Fòrma de govèrn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Formas de govèrn
  •      republicas presidencialistas
  •      republicas presidencialistas amb una presidéncia executiva e un sistèma parlamentari
  •      republicas semipresidencialistas
  •      republicas parlamentàrias
  •      monarquias constitucionalas que lo monarca exercís pas lo poder executiu
  •      monarquias constitucionalas que lo monarca exercís de poders executius amb un parlament flac
  •      monarquias absolutas
  •      Estats de partit unic
  •      dictaduras militaras

Fòrma de govèrn, fòrma politica, regim politic, regim de govèrn, sistèma de govèrn, modèl de govèrn o modèl politic son unes dels diferents biais de nomenar un concèpte essencial de la sciéncia politica e la teoria de l'estat o drech constitucional. Fa referéncia al modèl d'organizacion del poder constitucional qu'adòpta un Estat en foncion de la relacion existenta entre los diferents poders. Lo biais que s'estructura lo poder politic per exercir son autoritat dins l'Estat, en acòrdi amb totas las institucions que lo forman, donat que cada forma de govèrn a besonh de mecanismes de regulacion que li son caracteristics. Aqueles modèls politics vàrian d'un Estat a l'autre e d'una epòca istorica a l'autra. Sa formulacion se justifica al vejaire de causas diferentas: estructuralas o idiosincrasticas (imperatius territorials, istorics, culturals, religioses, eca.) o conjunturals (periòdes de crisi economica, catastròfas, guèrras, dangièr o "emergéncias" de natura plan diferentas, voids de poder, manca de consens o de comendament, eca.), mas totjorn coma realizacion politica d'un projècte ideologic.

La denominacion correspondent a la fòrma o modèl de govèrn (en mai de referéncias a la forma d'Estat, qu'indica l'estructura territoriala) que torna prene abitualament lo non oficial de l'Estat, amb de tèrmes d'una granda diversitat e que, malgrat que dona una cèrta informacion sus çò que proclaman, respondon pas als critèris comuns que permeton de definir d'esperles lo sieu regim politic. Per exemple: Republica del Peró, Mexic, Veneçuèla, Espanha, Principat d'Andòrra, Luxemborg, Federacion Russa, Nigèria, Republica Populara Democratica de Corèa, Union dels Emirats Arabes Units, Iran o Libia. Entre los gaireben dos cents estats, i a solament dètz e uèit qu'apondon pas cap de paraula en mai del seu nom geografic, coma per exemple: Jamaica, alara qu'onze indican solament que son "estats". La forma mai comuna es "republica", amb 132 cases de fòrça desparièr tipe. Las monarquias son 33 (18 d'elas son "reialmes").

Existís divèrsas nomenclaturas per nomenar las diferentas formas de govèrn, dempuèi los teoricans de l'Antiquitat fins a l'Edat Contemporanèa. A l'ora d'ara s'utilizar de biais abitual tres tipe de classaments:

1) Lo caractèr electiu o non del cap d'Estat definís un classament, entre republicas (electiva) e de monarquias (non electiva).

2) Lo gra de libertat, pluralisme e participacion politica definís un autre classament, entre sistèmas democratics, autoritaris, e totalitaris, segon que permeton a un màger o mendre gra l'exercici de la contestacion e l'oposicion politica o alara negan mai o mens radicalament la possibilitat de dissidéncia (establissent un regim de partit unic, o de diferents tipes de regims excepcionals, coma las dictaturas o las juntas militaras); A son torn lo sistèma electoral qu'en los sistèmas participatius s'exprimís per el la volontat populara a agut de fòrça divèrsas donadas istoricas (democracia dirècta o d'assamblada, democracia indirècta o representativa, sufragi censitari o restrench, sufragi universal masculin o d'ambedós sèxes, diferentas definicions de la majoritat d'edat, segregacion raciala, inclusion o non dels immigrants, e d'autras), atal coma los fòrça diferent biais  manièras que se modifica o se degrada (burg apoiridit, determinacion de las circonscripcions, frauda electorala).

3) La relacion existenta entre la direccion de l'estat, lo govèrn e lo parlament definís un autre classament mai, entre presidencialisme e parlamentarisme (amb fòrça gras o de formas mixtas entre l'un e l'autre).

