Montagut d'Arròs

Aqueste article qu'ei redigit en òc gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Montagut.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Montagut d'Arròs
Montégut-Arros

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Montegut Arros eglise 1.jpg
Vista sus Montagut d'Arròs.
Defautoc.png
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 57″ N, 0° 13′ 25″ E
Superfícia 15,29 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
334 m
230 m
170 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
323
Mirande
Canton
3217
Miranda-Astarac, ancianament de Mielan
Intercom
243200532
Comunautat de comunas Astarac Arròs en Gasconha SIREN 200035756
Cònsol Michèle Cousse
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
288 ab.
Evolucion de la populacion

294 ab.
Densitat 18,51 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32730
Còde INSEE 32283

Montagut d'Arròs[1][2],[3],[4],[5] (Montégut-Arros en francés) qu'ei ua comuna occitana de Gasconha situada dens lo Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre deu territòri[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Montagut qu'es format de l'eretèr deu latin mons, montem, « montanha, tuca » e de l'eretèr deu latin acutus, « agut, ponchut (puntut) » [6]. Qu'es un nom medievau qui correspond sovent a un castèth hòrt, e que donèn dens l'intencion d'avertir los enemics que lo castèth seré de mau prénguer. Lo determinant Arròs qu'es un petit flume.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 o 2008 2020 Michèle Cousse divèrs esquèrra emplegada
2001 2014 o 2008 Christian Cachalou    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Mielan ; qu'es adara deu canton Miranda-Astarac.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 283, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
609 588 664 746 772 792 788 726

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
713 704 690 659 668 664 299 302 306

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
290 294 273 240 220 404 214 348 317

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
333
340
335
350
328
286
288
292
295
301
2009 2010
298
304
289
295
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 297
  • I a pas d'informacions sus las causas de las variacions de populacion en 1886 e 1931-1936. I a problèmas semblables au Mont de Marrast, mès las duas comunas se tòcan pas.

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Articles connexes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Comission Toponimica Occitana de l'Institut d'Estudis Occitans. Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana.
  2. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  3. Sit Toponimia occitana
  4. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  5. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 472