Champ-le-Duc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Champ-le-Duc
Champ-le-Duc
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa romana del sègle XII.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 11′ 41″ N, 6° 43′ 13″ E
Superfícia 3,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
514 m
421 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
88
Vòges Armas deu Departament dels Vòges
Arrondiment Épinal
Canton Bruyères
Intercom
248800633
de la Vallée de la Vologne
Cònsol Françoise Blanc (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Ducécampien(ne)s (en francés)
Còde postal 88600
Còde INSEE 88086

Champ-le-Duc es una comuna francesa, situada dins lo departament dels Vòges e la region de Lorena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Camp-lo-Pòrti a situat a Unitat|2|km}} al sud de Bruyères, en la vallée de la Vologne, a l'intrada d'un vallon ont flueix lo ruisseau de Lizerne. Los lieudits se nomenan Borémont, Gervaux, Grand-Celèbra, Elevat-de-la Fosse, Pré-de-la-Fémure e de Rojas-Tèrras.

Tèxte originau de l'article francés

Champ-le-Duc est situé à 2 km au sud de Bruyères, dans la vallée de la Vologne, à l'entrée d'un vallon où coule le ruisseau de Lizerne. Les lieudits se nomment Borémont, Gervaux, Grand-Fête, Haut-de-la Fosse, Pré-de-la-Fémure et Rouges-Terres.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Champ-le-DucChamp-le-Duc
Comuna amb 251 abitants (2000)Fiménil (1,0km)
Comuna amb 130 abitants (2000)Beauménil (1,4km)
Comuna amb 3310 abitants (2000)Bruyères (2,1km)
Comuna amb 237 abitants (2000)Herpelmont (2,9km)
Comuna amb 94 abitants (2000)Prey (3,1km)
Comuna amb 242 abitants (2000)Fays (3,4km)
Comuna amb 147 abitants (2000)Vervezelle (3,8km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Charlemagne E lo sieu tribunal venián sovent caçar en los Vòges. En 805, Charlemagne e los sieus fils Charles s'es trobat a Camp-lo-Pòrti en lo moment d'una caça (segon las variations, Charles s'i seriá perdut o tornava simplament d'una expedicion). Segon la legenda, Charlemagne #far erigir una capèla e un castèl[1] a aquel endroit. A aquela localizacion se tròba uèi la glèisa La nòstra-Madama.

Tèxte originau de l'article francés

Charlemagne et sa cour venaient souvent chasser dans les Vosges. En 805, Charlemagne et son fils Charles se sont retrouvés à Champ-le-Duc lors d'une chasse (selon les variations, Charles se serait perdu ou revenait simplement d'une expédition). Selon la légende, Charlemagne fit ériger une chapelle et un château[2] à cet endroit. À cet emplacement se trouve aujourd'hui l'église Notre-Dame.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Françoise Blanc    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
290 269 298 307 314 334 337 332 -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
328 320 309 - 314 313 324 326 310

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
289 312 338 347 333 314 346 326 301

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
369
450
517
458
463
491
564
577
560
2009 2010
542
553
525
536
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Bulletin de las sciéncias istoricas, antiquitats, philologie, Tome huitième, 1827
  2. Bulletin des sciences historiques, antiquités, philologie, Tome huitième, 1827