Sent Jors de Maremne

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Sent Jors de Maremne
Saint-Geours-de-Maremne

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Eglise Saint-Georges (40 Saint-Geours-de-Maremne).jpg
La glèisa de Sent Jors.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 41′ 17″ N, 1° 13′ 41″ O
Superfícia 42,90 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
66 m
36 m
1 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4025
Marensin-Sud (Soston avant 2015)
Intercom
244000865
CC de Maremne-Ador-Còsta Sud
Cònsol Michel Penne
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 712 ab.
Evolucion de la populacion

2 760 ab.
Densitat 57,37 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40230
Còde INSEE 40261

Sent Jors de Maremne[1] (Saint-Geours-de-Maremne en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

La prononciacion qu'ei [sən'jurs]. Las fòrmas ancianas que son Sanctus Georgius de Maredme, en latin, aus sègles XI-XII, Sent Jorz au sègle XII, Seint Gorbs, en 1242, S. Iours (mapa de 1638), S Jours en Marenne (mapa de 1714), S. Jours (mapa de 1733) [2].

Dauzat e Rostaing que's contentan d'escríver lo nom vien deu grecolatin Georgius, apòsto de Velai au sègle III, o martir capadocian deu sègle XIV [3],[4].

Per Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, lo nom de Georgius qu'ei estat tractat coma Georius [2].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, Georius pòt pas miar a Jors pr'amor lo grope [rj] (= ri) evoluciona cap a [jr]; que cau donc partir de *Giorius > *Giorus (dissimilacion e analogia deus mots en -us); *Giorius eth medish que derivaré de Georgius > Giorgius, puish dissimilacion deu segond -g- [N.B. L'evolucion donada per B. Boyrie-Fénié que passa pr'aquò per *Georius/Giorius...] [2].

Lo determinant qu'ei lo país o anciana viscomtat de Maremne, citat en 1527 archipresbyteratus Maritime. Lo nom que vien de marítimu > marítmu > marétme > marénme > marémne [5].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
novembre de 2009 2020 Michel Penne   quadre bancari
1987 octobre de 2009 Jean-Claude Darzacq PS retirat d'ensenhaire
1959 1987 René Lapeyre    
1945 1959 Jean-Paul Grocq    
  1945      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2461, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 420 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 715 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 392 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 194
1 237
1 254
1 234
1 434
1 666
1 918
1 986
2 054
2 088
2009 2010
2 122
2 159
2 157
2 198
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véder tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. http://www.institutoccitan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=167&Itemid=0
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 206
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 600
  4. https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1024/Saint-Georges.html
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 57