Castèthnau de Shalòssa

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Castèlnau (omonimia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Castèthnau de Shalòssa
Castelnau-Chalosse

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Castelnau Chalosse.JPG
La glèisa.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 55″ N, 0° 50′ 34″ O
Superfícia 10,66 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
96 m
83 m
17 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Shalòssa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4002
Costalat de Shalòssa (Amor avant 2015)
Intercom
244000881
CC de Costalats e Vaths deus Luis
Cònsol Christine Fournadet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
600 ab.
Evolucion de la populacion

643 ab.
Densitat 56 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40360
Còde INSEE 40071
http://www.castelnau-chalosse.fr

Castèthnau de Shalòssa[1] o meilèu Castèlnau de Shalòssa [kastɛl'naw] [2] (Castelnau-Chalosse en francés) qu'ei ua comuna gascona de Shalòssa, situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

La prononciacion qu'ei [kastɛl'naw]. Las fòrmas ancianas que son Sanctus Vincentius de Sescosse, de Sescossa, en latin, aus sègles XI-XII, Salosse en 1262, Castelnau de Silossa, en latin, en 1263, Solossa, en latin, au sègle XIII, Sialossa, en latin, probablament au sègle XIII, Castetnau (mapa de 1638), Castelnau (mapas de 1714 e 1733) [2].

Dauzat qu'explica lo nom com castellum novum, « castèth nau », dab un nom de país [3].

Negre, citat per B. Boyrie-Fénié, que parla d'ua adaptacion lengadociana deu gascon castèth nau; Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, d'ua varianta de castèl nòu, « castèth nau » [2].

Sescossa, lo prumèr nom de la parròpia, qu'a lo sens de « lòc sescós, on la sesca abonda ». Peu nom actuau, los numerós castèthnaus occitans qu'estón fondats a l'epòca feudala. Qu'ei tanben lo nom de la familha mèstra d'aqueth castèth, çò qui explica dilhèu que lo nom deu lòc es pas la fòrma gascona.

Lo nom de Shalòssa que sembla ben estar l'eretèr de Sialossa, atestat au sègle XIII, mès aqueth nom a pas d'explicacion [2].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Christine Fournadet PS assistenta comerciau expòrt, presidenta de la CC despuish depuis 2014
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 597, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
958 948 933

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 953 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 851 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008

517
501
475
472
435
510
515
536
556
2009 2010
550
570
555
578
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véder tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. 2,0 2,1 2,2 et 2,3 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 81-82
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154