Montrejau de Gers

Aqueste article qu'ei redigit en òc gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Rejaumont (omonomia) e Montrejau (omonomia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Montrejau de Gers
Montréal

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Montréal Gers - Hôtel de ville -1.JPG
L'ostau de vila de Montrejau de Gers.
Blason ville fr Montréal-du-Gers (Gers).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 57′ 03″ N, 0° 12′ 11″ E
Superfícia 63,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
183 m
110 m
73 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Modèl:Tenarèsa o Modèl:Condomés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3221
Montrejau de Gers
Cònsol Gérard Bezerra
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 166 ab.
Evolucion de la populacion

1 200 ab.
Densitat 18,98 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Mont-rejalés??
Còde postal 32250
Còde INSEE 32290

Montrejau[1],[2],[3],[4] (o Mont-rejau de Gers o Mont-rejau deu Gèrs[5]) (Montréal en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comuna situada au limit deus departaments d'Òut e Garona e de las Lanas, bastida en un luòc en riba dreita d'Ausoa, domina dos tucs de part e d'autra de la vau.

Entre haut e baish Armanhac, qu'ei lo cadpdulh de Tenarèsa.

Montrejau qu'ei situat per la Via Podiensis deu Camin de Sant Jaume. En venent de l'abadiá de Flaran, l'etapa seguenta qu'ei L'Auret.

La linha de las crèstas adocidas, qualques quilomètres a l'oèst de Seviac, que separa los bacins d'Ador e de Garona, que junt los Pirenèus dab Gironda sens aver de traversar un riu. Qu'ei la Tenarèsa, anciana via de migracion deu neolitic que serviguèt a l'epòca romana e a l'Edat Mejana. Qu'èra cobèrta de molins de vent. Uèi, aqueu mot qu'ei estat représ per designar una zòna centrau de l'airau de produccion de l'aigardent d'armanhac.

La Tenarèsa que cobrís 105 330 ectaras. En defòra de la vinha, lo paisatge es sustot marcat per la cultura de las cerealas e de las plantas oleaginósas.

Montrejau qu'ei una bastida dab un plan ben regular, estirada d'èst en oèst. En respectant lo quadrilhatge classic de las bastidas, carrièras e carrelòts menan a la plaça centrau environada de cornièras suber tres costats.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo vilatge qu'ei una bastida tipica deu Sègle XIII, bastida suber un esperon rocós dominant Auso, suber la localizacion d'un oppidum celtibèr. Qu'ei una de las purmèras bastidas gascoas e la purmèra de Gers. Qu'ei estat fondada lo Annada invalid (de 1255)[6] per Anfós de Peitieus, hraire deu rei Loís IX de França, vengut per lo son matrimòni en 1229 dab Joana, hilha de Raimond VII, mèstre deu comtat de Tolosa e deu comtat d'Agenés.

Un de los sons oficièrs, Guilhèm de Banhòus, senescau d'Agenés, que venguèt en persona causir la localizacion de la bastida a la prima de 1255 e la batejèt Montrejau a la glòria de la dinastia Capet de qui l'autoritat s'implantava a tot doç en Gasconha. Es un notari d'Agen, Pons Mainard, qui aguèt la carga de har lo plan e d'escriure las costumas.

Montrejau, bèth prumèr ligat au comtat de Tolosa, que passèt au domeni de la corona, dab lo rèsta de Lengadòc, jos Felip III de França. Qu'aguèt una justícia reiau, dependenta de la senescauciá de Condòm. Cap a 1320, que foguèt restacada a la corona d'Anglatèrra, dab mantuas ciutats deu ducat de Guiana.

Carles IX de França que visitèt Montrejau lo 26 de julhet de 1565 e qu'i recebèt los onors d'una intrada solemna.

Pendent los Guèrras de religion, Gabriel Ièr de Montgomery, cap protestant, qu'incendièt Montrejau après 1565 jols òrdres de Joana de Labrit.

Uèi lo jorns, que demòra sonque los rèstas de las fortificacions, destruidas a la Revolucion.

Montrejau que foguèt tanben sonada Montrejau d'Agenés o Montrrjau de Condomés.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1989 2014 Gérard Bezerra UMP Conselhièr generau
1975 ? Henri Duffau    
1970 1975 Guy Champ    
1952 ? Henri Magen    
1937 ? Bezolle    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Embessonatge[modificar | modificar la font]

França Wittisheim (França)

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1197, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 407 2 670 2 776 2 840 2 877 2 727 2 718 2 731

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 733 2 790 2 733 2 553 2 541 2 687 2 604 2 539 2 223

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 073 2 007 1 955 1 812 1 882 1 954 2 002 2 067 2 030

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 893
1 714
1 493
1 326
1 221
1 238
1 263
1 266
1 269
1 286
2009 2010
1 256
1 276
1 231
1 249
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

  • Un deus "pus bèths vilatges de França"
  • La comuna qu'ei deu Sègle XVIII
  • Un musèu arqueologic.
  • La Villa galloromana de Seviac : Furgada despuèi 1961, ei una villa classica deu Sègle IV, dab peristil : tres alas qu'encadran ua cor interiora e que son flancada au sud d'un complèxe termau ; a l'entorn de la cor, quatre galeriás que desèrvon los membres d'abitacion e d'usatge.
  • La glèisa gotica, deu Sègle XIII, en partida fortificada, qu'a un aspècte pron impausant. Que foguèt restaurada au Sègle XVII e que presenta ua mosaïca galloromana.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  4. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
  5. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  6. març+1255%22&pgis=1#search_anchor Enquèstas administrativas de Alfonse de Peitieus, Pierre Fr Fournier, Pascal Guébin, publicat per Impremta nacional, 1959
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Abadiá de Flaran
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

L'Auret