Montlesun d'Armanhac
![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
Montlesun d’Armanhac | ||
---|---|---|
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 43° 49′ 32″ N, 0° 08′ 52″ O | |
Superfícia | 6,48 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
126 m 100 m 70 m | |
Geografia politica | ||
País | Gasconha ![]() | |
Parçan | Armanhac ![]() | |
Estat | ![]() | |
Region 76 |
Occitània | |
Departament 32 |
Gers ![]() | |
Arrondiment 322 |
Condòm | |
Canton 3222 |
Nogaro | |
Intercom 243200409 |
Comunautat de comunas deu Baish Armanhac | |
Cònsol | Christiane Benessia (2014-2020) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
201 ab. 204 ab. | |
Densitat | 31,02 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Còde postal | 32240 | |
Còde INSEE | 32274 |
Montlesun d’Armanhac[1][2],[3],[4],[5] o Montlasun d’Armanhac[6] (Monlezun-d'Armagnac en francés) qu'ei ua comuna gascoa, situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.
Geografia[modificar | modificar la font]
Comuna situada en Armanhac sus l'Izaute.
Toponimia[modificar | modificar la font]
Segon Dauzat e Rostaing, Montlasun qu'ei format de Mont, qui pòt representar ua simpla tuca [Montlesun qu'ei sus ua sèrra], e deu nom ancian deu vilatge, donc *Lesun, a comparar a Laudun, Lausun, etc, mès Albèrt Dauzat (qui redigigó la letra L mès pas la letra M pr'amor de la mòrt) que'n hè pas explicitament l'equivalent d'aqueths noms [7], probablament pr'amor deu vocalisme de la prumèra sillaba.
Los noms de tipe Lausun o benlèu Laudun que serén formats d'un compausat gallés, qui se trobaré tanben a Loudun (Lauzdunensis vicaria en 850, Laucidunensis en 895, Losdunum en 1059 [8] e a Montliausut (ancian Montlausun). Aqueth compausat qu'ei format, segon la tradicion toponimica, d'un nom gallés d'òme *Laucos e de dūnon (latinizat en dunum), « ciutadèla, hortalessa »; per explicar -z- e pas -d- dens quauques cas coma Lausun, lo compausat que's degó contractar lèu [9], o que cau supausar meilèu ua pèrda aboriva deu sentiment de la composicion. Aquò que vau tanben per (Mont)lasun se son origina ei la medisha.
En realitat qüate noms de dūnon dab un nom de persona *Laucos qu'ei absent de tot aute toponime, qu'ei inversemblable. Aquí probable perqué Delamarre, qui accèpta Lauci-dūnon (o Lauco-dūnon) se guarda ben de precisar que lo prumèr element ei un nom d'òme e cita pas *Laucos dens son indèx deus noms de personas [10]. Per Lausun, que i a una atestacion deu sègle XII, Leuzuno [11], qui mia a ua auta possibilitat, leuco-dūnon (leucos, « blanc, clar, lusent > eslambrec »). Com que sia, a Lausun, eu- e au- pretonics que donan lo medish resultat [ow], mas aquò qu'èra benlèu diferent a l'Edat Mejana. Empacha pas que se passa aisidament d'un a l'aute. Mas aquò vòu pas dire que tots los Lausun/Laudun venen de leuco-dūnon. (Mont)lasun qu'a un vocalisme en e e pas en a, çò qui poderé anar dens lo sens d'un adjectiu leuco-, si l'origina ei la medisha.
En tot cas, ei pas l'opinion de Delamarre, qui explica (Mont)lasun per lugu-dūnon, donc compausat de dūnon e deu nom deu diu suprème deus Cèltas, Lugus [12]. Mès foneticament lugu- conven milhor que lauco- o leuco- ? Cèrtas, lugu- que's pòt simplificar en luu-, puish en lu- , e lu-dūnon, dab dus u, que pòt miar a ua dissimilacion (u > e). Mès tot aquò que demòra condicionau. Dens la practica, que sembla mauaisit de diferenciar dab certesa los resultats de lugu-dūnon e los de leuco-dūnon o deu tradicionau e dobtós lauco-dūnon; lo prumèr que pòt tanben donar un diftongue en prumèra sillaba.
Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
266 | 223 | 272 | 324 | 311 | 320 | 347 | 338
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
358 | 366 | 407 | 388 | 409 | 402 | 403 | 413 | 406
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
392 | 389 | 356 | 318 | 296 | 284 | 260 | 248 | 267
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
280 |
263 |
239 |
259 |
235 |
205 |
194 |
192 |
189 197 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
193 199 |
198 204 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]
Véser tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
- ↑ Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
- ↑ Sit Toponimia occitana
- ↑ Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
- ↑ IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
- ↑ « Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon » del siti oficial del departament de Gers. (fr)
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 390
- ↑ Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390
- ↑ Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173, 300, 352
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 154
- ↑ Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 183 e 358