Montrejau de Gers
![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
Montrejau de Gers | ||
---|---|---|
L'ostau de vila de Montrejau de Gers. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 43° 57′ 03″ N, 0° 12′ 11″ E | |
Superfícia | 63,05 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
183 m 110 m 73 m | |
Geografia politica | ||
País | Gasconha ![]() | |
Parçan | Modèl:Tenarèsa o Modèl:Condomés | |
Estat | ![]() | |
Region 76 |
Occitània | |
Departament 32 |
Gers ![]() | |
Arrondiment 322 |
Condòm | |
Canton 3221 |
Montrejau de Gers | |
Cònsol | Gérard Bezerra (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
1 166 ab. 1 200 ab. | |
Densitat | 18,98 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Gentilici | Mont-rejalés?? | |
Còde postal | 32250 | |
Còde INSEE | 32290 |
Montrejau[1],[2],[3],[4] (o Mont-rejau de Gers o Mont-rejau deu Gèrs[5]) (Montréal en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.
Geografia[modificar | modificar la font]
Comuna situada au limit deus departaments d'Òut e Garona e de las Lanas, bastida en un luòc en riba dreita d'Ausoa, domina dos tucs de part e d'autra de la vau.
Entre haut e baish Armanhac, qu'ei lo cadpdulh de Tenarèsa.
Montrejau qu'ei situat per la Via Podiensis deu Camin de Sant Jaume. En venent de l'abadiá de Flaran, l'etapa seguenta qu'ei L'Auret.
La linha de las crèstas adocidas, qualques quilomètres a l'oèst de Seviac, que separa los bacins d'Ador e de Garona, que junt los Pirenèus dab Gironda sens aver de traversar un riu. Qu'ei la Tenarèsa, anciana via de migracion deu neolitic que serviguèt a l'epòca romana e a l'Edat Mejana. Qu'èra cobèrta de molins de vent. Uèi, aqueu mot qu'ei estat représ per designar una zòna centrau de l'airau de produccion de l'aigardent d'armanhac.
La Tenarèsa que cobrís 105 330 ectaras. En defòra de la vinha, lo paisatge es sustot marcat per la cultura de las cerealas e de las plantas oleaginósas.
Montrejau qu'ei una bastida dab un plan ben regular, estirada d'èst en oèst. En respectant lo quadrilhatge classic de las bastidas, carrièras e carrelòts menan a la plaça centrau environada de cornièras suber tres costats.
Istòria[modificar | modificar la font]
Lo vilatge qu'ei una bastida tipica deu Sègle XIII, bastida suber un esperon rocós dominant Auso, suber la localizacion d'un oppidum celtibèr. Qu'ei una de las purmèras bastidas gascoas e la purmèra de Gers. Qu'ei estat fondada lo Annada invalid (de 1255)[6] per Anfós de Peitieus, hraire deu rei Loís IX de França, vengut per lo son matrimòni en 1229 dab Joana, hilha de Raimond VII, mèstre deu comtat de Tolosa e deu comtat d'Agenés.
Un de los sons oficièrs, Guilhèm de Banhòus, senescau d'Agenés, que venguèt en persona causir la localizacion de la bastida a la prima de 1255 e la batejèt Montrejau a la glòria de la dinastia Capet de qui l'autoritat s'implantava a tot doç en Gasconha. Es un notari d'Agen, Pons Mainard, qui aguèt la carga de har lo plan e d'escriure las costumas.
Montrejau, bèth prumèr ligat au comtat de Tolosa, que passèt au domeni de la corona, dab lo rèsta de Lengadòc, jos Felip III de França. Qu'aguèt una justícia reiau, dependenta de la senescauciá de Condòm. Cap a 1320, que foguèt restacada a la corona d'Anglatèrra, dab mantuas ciutats deu ducat de Guiana.
Carles IX de França que visitèt Montrejau lo 26 de julhet de 1565 e qu'i recebèt los onors d'una intrada solemna.
Pendent los Guèrras de religion, Gabriel Ièr de Montgomery, cap protestant, qu'incendièt Montrejau après 1565 jols òrdres de Joana de Labrit.
Uèi lo jorns, que demòra sonque los rèstas de las fortificacions, destruidas a la Revolucion.
Montrejau que foguèt tanben sonada Montrejau d'Agenés o Montrrjau de Condomés.
Administracion[modificar | modificar la font]
Embessonatge[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3 407 | 2 670 | 2 776 | 2 840 | 2 877 | 2 727 | 2 718 | 2 731
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2 733 | 2 790 | 2 733 | 2 553 | 2 541 | 2 687 | 2 604 | 2 539 | 2 223
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2 073 | 2 007 | 1 955 | 1 812 | 1 882 | 1 954 | 2 002 | 2 067 | 2 030
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 893 |
1 714 |
1 493 |
1 326 |
1 221 |
1 238 |
1 263 |
1 266 |
1 269 1 286 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 256 1 276 |
1 231 1 249 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]
- Un deus "pus bèths vilatges de França"
- La comuna qu'ei deu Sègle XVIII
- Un musèu arqueologic.
- La Villa galloromana de Seviac : Furgada despuèi 1961, ei una villa classica deu Sègle IV, dab peristil : tres alas qu'encadran ua cor interiora e que son flancada au sud d'un complèxe termau ; a l'entorn de la cor, quatre galeriás que desèrvon los membres d'abitacion e d'usatge.
- La glèisa gotica, deu Sègle XIII, en partida fortificada, qu'a un aspècte pron impausant. Que foguèt restaurada au Sègle XVII e que presenta ua mosaïca galloromana.
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
- ↑ Sit Toponimia occitana
- ↑ Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
- ↑ IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
- ↑ Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
- ↑ març+1255%22&pgis=1#search_anchor Enquèstas administrativas de Alfonse de Peitieus, Pierre Fr Fournier, Pascal Guébin, publicat per Impremta nacional, 1959
|
- Paginas amb arguments formatnum non numerics
- Modèl departament de França e bandièra
- Modèl de Gasconha
- Pagina utilizant lo modèl data amb una sintaxi erronèa
- Via Podiensis
- Portal:Gasconha/Articles ligats
- Localité adhérant à l'association Les Plus Beaux Villages de França
- Bastida medievala
- Comuna de Condomés
- Comuna de Gers
- Comuna de Gasconha