Senta Aurensa e Casaus

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Senta Aurensa e Casaus
Sainte-Aurence-Cazaux

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sainte aurence cazaux.JPG
Vista de Senta Aurensa.
Defautoc.png
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 34″ N, 0° 25′ 23″ E
Superfícia 9,54 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
319 m
280 m
194 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Astarac Armas dels comtes d'Astarac
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
323
Mirande
Canton
3217
Miranda-Astarac, ancianament de Mielan
Intercom
243200532
Comunautat de comunas Astarac Arròs en Gasconha SIREN 200035756
Cònsol Jean-Marc Le Mao
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
98 ab.
Evolucion de la populacion

102 ab.
Densitat 12,47 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32300
Còde INSEE 32363

Senta Aurensa e Casaus (Sainte-Aurence-Cazaux en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo Gers Armas deu Departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas limitrophes[modificar | modificar la font]

Las comunas limitrophes sont Barcunhan a l'Òest, Montaut au Nòrd, Sent Haust e Cuelàs à l'Èst e Dufòrt (Gers) au Sud.

Perimètre deu territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Senta Aurensa e Casau
Montaut Viosan
Barcunhan Senta Aurensa e Casau Sent Hòst (Gers)
Durfòrt Cuelàs

Toponimia[modificar | modificar la font]

  • Senta Aurensa. Quina senta representa Senta Aurensa (Aurença ?) ?
  • Lo Casau Selhan / Celhan (nom supausat). Casau que ven deu latin casa e deu sufixe -ale qu'es definit per Dauzat com « bòrda (d'un megèr) » [1]. Los Féniés qu'explican lo resultat de casalem com « l'ostau e las tèrras a l'entorn », puish « bòrda », « claus » o « domeni », puish adara « òrt » [2]. Dens lo petit Levy, diccionari d'occitan medievau, lo sens de cazal qu'es « ostau », « claus a l'entorn d'un ostau, òrt », « terrenh per bastir » [3]. Selhan o puslèu Celhan qu'es benlèu un nom de proprietari deu segond millenari (e lo seu nom que derivaré d'un nom de lòc) o lo nom d'un vilatge dispareishut, anciana grana proprietat antica de Cellios, nom celtic [4] o de Cœlius [5], dab lo sufixe -ānon (celtic) o -anum (latin); mès lo nom de mèste que pòt estar Sellius [6] e la grafia Selhan.

Istòria[modificar | modificar la font]

  • En 1822, qu'annexèn Cazaux-Seillan, Loucazan Seillan en 1793 (noms francés), a Senta Aurensa [7]. Casaux-Seillan, au sud-èst deu borg e de la comuna, qu'es sus la mapa de Cassini, mès pas com parròpia. Qu'es totalament absent de la mapa d'Estat-Major deu sègle XIX e de las mapas IGN recentas. Qu'estó benlèu parròpia bèth temps a e lo nom de Selhan o Celhan que hè supausar qu'estó ua grana proprietat galloromana, puish ua glèisa e benlèu un vilatge. Mès la comuna que's hascó sus ua tradicion, sus la consciéncia d'un territòri.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2020 Jean-Marc Le Mao divèrs esquèrra regent (professor de las escòlas)
març 2001 2008 Jean Cazalas    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Mielan ; qu'es adara deu canton de Miranda-Astarac.

Demografia[modificar | modificar la font]



 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 119, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
234 149 225 308 462 532 541 518

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
508 467 461 445 431 417 408 403 365

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
315 325 316 270 268 235 225 201 187

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
197
181
140
130
138
118
120
120
121
124
2009 2010
123
126
124
127
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia Lo Casau Celhan (nom supausat)[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 119, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
224 220 235 252 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
120
120
121
124
2009 2010
123
126
124
127
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Las donadas de la dreta deu grafic, plaçadas automaticament, que son las de la comuna sancèra.

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Glèisa de Senta Aurensa
  • La glèisa de Senta Aurensa e Casaus qui est d'origine romane en pierre. Elle a été remaniée à deux reprises: à l'époque gothique et au 19ème siècle (la tour e lo clocher datent de cette époque).
  • Au lieu-dit Castet, la motte serait la base d'un ancien castèth seigneurial.

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 151, a Casabianca
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 217
  3. Emil Levy, Petit Dictionnaire Provençal-Français, Culture provençale et méridionale, 1980, p. 73
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 112 e 335, per Ceillac
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 159, a Ceillac
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 650, a Seillac
  7. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=30590