Montrejau de Gers

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Montrejau de Gers
Montréal
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de la vila despuish la rota de Genens.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 57′ 03″ N, 0° 12′ 11″ E
Superfícia 63,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
183 m
110 m
73 m
Geografia politica
País  Gasconha Agenés
Contrada Tenarèsa o Condomés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3221
Armanhac-Tenaresa (Montrejau de Gers abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC de la Tenarèsa
Cònsol Gérard Bezerra
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 166 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 200 ab.
Densitat 18,98 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Mont-rejalés??
Còde postal 32250
Còde INSEE 32290

Montrejau[1],[2],[3],[4] (o Mont-rejau de Gers o Mont-rejau deu Gèrs[5]) (Montréal en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comuna situada au limit deus departaments d'Òut e Garona e de las Lanas, bastida en un lòc en riba dreta d'Ausoa, domina dos tucs de part e d'autra de la vath.

Entre haut e baish Armanhac, qu'ei lo cadpdulh de Tenarèsa.

Montrejau qu'ei situat per la Via Podiensis deu Camin de Sant Jaume. En venent de l'abadiá de Flaran, l'etapa seguenta qu'ei L'Auret.

La linha de las crestas adocidas, quauques quilomètres a l'oèst de Seviac, qui separa los bacins d'Ador e de Garona, que junt los Pirenèus dab Gironda shens aver de traversar un arriu. Qu'ei la Tenarèsa, anciana via de migracion deu neolitic que serviguèt a l'epòca romana e a l'Edat Mejana. Qu'èra cobèrta de molins de vent. Uèi, aqueu mot qu'ei estat représ per designar una zòna centrau de l'airau de produccion de l'aigardent d'armanhac.

La Tenarèsa que cobrís 105 330 ectaras. En defòra de la vinha, lo paisatge es sustot marcat per la cultura de las cerealas e de las plantas oleaginósas.

Montrejau qu'ei una bastida dab un plan ben regular, estirada d'èst en oèst. En respectant lo quadrilhatge classic de las bastidas, carrièras e carrelòts menan a la plaça centrau environada de cornièras suber tres costats.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom es atestat de Monteregali en 1272. Segon Dauzat e Rostaing, Montrejau que veng deu latin mons [---> montem] e deu latin regalis « rejau ». Lo nom que representa la somission dirècte au rei[6] o en tot cas a la familha (lo frair Anfós de Peitieus).

Seviac[modificar | Modificar lo còdi]

Henri Polge qu'explica dens ua bona partida deu Gers, a l'excepcion de l'èst (diocèsis de Leitora e de Lombers), en mei de -n- intervocalica, n palatala (-nh-) s'amudí sovent dens los documents entre lo sègle XI e lo sègle XIII en gardar solament un -i-, puish tornè paréisher eventualament (mei dens los toponimes en -ac que dens los en -an) a la fin de l'Edat Mejana. Seviac que seré un ancian Sevinhac (la proprietat de Sabinius), mes Henri Polge horneish pas las fòrmas ancianas [7].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo vilatge qu'ei una bastida tipica deu sègle xiii, bastida suber un esperon rocós dominant Auso, suber la localizacion d'un oppidum celtibèr. Qu'ei una de las purmèras bastidas gascoas e la purmèra de Gers. Qu'estoc fondada lo 30 de març de 1255 [8] per Anfós de Peitieus, hrair deu rei Loís IX de França, vengut per lo son maridatge en 1229 damb Joana, hilha de Raimond VII, mèste deu comtat de Tolosa e deu comtat d'Agenés.

Un de los sons oficièrs, Guilhèm de Banhòus, senescau d'Agenés, que venguèt en persona causir la localizacion de la bastida a la prima de 1255 e la batejèt Montrejau a la glòria de la dinastia Capet de qui l'autoritat s'implantava a tot doç en Gasconha. Es un notari d'Agen, Pons Mainard, qui aguèt la carga de har lo plan e d'escriure las costumas.

Montrejau, bèth prumèr ligat au comtat de Tolosa, que passèt au domeni de la corona, dab lo rèsta de Lengadòc, jos Felip III de França. Qu'aguèt una justícia reiau, dependenta de la senescauciá de Condòm. Cap a 1320, que foguèt restacada a la corona d'Anglatèrra, dab mantuas ciutats deu ducat de Guiana.

Carles IX de França que visitèt Montrejau lo 26 de julhet de 1565 e qu'i recebèt los onors d'una intrada solemna.

Pendent los Guèrras de religion, Gabriel Ièr de Montgomery, cap protestant, qu'incendièt Montrejau après 1565 devath los òrdres de Joana de Labrit.

Adara, que demòra sonque las rèstas de las fortificacions, destruidas a la Revolucion.

Montrejau que foguèt tanben sonada Montrejau d'Agenés o Montrejau de Condomés.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1989 (2026) Gérard Bezerra UDF puish UMP, LR Cap d'entrepresa, conselhièr generau (1985-2011) e regionau
març de 1983 1989 Henri Duffau    
1974 1986 Guy Champ    
1946 1974 Henri Magen    
1936 1946 Bezolle    
  1936      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Embessonatge[modificar | Modificar lo còdi]

França Wittisheim (França)

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1197, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 407 2 670 2 776 2 840 2 877 2 727 2 718 2 731

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 733 2 790 2 733 2 553 2 541 2 687 2 604 2 539 2 223

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 073 2 007 1 955 1 812 1 882 1 954 2 002 2 067 2 030

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 893
1 714
1 493
1 326
1 221
1 238
1 263
1 266
1 269
1 286
2009 2010
1 256
1 276
1 231
1 249
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 1166 abitants e la densitat qu'èra de 18,49 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • Un deus "pus bèths vilatges de França"
  • La comuna qu'ei deu sègle xviii
  • Un musèu arqueologic.
  • La Villa galloromana de Seviac : Furgada despuèi 1961, ei una villa classica deu sègle iv, dab peristil : tres alas qu'encadran ua cor interiora e que son flancada au sud d'un complèxe termau ; a l'entorn de la cor, quatre galeriás que desèrvon los membres d'abitacion e d'usatge.
  • La glèisa gotica, deu sègle XIII, en partida fortificada, qu'a un aspècte pro impausant. Qu'estoc restaurada au sègle XVII e que presenta ua mosaïca galloromana.

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 474
  7. Henri Polge, Appellations de domaines antiques dans le département du Gers, in Revue internationale d'Onomastique, 1965, 17-1, p. 38-39, legir en linha https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1965_num_17_1_1876
  8. març+1255%22&pgis=1#search_anchor Enquèstas administrativas d'Anfós de Peitieus, Pierre Fr Fournier, Pascal Guébin, publicat per Imprimeria nacionala, 1959
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Abadiá de Flaran
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Podiensis
Etapa seguenta

L'Auret