Aquelas tres classaments s'exclusisson pas l'un amb l'autre, mas se complètan, de sòrta qu'una republica pòt èsser democratica (Estats Units o Sudafrica) o totalitària (la China o Cuba), una democracia republicana pòt èsser parlamentària (Alemanha o Índia) o presidencialista (França o Argentina), e una monarquia pòt èsser democratica e parlamentària (Reialme Unit o Japon), non democratica (Arabia Saudita o Ciutat de Vatican) o se situar en posicions intermediàrias (Marròc), fòrça abitualament qualificadas de biais mai o mens anacronica amb de tèrmes pròpris de biais istorica coma la monarquia (monarquia feudala, monarquia autoritària, monarquia absoluda).

Classament de las fòrmas de govèrn segon l'estructura politica actuala[modificar | modificar la font]

Coma subdisciplina de las sciéncias politicas, l'estudi de l'organizacion politica e de las institucions politicas es una sciéncia comparativa e especializada, e en constanta actualizacion. Existís pas una classificacion fixa e exaustiva de las divèrsas formas de govèrn a causa de lor variabilitat. La division tradicionala dels govèrns foguèt la dicotomia entre "democracia" e "dictatura" e non pas una topologia amb de multiplas possibilitats. La majoritat de las enquèstas se concentran dins l'estudi especializat e comparatiu de dos o tres diferents tipes de regims. Los expèrts dins los sistèmas electorals permeton de definir e de comparar los divèrses sistèmas d'eleccion dels poders de govèrn d'un regim determinat o independentament del regim. Atal, una autra dicotomia per classificar las formas de govèrn es "republica" e "monarquia", independentament de la fòrma d'organizacion governamentala nacionala e regionala, o del gra de democracia dels estats.

Sistèmas republicans[modificar | modificar la font]

Una republica es una organizacion d'un estat que totas las cargas publicas son causidas democraticament. Malgrat tot de govèrns dictatorials, de partit unic utilizan sovent lo tèrme "republica" per far referéncia al regim de govèrn e quitament se los foncionaris publics son pas elegits de biais democratic. Las listas seguentas comprenon a totas las republicas segon son regim intèrne constitucional independentament que sián elegits democraticament o pas.

Parlamentarisme[modificar | modificar la font]

Lo parlamentarisme es un sistèma d'organizacion politica que la branca executiva del govèrn depend del sosten dirècte o indirecte del parlament, sovent realizat per un vòte de fisança. Lo poder executiu dels sistèmas parlamentaris ven e depend del poder legislatiu; lo cap de govèrn (nomenat "primièr ministre") es sovent lo cap del partit o de coalicion amb màger representacion dins lo parlament o del còrs legislatiu. Existís tanben un cap d'Estat independent (nomenat "president") amb de poders limitats, simbolics o sonque ceremonials. Los seguents estadas son republicas parlamentàrias:

Presidencialisme[modificar | modificar la font]

Los sistèmas presidencialistas an una clara separacion lo poders del govèrn; l'executiu es elegit de biais independent de la branca legislativa, que se nomena sovent lo "congrés". Lo Cap de govèrn es cap a l'encòp de l'Estat (nomenat "president") e donca existís pas la carga de primièr ministre. Los seguents estadas son republicas presidencialistas:

Semipresidencialisme[modificar | modificar la font]

Dins los sistèmas semipresidencialistas existís un primièr ministre e un president. A diferéncia dels sistèmas parlamentaris lo president es pas una figura ceremonial, mas qu'a unes poders executius e pren en carga unes airals del govèrn. Lo president es elegit sovent de manièra separat de la branca legislativa. Las seguentas son de republicas semipresidencialistas (i a govèrns de pòbles qu'aspiran a l'independéncia e que son reconeguts per la comunitat internacionala):

Republicas de partit unic e sens partit[modificar | modificar la font]

Las republicas de parit unic son d'Estats non democratics amb un partit unic qu'a tot lo poder de govèrn, o d'Estats que l'estructura del partit es a l'encòp l'estructura del govèrn e que permeton pas la creacion d'autres partits (o s'i existisson d'autres partits, an una representacion fòrça limitada). dins los estats sens partit se permet pas la creacion de pas cap de partit politic. Las seguentas son de republicas de parit unic:

Monarquias[modificar | modificar la font]

Las monarquias son de sistèmas de govèrn que lo cap d'Estat es pas elegit de biais democratic (es sovent una carga ereditària).

