Darney
Darney | ||
---|---|---|
Glèisa Sainte-Madeleine. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 48° 05′ 09″ N, 6° 02′ 48″ E | |
Superfícia | 7,92 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
351 m 297 m 260 m | |
Geografia politica | ||
Estat | França | |
Region 44 |
Grand Èst | |
Departament 88 |
Vòges ![]() | |
Arrondiment | Épinal | |
Canton | Darney | |
Intercom 248800351 |
du Pays de Saône et Madon | |
Cònsol | Hervé Buffe (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Autras informacions | ||
Gentilici | Darnéen(ne)s (en francés) | |
Còde postal | 88260 | |
Còde INSEE | 88124 | |
Ville de Darney |
Darney es una comuna francesa, situada dins lo departament dels Vòges e la region de Lorena.
Geografia[modificar | modificar la font]
Darney a situat en la Vôge, bastit suls flancs d'un promontori en dominant la vallée en naissent de la Saône. La municipalitat a conegut per lo sieu considerable bòsc de hêtres e de roures.
La vila de Darney es distant de 40 km de la prefectura Épinal, de 20 km de Vittel e de 30 km del autoroute A 31.
Darney est situé dans la Vôge, bâti sur les flancs d'un promontoire dominant la vallée naissante de la Saône. La commune est connue pour sa remarquable forêt de hêtres et de chênes.
La ville de Darney est distante de 40 km de la préfecture Épinal, de 20 km de Vittel et de 30 km de l’autoroute A 31.
Comunas vesinas[modificar | modificar la font]







Istòria[modificar | modificar la font]
Darney A bastit suls flancs d'un promontori en dominant la vallée de la Saône. Los Romains i bastisson un castèl en dominant la contrée, per susvelhar aquela region forestala.
Vila fortificada al Mièja Edat, flanquées de torns e de doas pòrtas fortificades, la se truca la « vila als trenta torns ». Es al pòrti Thiébaud II de Lorraine #que se deu la glèisa parroquiala en 1308. La vila a destruit a la Mièja Edat e la vila desmantellada en 1634. En lo moment de la guèrra de Trenta Ans[1], Darney a estrossejat pels aliats dels Franceses los Suedeses de Bernard de Porcellana-Weimar[2], La vila a incendiat. Lo castèl a rasat en 1639, mas demòra qualques vestigis #que constituisson una part de la escalona inferiora de l'actual castèl bastit en 1725 quand la vila se rebâtit al començament de la sègle XVIII.
La vila èra una prévôté #que la juridiction se n'estendiá sus vint-cinc pòbles o caserius. En 1751, Darney ven lo banc d'un bailliage[3] totalament regit per la costum de Lorraine, mas los localités #que lo compausavan avián comprés siá en lo diocèse de Besançon, siá en lo diocèse de Toul. La siá glèisa, dédiée dins sant Ostal-Madeleine, fasiá partida del diocèse de Besançon. La curació èra a la collation del prieur de Relanges.
Darney #Èsser cap de-luòc de district de 1790 a l'an III, de contunh cap de-luòc de costat.
Una coïncidence singulara se #produsir en 1918. N'efièch, lo bòsc de Darney a atrach dempuèi la sègle XIV, las verriers de Bohême #que #aportar a França los secrèts de la siá indústria (las blasons de las gentilshommes verriers, descendents d'aquelas familhas vengudas de Bohême a la demanda dels Ducs de Lorraine, decoren la granda sala del castèl actual). Mas Darney #èsser tanben al cors de la Primièra Guèrra mondiala, lo luòc de concentracion dels volontaris tchèques e slovaques. Lo 30 de junh 1918 la declaracion de l'independéncia de l'Estat tchécoslovaque #èsser proclamada dins lo vilatge ; lo president francés Raymond Poincaré, en preséncia del mètge Beneš, meses oficialament la siá bandièra a l'armada tchécoslovaque #que i aviá #èsser formada e instruïda a França. Darney A doncas la siá istòria ligada a l'istòria tchécoslovaque.
Darney est bâti sur les flancs d'un promontoire dominant la vallée de la Saône. Les Romains y construisent un château dominant la contrée, pour surveiller cette région forestière.
Ville fortifiée au Moyen Âge, flanquées de tours et de deux portes fortifiées, on l'appelle la « cité aux trente tours ». C'est au duc Thiébaud II de Lorraine que l'on doit l'église paroissiale en 1308. La ville est détruite au Moyen Âge et la cité démantelée en 1634. Lors de la guerre de Trente Ans[4], Darney est ravagée par les alliés des Français les Suédois de Bernard de Saxe-Weimar[5], la ville est incendiée. Le château est rasé en 1639, mais il reste quelques vestiges qui constituent une partie de l'étage inférieur de l'actuel château construit en 1725 lorsque la ville se rebâtit au début du sègle XVIII.
La ville était une prévôté dont la juridiction s’étendait sur vingt-cinq villages ou hameaux. En 1751, Darney devient le siège d'un bailliage[6] entièrement régi par la coutume de Lorraine, mais les localités qui le composaient étaient comprises soit dans le diocèse de Besançon, soit dans le diocèse de Toul. Son église, dédiée à sainte Marie-Madeleine, faisait partie du diocèse de Besançon. La cure était à la collation du prieur de Relanges.
Darney fut chef-lieu de district de 1790 à l’an III, puis chef-lieu de canton.
Une coïncidence singulière se produisit en 1918. En effet, la forêt de Darney a attiré depuis le sègle XIV, les verriers de Bohême qui apportèrent en France les secrets de leurs industrie (les blasons des gentilshommes verriers, descendants de ces familles venues de Bohême à la demande des Ducs de Lorraine, décorent la grande salle du château actuel). Mais Darney fut aussi au cours de la Première Guerre mondiale, le lieu de rassemblement des volontaires tchèques et slovaques. Le 30 juin 1918 la déclaration de l'indépendance de l'État tchécoslovaque fut proclamée dans le village ; le président français Raymond Poincaré, en présence du docteur Beneš, remis officiellement son drapeau à l'armée tchécoslovaque qui avait été formée et instruite en France. Darney a donc son histoire liée à l'histoire tchécoslovaque.
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 092 | 1 033 | 1 055 | 1 370 | 1 784 | 1 870 | 1 880 | 1 968 | -
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 860 | 1 928 | 1 932 | 1 792 | 1 833 | 1 647 | 1 604 | 1 497 | 1 430
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 416 | 1 380 | 1 487 | 1 240 | 1 274 | 1 245 | 1 255 | 1 364 | 1 435
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 810 |
1 930 |
1 922 |
1 736 |
1 534 |
1 339 |
1 254 |
1 238 |
1 223 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 221 1 292 |
1 221 1 293 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]
Véser tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ Guèrra de Trenta Ans de 1618 a 1648
- ↑ Armada de soldats reclutats a Alemanha per Bernard de Porcellana-Weimar, communément telefonada Suedesa.
- ↑ Nòva descripcion de la França..., Jean-Aimar Piganiol de la Fòrça, ed.C.-N. Poiron, 1754
- ↑ Guerre de Trente Ans de 1618 à 1648
- ↑ Armée de soldats recrutés en Allemagne par Bernard de Saxe-Weimar, communément appelée Suédois.
- ↑ Nouvelle description de la France..., Jean-Aimar Piganiol de La Force, ed.C.-N. Poiron, 1754