Terrauba

Aqueste article qu'ei redigit en òc gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Terrauba
Terraube

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Château de Terraube, South view.jpg
Lo castèth de Terrauba.
Blason ville fr Terraube (Gers).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 54′ 27″ N, 0° 33′ 09″ E
Superfícia 25,14 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
227 m
170 m
85 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Lomanha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3212
Leitora-Lomanha, ancianament de Leitora
Intercom
ZZZZZZZZZ
Comunautat de comunas de la Lomanha gersesa
Cònsol Jean-Laurent Fournel
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
375 ab.
Evolucion de la populacion

379 ab.
Densitat 15,47 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32700
Còde INSEE 32442

Terrauba[1] (Terraube en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre deu territòri[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat en 1182, Tairauba. Lo nom es eretèr deu latin terra, « tèrra » e alba, « blanca » [2]; mès l'atestacion de 1182 es estranha.

Istòria[modificar | modificar la font]

Du latin terra alba, « terre blanche », Terrauba est un village de Lomanha, entremiei Leitora et Florença. Le village avec son castèth-fòrt domine les champs qui l'entourent.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Jean-Laurent Fournel    
març de 2001 març de 2014 Ginette Magri    
  març de 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en en 2015, la comuna èra deu canton de Leitora; es adara deu canton de Lectoure-Lomagne, donc de Leitora-Lomanha.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 389, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 200 1 176 907 1 184 1 138 1 062 1 033 1 015

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 024 962 950 908 880 887 828 756 703

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
669 688 642 606 604 572 544 563 547

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
520
504
522
500
435
381
388
389
391
411
2009 2010
398
418
393
406
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Le castèth de Terrauba, typique « castèth gascon » à l'origine, date deu Modèl:XIIIe siècle. Depuis sa construction, il appartient aux ducs mérovingiens de Gasconha. En effet, c'est la famille de Galard qui possède le monument. Il s'est transmis de génération en génération et donne ua certaine renommée au village de Terrauba. Le village possède également ua glèisa placée au centre deu village. L'édifice est célèbre pour son orgue, l'un des plus prestigieux de França.

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

La famille de Galard reste emblématique deu village de Terrauba. Propriétaire deu castèth depuis sa construction, les de Galard se sont transmis le monument de génération en génération. Cette famille est composée de marquis et de vicomtes.

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon »
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 673, a Terre-Clapier