Montlesun d'Armanhac

Aqueste article qu'ei redigit en òc gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Montlesun d’Armanhac
Monlezun-d'Armagnac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Defautoc.png
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 49′ 32″ N, 0° 08′ 52″ O
Superfícia 6,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
126 m
100 m
70 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Armanhac Blason comte fr Armagnac.svg
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3222
Nogaro
Intercom
243200409
Comunautat de comunas deu Baish Armanhac
Cònsol Christiane Benessia
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
201 ab.
Evolucion de la populacion

204 ab.
Densitat 31,02 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32240
Còde INSEE 32274

Montlesun d’Armanhac[1][2],[3],[4],[5] o Montlasun d’Armanhac[6] (Monlezun-d'Armagnac en francés) qu'ei ua comuna gascoa, situada dens lo departament de Gers Armas deu Departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comuna situada en Armanhac Blason comte fr Armagnac.svg sus l'Izaute.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Segon Dauzat e Rostaing, Montlasun qu'ei format de Mont, qui pòt representar ua simpla tuca [Montlesun qu'ei sus ua sèrra], e deu nom ancian deu vilatge, donc *Lesun, a comparar a Laudun, Lausun, etc, mès Albèrt Dauzat (qui redigigó la letra L mès pas la letra M pr'amor de la mòrt) que'n hè pas explicitament l'equivalent d'aqueths noms [7], probablament pr'amor deu vocalisme de la prumèra sillaba.

Los noms de tipe Lausun o benlèu Laudun que serén formats d'un compausat gallés, qui se trobaré tanben a Loudun (Lauzdunensis vicaria en 850, Laucidunensis en 895, Losdunum en 1059 [8] e a Montliausut (ancian Montlausun). Aqueth compausat qu'ei format, segon la tradicion toponimica, d'un nom gallés d'òme *Laucos e de dūnon (latinizat en dunum), « ciutadèla, hortalessa »; per explicar -z- e pas -d- dens quauques cas coma Lausun, lo compausat que's degó contractar lèu [9], o que cau supausar meilèu ua pèrda aboriva deu sentiment de la composicion. Aquò que vau tanben per (Mont)lasun se son origina ei la medisha.

En realitat qüate noms de dūnon dab un nom de persona *Laucos qu'ei absent de tot aute toponime, qu'ei inversemblable. Aquí probable perqué Delamarre, qui accèpta Lauci-dūnon (o Lauco-dūnon) se guarda ben de precisar que lo prumèr element ei un nom d'òme e cita pas *Laucos dens son indèx deus noms de personas [10]. Per Lausun, que i a una atestacion deu sègle XII, Leuzuno [11], qui mia a ua auta possibilitat, leuco-dūnon (leucos, « blanc, clar, lusent > eslambrec »). Com que sia, a Lausun, eu- e au- pretonics que donan lo medish resultat [ow], mas aquò qu'èra benlèu diferent a l'Edat Mejana. Empacha pas que se passa aisidament d'un a l'aute. Mas aquò vòu pas dire que tots los Lausun/Laudun venen de leuco-dūnon. (Mont)lasun qu'a un vocalisme en e e pas en a, çò qui poderé anar dens lo sens d'un adjectiu leuco-, si l'origina ei la medisha.

En tot cas, ei pas l'opinion de Delamarre, qui explica (Mont)lasun per lugu-dūnon, donc compausat de dūnon e deu nom deu diu suprème deus Cèltas, Lugus [12]. Mès foneticament lugu- conven milhor que lauco- o leuco- ? Cèrtas, lugu- que's pòt simplificar en luu-, puish en lu- , e lu-dūnon, dab dus u, que pòt miar a ua dissimilacion (u > e). Mès tot aquò que demòra condicionau. Dens la practica, que sembla mauaisit de diferenciar dab certesa los resultats de lugu-dūnon e los de leuco-dūnon o deu tradicionau e dobtós lauco-dūnon; lo prumèr que pòt tanben donar un diftongue en prumèra sillaba.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Christiane Benessia    
març 2001 2014 Jean Soubabère    
[[]] 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 201, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
266 223 272 324 311 320 347 338

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
358 366 407 388 409 402 403 413 406

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
392 389 356 318 296 284 260 248 267

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
280
263
239
259
235
205
194
192
189
197
2009 2010
193
199
198
204
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  2. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  3. Sit Toponimia occitana
  4. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  5. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
  6. « Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon » del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 390
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173
  9. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390
  10. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173, 300, 352
  11. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 154
  12. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 183 e 358