Durban (Gers)

Aqueste article qu'ei redigit en òc gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Durban.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Durban
Durban

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Durban - vue générale.jpg
Vista generala de Durban.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 32′ 23″ N, 0° 34′ 44″ E
Superfícia 17,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
270 m
270 m
155 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
321
Miranda (Aush abans 2017)
Canton
3231
Aush-3 (Aush Sud-Oèst abans 2015)
Intercom
243200300
CC de la Vath de Gers
Cònsol Philippe Lalanne
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
146 ab.
Evolucion de la populacion

151 ab.
Densitat 8,51 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32260
Còde INSEE 32118

Durban[1][2][3],[4],[5],[6] (Durban en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Segon Albèrt Dauzat, Durban que vengueré d'un nom d'òme desconegut, dambe'l sufixe latin -anum [7]. Segon Negre, Durban que vengueré deu gallic duro « fortificacion » e banno « còrn »[8]. N.B. Dŭron qu'a pas lo sens supausat, mes meilèu lo de « mercat barrat » e lo resultat de la prumèra sillaba qu'es en [du-], non pas [dy-]
. Los Féniés qu'i vesen lo gallic dunum, « tuca fortificada » [9], çò qui sembla malaisit !
Delamarre que l'explica per un *Dūrobannon, inatestat, « la punta d'acèr » : dūro- (diferent de dŭron) qui auré lo sens de « hèr, acèr, dur » e banno- qui seré « punta (e bana, còrna) »; dens quauques cas, lo nom qu'auré un sens personau, « lo qui a un casco damb ua punta de hèr » [10].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Philippe Lalanne    
març de 1983 2020 Alain Ribolléda divèrs esquèrra professor
març de 1971 1983 Louis Lescure    
març de 1959 1971 Jean-Louis Dupuy    
1945 1959 Jean Laforet    
1935 1945 Urbain Mediamole    
1908 1935 Batiste Samaran    
  1908      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 148, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
122 287 439 403 531 493 476 428

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
420 373 398 380 376 416 355 344 329

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
300 282 268 210 225 240 224 219 209

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
187
174
156
167
173
162
175
166
157
163
2009 2010
148
153
144
149
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 146 abitants e la densitat qu'èra de 8,39 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dambe la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  2. « Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon » del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  3. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  4. Sit Toponimia occitana
  5. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  6. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 256
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 603, par. 9817
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 96
  10. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 145, 296 e 346