Senta Gema (Gers)

![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
Senta Gemma | ||
---|---|---|
Lo castèl Lauret de Senta Gemma. | ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 43° 46′ 57″ N, 0° 48′ 01″ E | |
Superfícia | 10,22 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
194 m 170 m 121 m | |
Geografia politica | ||
País | Gasconha ![]() | |
Parçan | Fesensaguet | |
Estat | ![]() | |
Region 76 |
Occitània | |
Departament 32 |
Gers ![]() | |
Arrondiment 322 |
Condòm | |
Canton 3216 |
Mauvesin | |
Intercom 243200466 |
Comunautat de comunas de las bastidas de Lomanha | |
Cònsol | Thierry Sent Luc (2014-2020) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
116 ab. 119 ab. | |
Densitat | 11,64 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Còde postal | 32120 | |
Còde INSEE | 32376 |
Senta Gema[1] (Sainte-Gemme en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.
Geografia[modificar | modificar la font]
Istòria[modificar | modificar la font]
Qu'es un deus sites abitats mei ancians deu vescomtat de Fesensaguet. Lo vilatge que s'aperava purmèr "lo Borg" (Pagus), puish mei tard qu'a pres lo nom de Senta Gema. Segon la legenda, senta Gemma (latin gemma = pèira preciosa), qu'èra l'ua de las nau sòrs bessonas dont èra tanben Senta Quitèira[2].
Numerós vestigis d'aucupacion que son estats trobats, tant preïstorics com antics : monedas et tegulae, ua sepelida de mainatge, ua necropòli d'incinerar e d'inumar. Si ne coneishem pas la date précise de l'érection de Sainte Gemme en paroisse, il a été remarqué que toutes les paroisses ayant le nom de la sainte ont été érigées à la fin deu XIen siècle ou au début deu XIIen siècle. Senta Gemme obtint en 1275 ses coutumes octroyées par ses trois coseigneurs :
Géraud V, Comte d'Armanhac, Bernard de Senta Gemme e Pilfòrt de Léaumont. Elles furent confirmées par Antoine de Gère en 1497. Les seigneurs de Senta Gema nomment chaque année les consuls deu lieu. Lo castèth se situait à l'ouest sur ua butte particulièrement isolée par des fossés et la chapelle castrale se trouvait au centre. Les seigneurs de Senta Gema sont cités dens lo cartulaire deu XIIen siècle. Le plan cadastral de 1826 nous montre le tracé d'une vaste enceinte ovale situada au nord deu village. L'anciana glèisa paroissiale s'élevait à l'intérieur deu cimetière actuel. En 1824, la comuna de Senta Gema fut rattachée à Lauret, qui se situe à 2 km au sud-ouest deu village, par l'intervention de Mr de Castelbajac, pair de França. La première mention de Lauret apparaît en 1295 comme étant un ?Castrum Seu Villa? ; ce qui suggère l'hypothèse d'un petit bourg fòrtifié dont il ne reste plus nat trace. En 1861, la comuna de Senta Gemme récupère également les terres spoliées par Monfòrt en 1826.
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]
- Claire de Castelbajac, religiosa dens l'abadia de Bonlauc. Clara que vadó a París, lo 26 d'octobre de 1953. Arron cinc ans passats au Maròc, que viscó dab los sons pairs au Castèth de Lauret a Senta Gema dont lo pair n'estó cònsol. Que's moreish lo 22 de genèr de 1975 d'ua meningo-encefaliti fulminanta.
Véser tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ « grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon »
- ↑ Les Saints du calendrier diocésain d'Auch ; Jean-Marie Bénac ; Troisième volume ; 1923 ; p.394.