Monarquias constitucionalas[modificar | modificar la font]

En las monarquias constitucionalas lo monarca es lo cap d'Estat amb de poders fòrça limitats o sonque simbolics o ceremonials qu'exercís son autoritat amb lo cap de govèrn (nomenat «primièr ministre» o, mai rarament, «president del govèrn») qu'es lo cap del partit o coalicion amb màger representacion dins lo parlament o còrs legislatiu elegit democraticament. Doncas, las monarquias constitucionalas se diferéncian pas de las republicas parlamentàrias, levat del fach que lo cap d'Estat es pas causit de biais democratic. Las seguentas son monarquias constitucionalas o parlamentàrias:

Reialme del Commonwealth[modificar | modificar la font]

Lo Reialme del Commonwealth es comprés per totes los estats que lo cap d'Estat es reina Elisabèt II d'Anglatèrra. Es lo monarca de cadun dels Estats e doncas ne pren lo títol correspondent (i.e. Reina d'Austràlia, reina del Canadà, eca.). La reina designa un Governador-General per cada estat (levat del Reialme Unit) coma lo seu representant amb de poders executius limitats e ceremonials. Lo primièr ministre es lo cap de govèrn de la branca executiva de cadun dels estats del Reialme del Commonwealth, que ven del còrs legislatiu coma cap del partit o coalicion amb mai representacion. Levat de l'existéncia del Governador-General coma representant del cap d'estat, los Estats que fòrman lo Reialme del Commonwealth son de monarquias constitucionalas e en fach de sistèmas parlamentaris. Lo Reialme del Commonwealth se constituís pels seguents estats:

de Monarquias semiconstitucionalas[modificar | modificar la font]

Las monarquias semiconstitucionalas son de monarquias que lo primièr ministre es lo cap de govèrn actiu de la nacion, mas, lo monarca conserva encara de poders executius significatius que pòt utilizar a discrecion. Los seguents Estats son de monarquias semiconstitucionalas:

Monarquias absolutas[modificar | modificar la font]

Las monarquias absolutas son de regims monarquics que lo monarca a lo poder absolut del govèrn. Las seguentas son de monarquias absolutas:

Teocracias[modificar | modificar la font]

Las teocracias son d'Estats basats sus una religion d'Esstat que lo cap d'Esstat es causit dins la ierarquia religiosa. Los seguents estats pòdon èsser considerats coma de teocracias:

  • Iran; en fach, Iran combina la forma presidencialista que lo president es elegit per sufragi universal, e la teocràcia, amb un cap religiós responsable de la politica de l'Estat.
  • Ciutat de Vatican; lo papa es elegit per un grop de cardenals de divèrsas regions del mond designat o aprovat per los sieus predecessors

Juntas Militaras[modificar | modificar la font]

Los Estats governats per de Juntas militaras o jos contraròtle militar son:

Pas classificats o en transicion[modificar | modificar la font]

Per causa dels conflictes armats recents o de passats, los seguents estats se tròban en transicion o sens classament:

Autre classament segon la filosofia de govèrn[modificar | modificar la font]

Aquela classificacion de las formas de govèrn (amb de concèptes que s'exclusisson pas) se basa en quin es el que govèrna e/o la siá filosofia de govèrn, al vejaire de las sciéncias politicas:

Fòrma intèrna de govèrn[modificar | modificar la font]

Independentament de la forma d'organizacion politica dels Estats, los estats pòdon èsser classificats segon l'estructura intèrna dels govèrns de las regions que los intègran (se n'i a):

Estats unitaris purs[modificar | modificar la font]

Los Estats unitaris purs conforman una sola entitat amb un govèrn estatal unic sens cap de division administrativa regionala. L'unic estat unitari pur es Montenegro.

