Barcunhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Barcunhan
Barcugnan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Barcunhan vist despuish la capèra d'Aroux de Tira-Huec a Manàs e Bastanós.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 47″ N, 0° 24′ 25″ E
Superfícia 9,11 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
311 m
260 m
190 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Astarac Armas dels comtes d'Astarac
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
323
Miranda
Canton
3217
Miranda-Astarac (Mielan abans 2015)
Intercom
243200532
CC d'Astarac Arròs en Gasconha
Cònsol Olivier Vendome
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
106 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

109 ab.
Densitat 12,29 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Barcugnanais, Barcugnanaise (en francés)
Còde postal 32170
Còde INSEE 32028

Barcunhan[1][2],[3],[4],[5] (Barcugnan en francés) qu'ei ua comuna gascoa situada dens lo departament de Gers et la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Situacion[modificar | Modificar lo còdi]

Barcunhan qu'ei situada au sud deu departament, au sud d’ua linha entre Tarba e Aush.

Comunas limitrophes[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Barcunhan[modificar | Modificar lo còdi]

S'escriu Barcuignan sus la mapa de Cassini. La prononciacion qu'amudeish -n finala, com dens tot lo sud-oèst de Gers [6].
Barcunhan que vengueré deu nom gallés d'òme Barcunius, dab lo sufixe -anum [7]. Xavier Delamarre cita pas lo nom *Barcunios, mès meilèu *Barro-cū, *Barro-cūnos, « cap de lop », formacion inversada de Cunobarrus, atestat. *Barrocuniānon que seré lo nom originau de Barcunhan. Barcunhan qu'èra probablament ua anciana grana propietat antica qui avè per mèste *Barro-cū o *Barro-cūnos [8].
Segon Negre, Barcunhan que representa benlhèu lo gascon vergonhar « vimèra, vimerar, sòl que conveng au vime » [9]...

Montanhan[modificar | Modificar lo còdi]

S'escriu Montaignan sus la mapa de Cassini. L'estat civiu qu'esita enter Montagnan e Montaignan. Com los Montanhacs e sovent los Montinhacs, mès dab lo sufixe -anum, Montanhan que ven probablament deu nom latin d'òme Montanius [10]; l'auta possibilitat, lo latin vulgar *montanea, « montanha », derivat de mons, es improbabla pr'amor de la situacion dens ua ribèra.
Henri Polge qu'explica dens ua bona partida deu Gers, a l'excepcion de l'èst (diocèsis de Leitora e de Lombers), en mei de -n- intervocalica, n palatala (-nh-) s'amudeish sovent dens los documents entre lo sègle XI e lo sègle XIII en gardar solament un -i-, puish torna paréisher eventualament (mei dens los toponimes en -ac que dens los en -an) a la fin de l'Edat Mejana. Montanhan qu'èra escriut Montaian en 1244 [11]. Segon Xavier Ravier, que demòrè ua traça de la nasalitat qui permetó lo restabliment de la nasala dentala [12].

Sentralha[modificar | Modificar lo còdi]

La senta onorada dens lo nom de la comuna qu'es Sancta Eulalia, martirizada a Barcelona en 304, donc Senta Aulària de Barcelona. L'elision, segon Dauzat, [en realitat, que i a aferèsi, supression de la vocala iniciala deu segond mot, remplaçada per la vocala finala deu prumèr] de -a final de senta davant la vocala iniciala E-[13] que dona, en partent de (Senta) Eulalia, (Sent-) Aulalia > (Sent-) Aularia (dissimilacion) > (Sent-) Auralia (metatèsi) > (Sent-) Aralia (reduccion deu diftongue) > (Sent-) Aralha (palatalizacion de -l- per lo iòd); puèi Sent- Aralha qui ven Sentralha per amudiment [14]. Dens l'òrdre de l'evolucion fonetica, donat per Maurici Romieu, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, la plaça de la palatalizacion de -l- qu'es convencionala.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La mapa de Cassini que pòrta Barcuignan, Montaignan e St Traille. A l'entorn de l'an XI (1803), Sentralha e Montanhan que son reünits. L'estat civiu que pòrta commune de St Traille et Monta(i)gnan.[15] Enter 1810 e 1811 lo nom de la comuna qu'ei simplificat en Sentralha. En 1822, Sentralha qu'es reünida a Barcunhan. Suu cadastre napoleonian,[16] Barcunhan que correspond a la mitat nòrd de la comuna (seccion A de La Sèrra) e Sentralha (dab Montanhan, a l'oèst) a la mitat sud (seccion B de Sentralha).

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Olivier Vendome    
2014 2020 Christiane Galan shens retirada de la Foncion Publica Territoriau
2005 2014 Robert Betbeze    
1971 2005 Joël Bonneau    
1959 1971 Jean-Marie Bonneau    
1947 1959 Gabriel Timon    
1933 1947 Adolphe Lamarque    
1925 1933 François Péré    
1920 1925 Jean-Marie Ader    
1919 1920 André Fauqué    
1914 1919 Jean-Marie Ader    
1913 1914 Adolphe Lamarque    
1904 1913 Bertrand Despaux    
1903 1904 Gilles Cazalas    
1900 1903 Jean-Baptiste Nassan    
Totas las donadas son pas encara conegudas.


