borg es sus un luec nommat La Tuqueta (vistas en direccion de l'èst e deu nòrd)

Perimètre deu territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Margueiron
La Roquilha Liguers
 
Monestièr (Dordonha)
Las Luèvias e Tomeiragas Margueiron
Riucau
 
 
 
Vilanuèva de Duràs (Òut e Garona) Lobés e Bernac
(Òut e Garona)
 
 

Toponimia[modificar | modificar la font]

Segon Dauzat e Rostaing, lo nom poiriá venir d'un nom d'òme gallés *Margaros, de *Margos, emb lo sufixe -onem (e un derivat de Margarita sembla exclús). Bénédicte Boyrie-Fénié, que cita una atestacion de 1326 (una sola), Marguerone (cappella de ~), evòca, sense certitud, lo latin marga, donc *marga + sufixe d'origina prelatina -ara + sufixe diminutiu latin -one [2].

Los toponimistas coneissián pas la fòrma orala. Lo nom es coneissut a Margueiron, a Liguers, a Riucau e a Vilanuèva de Duràs (limitròfes) coma [margej'ru], a Landerroat (a 9 km), e a Savinhac de Duràs (a 10 km) coma [margej'rõ] (o [margej'rũn]; çò que de las mapas ancianas verifican [3],[4]. La grafia Marguerone de l'atestacion deu s'explicar, coma sovent, per la dificultat deus escribas medievaus a escriure los diftongues que lo latin coneissiá pas.

Se poiriá conjecturar un etime en *marg-, nom d'òme gallés *Margos o latin marga. I farriá ajustar un doble sufixe *ar-ionem : *Margarione(m > *Margairone. En rason de la natura deus sufixes, marga conven milhor qu'un nom d'òme. Logicament, emb una tala explicacion, la bona grafia seriá Margairon (e pas Margueiron) emb l'evolucion ai- pretonic > ei- generala dins lo lengadocian brageiragués.

Una autra possibilitat es fornida pr'aquò per Xavier Delamarre, que postula un morgo-riton-, de morga, morgia, morgonos, « frontièra » e ritu-, « ga, passatge d'un cors d'aiga, passatge », puèi que Margairon es a la frontièra dels Nitiobroges e dels Vasates [5] (en realitat, dels Petrocores). Mas l'evolucion entre l'etime e lo resultat es pas assegurada : *Morgo-riton- > *Morgoridon- > *Morgorion- > *Morgoiron- (la sola dificultat es que l'amudiment de -d- intervocalic deu èstre aboriu). En acceptant l'explicacion de Delamarre, i a necessàriament de dissimilacions a partir de -o- per arribar a la fòrma actuala e lo passatge de -ai- a [-ej-] es pas una necessitat, çò que permetriá d'escriure simplament Margueiron, grafia d'una pus granda facilitat de descodatge que Margairon. Quand i a un dobte sus l'etime, la grafia pus simpla s'impausa.

Autres luecs dins la comuna[modificar | modificar la font]

  • Les Guillebaux (en francés). Prononciacion [lej gijəbaw], grafiat Los Guilhebaus o Les G-, estant que lo parlar confond los e las en les, prononciat [ləs], [ləz] e [lɛj]/[lej] segon lo contèxte)

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Jean Allégret UMP, puèi LR  
junh 1977 2001 Michel Laroque RPR  
19 1977      
19 19      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Senta Fe la Granda; es adara deu canton de Le Réolais et Les Bastides (en francés), donc Lo Reulés e las Bastidas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 350, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
500 580 550 537 502 524 497 499 493
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
462 480 523 455 458 437 400 354 407
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
404 401 420 400 402 407 395 401 363
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
385
361
360
397
380
398
404
405
404
414
2009 2010
401
411
385
393
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. B. Boyrie-Fénié dins DICTIONNAIRE TOPONYMIQUE DES COMMUNES GIRONDE, Editions Cairn, 2008[1]
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008
  3. Guillaume Delisle, Carte du Bourdelois, du Périgord et des provinces voisines / par G. de l'Isle, 1714, http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b59718791/f1.item.r=.zoom
  4. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/1_navigation.php#
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 356 e 201