Estats unitaris o centralizats[modificar | modificar la font]

Estats unitaris

L'estat unitari regionalizat o estat centralizat es un estat divisat en divèrsas regions que son pas autonòmas dins lors regims intèrnes. Los governants de las regions son designats dirèctament pel govèrn central. Los seguents Estats son d'Estats centralizats:

  • Chile (divisat en 13 regions non autonòmas)
  • França (donat lo recent aument de l'autonomia legala de las regions; es a dire l'existéncia d'assembladas localas, França es sovent classificat coma estat regional)
  • Itàlia (donat l'existéncia de cinc regions autonòmas, Itàlia a un classament dual entre estat centralitzat e estat regional)
  • Nòva Zelanda (dividisat en 12 regions e 4 autoritats unitàrias)
  • Republica Populara de China (dividisada en 22 províncias e 5 regions autonòmas de jure, 2 municipalitats, e 2 regions especialas; la majoritat de las cargas publicas s'elegisson pasde biais democratic)
  • Filipinas (79 províncias gropadas en 17 regions, solament 1 a un estatus d'"autonomia").
  • Serbia
  • Païses Basses (amb un classament dual coma estat regional e estat federat amb las Antilhas Neerlandesas e Aruba)

Estats regionales o descentralizats[modificar | modificar la font]

Los estats regionals o descentralizats son d'Estats amb un passat centralista, mas qu'an autrejat progressivament màger autonomia e sobeiranetat a las divèrsas regions que los constituisson. Lo gra d'autonomia vària segon l'estat, e se lo gra d'autonomia es pro elevat los estats regionales son de federacions de facto. Dins aquel cas l'unica diferéncia entre l'estat federat e l'estat regional es l'origina de las atribucions: dins los Estats regionals lo govèrn central tornèt o cedèt de dreches e capacitats de govèrn a la region, alara que los estats federats son las regions qu'an cedit unas de lors atribucions al poder central. Recebut que lo gra d'autonomia pòt variar substancialament amb lo temps, aquel classament es exclusiu e es sovent fòrça ambigú; es a dire, unees estats qu'an permés lo desvolopament d'assembladas regionalas localas amb de poders fòrça limitats son encara considerats estats centralitzats (coma França); d'autras an permés un naut gra d'autonomia (coma Espanha e lo Reialme Unit), e d'autras se son ja convertits en federacions (coma Belgica). Se las regions recebon l'autonomia que gaudissián en lo passat (coma drech istoric), lo procès de descentralizacion es sovent nomenat "procés de devolucion".

Estats federats[modificar | modificar la font]

Estats federats del mond

Las federacions son d'estats formats per d'entitats sobiranas e autonòmas. L'estatus autonòm d'aquelas entitats pòt pas èsser alterat de manièra unilaterala pel govèrn central (pasmens s'i a d'excepcions, coma Argentina, que lo govèrn intervenguèt en divèrsas escasenças dins las províncias). Los seguents Estats son de federacions:

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Existisson pas la carga de primièr ministre ni de president de Soïssa. Lo President de la Confederacion Soïssa es sonque un primus inter membre del Conselh Federal Soís, un conselh executiu de set membres constituí lo govèrn e la prefectura d'Estat de Soïssa.
  2. Al Bangladesh, un govèrn provisòri pren lo poder pendent los tres meses que se realizan las campanhas prealablas a las eleccions parlamentàrias. Lo govèrn provisòri es presidit per un conselhièr en cap de (lo darrièr Cap de Justícia a se retirar) e un grop de conselhièrs neutrals apartidists elegits per la societat civila. Pendent aquel periòde lo president a jurisdiccion sul Ministèri de Defensa e dels Afars estrangièrs.
  3. La Republica Araba Saraoí Democratica (RASD) es un govèrn en exili, localizat a Tindof, Argèria. La màger part del territòri del Sahara Occidental es ocupat militarment pel Marròc, lo rèsta es administrat per la RASD.
  4. L'evesque d'Urgèl e lo President de la Republica Francesa son de coprinces ex officio.
  5. Lo rei s'atribuèt una autoritat absoluta per tres ans lo 2005; renoncièt al poder absolut lo 21 d'abril de 2005, mas, lo govèrn constitucional de l'Estat es pas encara restaurat.
  6. Botan realiza un procediment de democratizacion a la demanda del rei.
  7. Los Emirats Arabis Units son una federacion de monarquias absolutas; lo president federal es elegit entre los emirs ereditaris.
  8. Lo 3 d'agost de 2005, l'armada dirigiguèt un còp d'estat e declarèt una dictatura de transicion de dos ans