Lo Mont de Marsan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Lo Mont de Marçan
Mont-de-Marsan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 53′ 29″ N, 0° 29′ 58″ O
Superfícia 36,88 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
97 m
52 m
23 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Marsan (Lanas Petitas)
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
(prefectura)
Arrondiment
402
Arrondiment del Mont (caplòc)
Canton
4098
Lo Mont-1 e Lo Mont-2 (Lo Mont Nòrd e Lo Mont Sud avant 2015)
Intercom
244000808
Lo Mont Aglomeracion
Cònsol Charles Dayot
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
29 683 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

31 103 ab.
Densitat 849,62 ab./km²
Autras informacions
Gentilici montés
Còde postal 40000
Còde INSEE 40192

Lo Mont de Marçan[1] (benlèu Mont de Marsan en niçard[2], possiblament una transcripcion erronèa deu francés) (Mont-de-Marsan en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Lo gentilici es montés -esa[2]

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion qu'ei [lu'mun]. Las fòrmas ancianas que son de Monte Marciano, en latin, en 1289, Arnaldus de Marssano, en latin, en 1294, Mont de Marsan (mapas de 1638, deu sègle XVII, shens data, de 1651, deu començament deu sègle XVIII, de 1714 e de 1733) [3].

Dauzat e Rostaing qu'explican lo nom per lo latin mons, au sens de tuc, dab lo nom deu país de Marçan parten deu nom gau d'òmi Mellius, dab lo sufixe -anum [4].

Astor, citat per B. Boyrie-Fénié, que precisa lo vescomte de Marçan fondè la bastida en 1141 en lo donant son nom[3].

La bastida qu'estó fondada en 1133 (segon Bénédicte Boyrie-Fénié) per Pèir de Lobanèr (Lop Aner), vescomte de Marçan e l'abat de Sent Sever. Lo vescomte de Marçan qu'èra sortit de Marçan (Gers). Aqueth toponime que vien deu nom latin d'òmi Martius dab lo sufixe -anum [3].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La revolucion[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Mont que vadó prefectura gràcias a l'eficacitat e a la rusa deu deputat constituent Antoine Dufau. Ua tradicion - populara e sabenta - entertenguda a Dacs per rasons evidentas, que hè deu Mont ua vilòta injustament promovuda au reng de prefectura, au detriment de Dacs, de Tartàs, vila petita mès centrau, e de Sent Sever (Cap de Gasconha). En se basant sonque sul recensament de 1793 e shens parlar de duas vilas tròp perifericas per vàder prefecturas, Aira e Sent Esperit, i auré pas de vila dens lo departament vertadèrament mèi poblada que las autas. Sent Sever, la mèi poblada, qu'avè 5000 abitants au recensament de 1793, dab ua superficia de 47 km² qu'a probablament pas guaire cambiat desempuish, shens annexion de comunas [5] e dab campanhas pobladas a l'entorn. Dacs qu'avè 3391 abitants a la medisha data e Lo Mont 4000 (nombre que sembla arredondit, tot com lo de Sent Sever), dab un territòri probablament hòrt petit, avant las annexions de 1866, Saint-Jean-d'Août-et-Nonères, Saint-Médard-de-Beausse (noms francés) [6]e ua partida de Sent Pèr deu Mont (los borgs d'aqueras comunas o ancianas comunas que son significativament plan près deu centre deu Mont, çò qui confirma l'estretessa deu territòri comunau d'origina).

D'un aute costat, que cau interrogar la valor d'aqueth recensament. La populacion deu Mont que pòt passar de 2 866 abitants en 1800 a 5 256 en 1806 (preséncia de sordats, benlhèu ?), per tornar a 3 065 en 1821, après 30 ans de foncion prefectorau, supausada avantatjosa. La de Dacs que demorè a 3 200/3 400 abitants enter 1793 e 1806, puish que passè los 4 000 après. Sent Sever que guardè ua populacion superiora a 5 000 abitants pendent tota la prumèra mieitat deu sègle XIX (5 844 en 1806). A despieit de la petitessa deu territòri municipau qui hèi mauaisida las comparasons, l'inferioritat demografica deu Mont qu'ei vertadèra e probable la sua populacion qu'estó arredondida au son avantatge en 1793 e la de Sent Sever arredondida a la baisha per rasons politicas. Mès Lo Mont qu'avè un avantatge per l'aviéner hòra de l'estricta demografia.

Dab la construccion de las rotas deus intendents, Lo Mont que vadó un gran cairehorc au sègle XVIII, mèi important que Dacs e que Sent Sever. Mancava pas qu'ua bona rota en direccion deu nòrd-oèst, cap a Sabres, Mamisan e Parentís (partidas deu departament praubas e pauc pobladas a l'epòca, avant l'enrosiament) per qu'estosse completa l'estela. En mèi d'aquò, dens aqueras vilas, lo cairehorc principau e navèth qu'estó plaçat a ua certana distància deu centre de la vila; n'es pas atau peu Mont [7]. Lo Mont qu'avè donc un potenciau important e ua accessibilitat relativament bona de tots los punts deu departament navèth. Mès, l'importància de la vila qu'èra benlhèu mendre au començament deu sègle, avant aqueras construccions de vias de comunicacion. La decision de la Constituenta d'establir la prefectura au Mont (dab ua alternància dab Dacs qui jamèi estó efectiva) se revelè pas totaument irracionau, dab lo temps.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
7 de julhet de 2017 2026 [8] Charles Dayot MoDem President deu Mont Aglomeracion (2017-2020), director regionau de Natixis Interestauvi
març de 2008 7 de julhet de 2017 Geneviève Darrieussecq MoDem Presidenta deu Mont Aglomeracion (2009-2017), conselhèra regionau (2004-2015), conselhèra departamentau deu canton deu Mont-2 (2015-2017), presidenta de la Federacion Espitalèra de França Navèra Aquitània, deputada (2017), secretària d'Estat auprès de la ministra de las Armadas despuish lo 21 de junh 2017
1983 2008 Philippe Labeyrie PS Senator (1983-2011), conselhèr generau deu Mont Nòrd (1979-1989)
1962 1983 Charles Lamarque-Cando SFIO puish divèrs esquèrra Deputat (1946-1958), conselhèr generau deu canton deu Mont (1967-1973), puish deu Mont Nòrd (1973-1979)
  1962      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 31334, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
4 000 2 866 5 256 3 065 3 774 4 082 4 465 4 684 4 655

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
5 210 5 574 8 455 8 138 9 310 10 878 11 760 12 031 11 274

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
11 604 11 923 12 091 10 836 12 134 11 854 13 009 14 055 17 120

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
20 191
24 444
26 166
27 326
28 328
29 489
30 230
30 212
30 162
32 072
2009 2010
30 418
32 316
31 225
33 124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Espòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véder tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Boga
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Lemovicensis
Etapa seguenta

Sent Pèr deu Mont

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://web.archive.org/web/20120316000828/http://toponimiaoc.webs.com/40lanas.htm
  2. 2,0 et 2,1 http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 158
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465
  5. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=34646
  6. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=23289
  7. Maurice Bordes, Les Routes des Intendants, Presses universitaires du Midi, 1982 [1]
  8. https://www.sudouest.fr/2020/05/25/ne-pas-publier-mont-de-marsan-suivez-le-premier-conseil-municipal-de-la-mandature-en-direct-video-7510670-3452.php