  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Mielan ; qu'es adara deu canton Miranda-Astarac.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 112, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
189 153 254 203 659 625 610 593

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
593 546 513 476 505 504 482 452 420

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
394 376 377 320 312 326 292 296 271

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
260
228
192
169
164
143
149
149
139
143
2009 2010
130
134
120
124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 106 abitants e la densitat qu'èra de 11,64 ab/km².

Demografia Montanhan (nom supausat)[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 112, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
70 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
149
149
139
143
2009 2010
130
134
120
124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Las donadas de dreta, plaçadas automaticament, que son las de la comuna entièra.

Demografia Sentralha (nom supausat)[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 112, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
160 232 268 371 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
149
149
139
143
2009 2010
130
134
120
124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Las donadas de dreta, plaçadas automaticament, que son las de la comuna entièra.

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

La comuna possède trois glèisas. Sous le second empire, le cònsol Henri d’Auxion de 1870 à 1871, avait projeté de les démolir pour les remplacer par une glèisa centrale. Ce projet fut heureusement abandonné.

  • La glèisa de Barcunhan est placée sous l’invocation de Saint Martin. De fondation romanica, cette glèisa a fait l’objet de nombreux remaniements, notamment au XIXen : construction d’une chapelle latérale, exhaussement des murs, agrandissement vers l’est, ce qui entraîna le remplacement deu chevet romanic primitif par un chevet à pans coupés, reconstruction de la façade méridionale et deu porche, construction d’une voûte en briques. Le portail de style gothique, date de 1843-1845. Au XIXen on a découvert une dalle de pierre inscrite, placée dans un des murs de l’glèisa de Barcunhan au dessus d’un squelette, elle a malheureusement été brisée par un ouvrier.
  • La glèisa de Senta Aralha, de date incertaine est placée sous le vocable de Sainte Eulalie. En gascon Senta Aralha est dérivé deu latin « Sancta-Eulalia »Modèl:Refsou. La glèisa était dotée d’une cloche offerte en 1750 par Antoine, deuc de Roqueloure, comte d’Astarac et Seigneur de Barcunhan. Le maître autel, avec son retable monumental orné d’une toile deu sègle xviii, est classé. Selon la tradition locale, le château des seigneurs de Sainte-Arraille s’élevait à l’ouest de l’glèisa.
  • La glèisa de Montanhan est dédiée à Saint-Laurent. Elle a été reconstruite à la fin deu XIXen siècle au même emplacement que la glèisa primitive.

Le Château de Montanhan écroulé pendant la Première Guerre mondiale se situe à environ 150 mètres au sud de la glèisa près de la Baïsa.

  • La glèisa de Senta Maria de Masèras:le plus ancien pouillé médiéval mentionne près de Barcunhan une autre glèisa disparue, dont l’emplacement est inconnu.

Le Château des seigneurs de Manas, dont il ne restait que « de vieilles masures », s’élevait au sud de la glèisa sur une motte dont on devine encore les vestiges.

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • Mairie de Barcunhan.
  • La Société Archéologique, Historique, Littéraire et Scientifique de Gers ; Les comunas deu departament de Gers, 3ème tome.
  • J. Castan ; Ambroise, une famille, un domaine, la vie ; 1988.
  • B. Cursente ; Les castelnaus de la Gascogne médiévale.
  • M. François ; Pouillés des anciennes parçans d'Aush, page 230.
  • J. Vignau, Birand ; Nobiliaires des généralités de Montauban et d'Aush (tome IV) ; 2001.
  • Recensement agricole de 2000 A.D. de Gers
  • Séries C 110 (Cadastre de Barcunhan de 175 -V 29 (Glèisa de Barcunhan)]
  • Presse d'Occitanie ; La vie de mon pays en Gasconha.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. Henri Polge, Appellations de domaines antiques dans le département du Gers, in Revue internationale d'Onomastique, 1965, 17-1, p. 34, legir en linha https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1965_num_17_1_1876
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 53
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 72 e 287
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 1269, par. 23624
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 475, a Montagnac, per d'autes noms
  11. Henri Polge, Appellations de domaines antiques dans le département du Gers, in Revue internationale d'Onomastique, 1965, 17-1, p. 38, legir en linha [1]
  12. Xavier Ravier, Le traitement de -n- palatal intervocalic dans certains toponymes de la Basse Bigorre, in Revue Internationale d'Onomastique, n° 17-1, 1965, p. 43-44, léger en linha [2]
  13. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 586, a St-Araille
  14. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 296, per Sentralha (Òut e Garona)
  15. 5 E 29714. Estat civiu de 1793 a 1822. Montagnan (Barcugnan). Numerizat per los Archius departamentaus de Gerç.
  16. Barcugnan. Plan d'assemblage. Numerizat per los Archius departamentaus de Gerç.