Sant Pardol e Isaac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Sant Pardol e Isaac
Saint-Pardoux-Isaac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 36′ 45″ N, 0° 22′ 26″ E
Superfícia 7,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
122 m
70 m
44 m
Geografia politica
País Guiana Armas de Guiana
Parçan Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
47
Òlt e Garona Armas deu Departament d'Òlt e Garona
Arrondiment
472
Marmande
Canton
4717
Lauzun
Intercom
244700464
du Pays de Lauzun
Cònsol Cyr Le Bot
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 183 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 162,95 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 47800
Còde INSEE 47264

Sant Pardol e Isaac, grafia provisòria, (oficialament en francés Saint-Pardoux-Isaac) es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Òlt e Garona e la region d'Aquitània. Per la fixacion del nom en occitan, veire la partida toponimia.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

  • Sent Pardon / Perdon. Las atestacions ancianas son : S. Pardulpho (eccl. S. Leodegarii de Guisaco et de ~), en 1305, Sancti Pardulphi (eccl. ~) prope Miramontem, en 1306, Sancti Pardulphi (r. ~) Quissaco (r. de ~), en 1520. Pardulphus, nom germanic Pard-wulf o Bard-wulf, que correspond a un ermita garit miraculosament de la ceguesa, puèi vengut abat de Garait (sègles VII e VIII), es tombat en Occitània dins l'atraccion de perdon [1], [2].
  • Aisac o Isac o Eisac ? . Per las atestacions, en mai de las donadas per Sent Pardon, Nicolas de Villars, dins sos Memòris, citadas per Durengues, nòta S. Pardoux... et S. Léger d'Isac. La prononciacion relevada per Bénédicte Boyrie-Fénié es [ɛj'Ʒa], que correspond pas a las fòrmas ancianas Guisaco e enquèra mens Quissaco (mas, en conclusion, B. Boyrie-Fénié nòta la prononciacion, eventualament pus vertuosa que scientifica, [ʃeŋper'du / iƷa], contradictòria emb lo resultat de son enquèsta e que per contracòp fai tanben dobtar de la prononciacion del prumièr element : 'quò's [ʃeŋper'du] o [ʃeŋpar'du], emb -a- coma en francés ? Per explicar [ɛj'Ʒa], Bénédicte Boyrie-Fénié compara emb Aisac e Òst, Aisac e autres luecs, eretièrs de Asius o Atius, emb lo sufixe -acum, e tanben, per lo cas que la fòrma d'origina seriá Isac, çò que crei, emb Izé (Ille et Vilaine) e autres luecs, que venon de Itius + -acum [3]. En realitat, l'explicacion es simpla : dins de frasas coma Vau a Isac o Demòra a Isac, [-e-] sèrv de transicion entre a e i- en iatus. Quand la novèla prononciacion comença a s'installar, sembla tota naturala dins un parlar que multiplica los cas de [ej-] o [ɛj-], mai que mai abans l'accent tonic (venguts de ai- pretonic o de es + consonanta).
  • Determinacion del vestit grafic. L'agionime Sent Perdon / Pardon (que, en teoria, se poiriá tanben escriure Pardó o Perdó, es precedit de Sent, varianta locala e regionala e non pas de Sant. Sa grafia es confòrma a la prononciacion e ten compte de l'atraccion, generala en occitan, de pardon/perdon, per tots los toponimes eretièrs de Sanctus Pardulphus; mas, coma las prononciacions donadas per Bénédicte Boyrie-Fénié pòdon èstre convencionalas, es necessari de relevar la prononciacion locala de la prumièra sillaba. Los dos noms, que correspondon a dos vilatges, son regularament separats per la conjoncion e (malgrat lo site del Congrès [4], que respècta pas la règla generala). Pel nom del segond vilatge, la prononciacion relevada fai preferir la grafia Eisac puslèu que Isac o Aisac (la region coneis l'afebliment de -ai- pretonic en [-ei-], mas las atestacions medievalas e la contradiccion intèrna a son paragrafe consacrat a la comuna, que pòdon marcar que la fòrma d'origina es Isac, laissan gaire de plaça a una grafia Aisac. Se Isac es la fòrma d'origina, venguda [ɛj'Ʒa] per la rason dejà dicha, Ai- pretonic es pas etimologic e Eisac seriá la sola grafia rigorosa. Comparar emb un autre cas que I- inicial e etimologic es vengut Ei- en realitat : Eiçac.

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1793, la municipalitat es «1793, La Sauvetat, Izaac, Puysserampion et Aignac» (en francés), dont La Sauvetat, Eisac/Aisac/Isac, Pueg-arampion e Anhac, mas en 1800, «Saint-Pardoux-Isaac» (en francés) es una comuna independenta [5].

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Guy Giacuzzo    
març 1989 2014 Cyr Le Bot UDF  
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1183, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
328 403 408 438 442 468 505 458
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
435 409 415 408 375 386 366 341 351
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
340 364 364 291 292 329 324 337 350
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
523
910
1 363
1 372
1 348
1 215
1 161
1 163
1 171
1 197
2009 2010
1 177
1 203
1 183
1 209
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 1793, la futura comuna (o Eisac/Aisac/Isac ?) es recensada emb La Sauvetat de Dròt e autres luecs.
  • 2013 : 1183 abitants (163 ab/km²)


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud,reedicion 1984.
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012
  4. http://www.locongres.org/oc/component/content/article/112-toponymes-pour-cartographie/8297-sent-perdon-isac
  5. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=33927