Domairac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Dolmairac)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Domairac (omonimia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Domairac
Dolmayrac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Dolmayrac - Église Saint-Orens -1.JPG
Lo borg e la glèisa de Sent Orenç.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 21′ 47″ N, 0° 35′ 25″ E
Superfícia 19,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
219 m
150 m
50 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
47
Òlt e Garona Armas deu Departament d'Òlt e Garona
Arrondiment
473
Vilanuèva d'Òut
Canton
4730
Lo Liuradés, ancianament de Senta Liurada
Intercom
200023307
Comunautat d'aglomeracion del Grand Vilanovés SIREN 200023307
Cònsol Michel Van Bosstraeten
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
697 ab.
Evolucion de la populacion

706 ab.
Densitat 35,93 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 47110
Còde INSEE 47081

Domairac [1],[2],[3],[4] (Dolmayrac en francés) es una comuna agenesa, situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Domairac
Senta Liurada Alés e Casanuèva
Lo Temple d'Òut Domairac Senta Colomba de Vilanuèva
Montpesat Corts Sent Baç

Toponimia[modificar | modificar la font]

Domairac[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Castrum de Dalmariaco, en latin, en 1271, Parrochia Sancti Orencesii prope Dolmayrac, al sègle XIII, Capella de Almerat, en 1326, P. de Dalmeyraco, en latin, en 1520. La prononciacion es [dumɛj'rat] [5].

Per Dauzat, Domairac ven d'un nom gallés d'òme *Doulomaros, inatestat, emb un segond element maros, « grand » e del sufixe -iacum : *Dulomariacum [6]. Delamarre dona una solucion quasi identica : dulomāriācon, la proprietat de *Dulomārios, nom inatestat, qu'auriá lo sens de « Granda Fuèlha » [7]. Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, causís un nom germanic d'òme Dotmarius, emb -iacum (? corregir en -acum). La dificultat fonetica seriá resolguda per l'atraccion d'Olmet o d'un nom semblable. Jacques Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, explica Daumairac, atestat Castrum d'Almayrac, en 1250, per lo latin almaria, « píbols », donc pas un nom de persona [8]. B. Boyrie-Fénié cita tanben la solucion de Lucien Massip, La Toponymie de l'Agenais, 1928, lo nom germanic d'òme Aldemarus, benlèu valable per Dalmayrac (a Rodesla ?). L'evolucion, un pauc complicada, seriá : **Aldemariacus > *Adelmariaco (metatèsi) > *Delmairac > *Dolmairac [9]. Lo passatge a Doumairac puèi Domairac es regular perqué les parlars agenés vocalizan l davant tota consonanta.

I a, en mai dels Domairacs agenés, un ensemble de toponimes que semblan aparentats, que se pòdon de còps diferenciar pel vocalisme de la primièra sillaba en o o en a, per la preséncia o pas d'un d inicial eventualament degut a l'aglutinacion de la preposition de, mès qu'an benlèu pas la meteissa origina, sense parlar del sufixe : 1. Domairac (Borbonés) (Domairac al sègle XI), nom latin Armalius o Armarius per Dauzat, nom celtic Almārios per Delamarre; 2. Daumairac (Naut Léger, en francés Domeyrat (mès [u] es lo resultat normal de tot au pretonic en auvernhat), castrum d'Almayrac, cap a 1250, meteissa explicacion de Dauzat, nom celtic Almārios per Delamarre; 3. Domeiròt (grafia probablament inspirada del francés Domeyrot) dins la Cruesa, emb un autre sufixe, meteissa explicacion, mès sense certitud, de Dauzat, nom celtic Almārios per Delamarre; 4. Lo Mairac (< Almairac), Armairaco en 1120, Almairaco en 1260, vendriá de Armarius per Dauzat, del nom germanic Hartmar per Negre e Delamarre lo cita pas, probablament pr'amor de Ar- inicial en 1120 [10],[11],[12], etc. Notem que las fòrmas ancianas de nòstre Domairac pòdon far balançar entre un etime en o/u e un etime en a, al mens per 1271 perqué la fòrma de 1326 (en francés ?) es plan luènh de tota prononciacion possibla. Entre lo celtic *Dulomārios, lo celtic Almārios, lo latin Armalius o Armarius, lo germanic Hartmar, sense parlar de las solucions pas tan probablas (?), la causida es larga.

Lamaurelle (nom francés)[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat Maurella (lista de Valeri, 1520). Pas d'informacions. La preséncia dels Maures seriá incongrua. Derivat del nom de persona Maurèl ?

Istòria[modificar | modificar la font]

  • En 1839, Lamaurelle foguèt annexada a Domairac [13].

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2009 2020 Michel Van Bosstraeten sense etiqueta agricultor
2001 2009 Philippe Bertrand sense etiqueta agricultor
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Senta Liurada; es adara del canton del Liuradés.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 697, totala: 706
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 027 884 897 889 881 855 1 076 1 055 978

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
967 920 866 858 824 801 802 764 710

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
696 677 659 604 582 593 606 586 534

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
471
487
530
567
550
525
540
572
603
615
2009 2010
635
649
647
661
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 710

Luècs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 106
  2. Loïs Alibèrt, Gramatica occitana, segonda edicion, Centre d'Estudis Occitans, Montpelhièr, 1976, p. 33, « l + consonanta subís un tractament variable... Lo grop : ... Ag [-enés] vocaliza l en u d'una faiçon gaireben generala : sautar... e tanben ... bauma... »
  3. http://bdtopoc.org/?city_selected=Dolmayrac
  4. https://www.locongres.org/oc/aplicacions/top-oc/topoc-recerca/
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 106
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 248
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 143, 296 e 344
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 106
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 106
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 249 e 12
  11. Ernest Negre, Les Noms de Lieux du Tarn, 4e ed., Vent Terral, Energues, 81350 Andouque, 1986, p. 33, per Almayrac
  12. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 48, 284 e 344
  13. http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D11915