Creutzwald

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Creutzwald
Creutzwald
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo lac de Creutzwald.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 12′ 00″ N, 6° 41′ 00″ E
Superfícia 26,72 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
334 m
198 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
Arrondiment Boulay-Moselle
Canton Bouzonville
Intercom
245701164
du Warndt
Cònsol Jean-Luc Wozniak (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Creutzwaldois(es) (en francés)
Còde postal 57150
Còde INSEE 57160
http://www.creutzwald.fr/

Creutzwald es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region del Grand Èst .

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Creutzwald A situat dins la frontièra alemanda, conjoncha amb Überherrn del costat alemand. Parteja egalament una bòsc, lo Warndt amb l'Alemanha. Aital coma un lac que # dels peisses son sovent péchés per pécheurs aficionats.

dins la frontièra de l'Alemanda e près de la autoroute A4, la vila constituissi una via de transit priviliegiat. Los principals quartièrs de la municipalitat son : Ciutat Marròc, Breckelberg, Bellevue, Polit Luòc, Centre, Fatima, Garang, Houvergarten, La Houve, Altschacht, Neuland.

Tèxte originau de l'article francés

Creutzwald est située à la frontière allemande, conjointe avec Überherrn du côté allemand. Elle partage également une forêt, le Warndt avec l’Allemagne. Ainsi qu'un lac dans lequel des poissons sont souvent péchés par des pécheurs amateurs.

À la frontière de l’Allemagne et à proximité de l’autoroute A4, la ville constitue une voie de transit privilégiée. Les principaux quartiers de la commune sont : Cité Maroc, Breckelberg, Bellevue, Beau Site, Centre, Fatima, Garang, Houvergarten, La Houve, Altschacht, Neuland.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
CreutzwaldCreutzwald
Comuna amb 1108 abitants (2000)Diesen (3,5km)
Comuna amb 2591 abitants (2000)Falck (4,7km)
Comuna amb 3724 abitants (2000)Carling (5,0km)
Comuna amb 1471 abitants (2000)Merten (5,1km)
Comuna amb 859 abitants (2000)Guerting (5,8km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

A l'origina, Creutzwald i aviá format de tres pòbles independentes : Creutzwald la Crotz, Wilhelmsbronn e Creutzwald La Houve.

Es a partir de 1602 que la familha de Condé se pòrta acquéreur del bòsc de la Crotz en lo Warndt, #qu'aperteniá alavetz al abbaye de Bouzonville. Lo vilatge #que s'i desvolòpa, Creutzwald la Crotz, vendrà en 1611 lo support d'una distincion en levant de la sobeiranetat de Lorraine. Malgrat aiçò, una part del vilatge en naissent i aguèt destruit pendent la guèrra de Trenta Ans (1618 - 1648) e malgrat que los abitants se #escampilhar, #tornar après la guèrra.

Es del temps qu'en 1626, Daniel de Condé crèa sus las tèrras del comte Guillaume de Nassau-Sarrebruck una nòva aglomeracion #que prendrà lo nom de Creutzwald Nassau o encara Wilhelmsbronn. Dos pòbles independentes coexistent alavetz de contunh crèan los sieus verreries respectivas, en atrasent aital nombre d'obrièrs.

Cap a 1700, lo pòrti [[Léopold Ier de Lorraine|Léopold sègle i de Lorraine]] concedís la charte de fondacion d'una verrerie al luòc-ditz La Houve, amb la fin de relançar la prospérité dins los sieus Estats. Un tresen pòble vei aital lo jorn, e pren lo nom de Creutzwald La Houve.

En 1766, los tres comunas an ligat a la França. La vila a format l'an 1810 de desir dels abitants de realizar la fusion dels tres pòbles de la Crotz, La Houve e Wilhelmsbronn. Pren alavetz la denominacion de Creutzwald La Crotz. Se contunharà longtemps de la trucar Creutzwald-la-Crotz e mai se s'agiguèsse d'un pléonasme, la paraula alemand Kreuz en significant crotz. Lo nom de la vila es oficialament simplificat l'an 1961.

La vila a lo sieu nom de la crotz (o calvaire) erigida per un paire del abbaye de Bouzonville, crei protegida per roures, dels hêtres e dels bouleaux. Après los damatges patits en lo moment de la guèrra de Trenta Ans, aquela crotz #far luòc cap a 1630 a una capèla en bòsc. Una glèisa i i aguèt bastit l'an 1730, a l'actuala localizacion de la glèisa del centre.

Coma los autres comunas de l'actual departament de la Moselle, Creutzwald a annexat al Empèri alemand de 1871 a 1918. Après doas generacions de pases e de prospérité, la germanisation dels esperits es tal que las Mosellans se baton naturalament per la Empèri alemand l'an 1914. Fòrça queiràn jos l'uniforme alemand, sul Tèsta de l'Èst, mas tanben al Oèst, en particular a França e en los Flandres. Leiales afars del Emperaire, fòrça pauc de Mosellans trairàn la siá Pàtria per prene las tropas francesas. La victòria francesa l'an 1918 serà totun plan acceptada pels abitants del costat, #erosa de trobar la patz.

La Segonda Guèrra mondiala e lo drama del Annexion marcaràn longtemps los esperits. La municipalitat i aguèt pas liberat que lo 4 de decembre de 1944[1].

Tèxte originau de l'article francés

À l’origine, Creutzwald était formée de trois villages indépendants : Creutzwald la Croix, Wilhelmsbronn et Creutzwald La Houve.

C’est à partir de 1602 que la famille de Condé se porte acquéreur de la forêt de La Croix dans le Warndt, qui appartenait alors à l’abbaye de Bouzonville. Le village qui s’y développe, Creutzwald la Croix, deviendra en 1611 le support d’une seigneurie relevant de la souveraineté de Lorraine. Cependant, une partie du village naissant fut détruite pendant la guerre de Trente Ans (1618 - 1648) et même si les abitants se dispersèrent, ils revinrent après la guerre.

C’est alors qu’en 1626, Daniel de Condé crée sur les terres du comte Guillaume de Nassau-Sarrebruck une nouvelle agglomération qui prendra le nom de Creutzwald Nassau ou encore Wilhelmsbronn. Deux villages indépendants coexistent alors puis créent leurs verreries respectives, attirant ainsi nombre d’ouvriers.

Vers 1700, le duc [[Léopold Ier de Lorraine|Léopold sègle i de Lorraine]] accorde la charte de fondation d’une verrerie au lieu-dit La Houve, afin de relancer la prospérité à ses États. Un troisième village voit ainsi le jour, et prend le nom de Creutzwald La Houve.

En 1766, les trois communes sont rattachées à la France. La ville est formée en 1810 par souhait des abitants de réaliser la fusion des trois villages de La Croix, La Houve et Wilhelmsbronn. Elle prend alors la dénomination de Creutzwald La Croix. On continuera longtemps de l’appeler Creutzwald-la-Croix bien qu’il s’agisse d’un pléonasme, le mot allemand Kreuz signifiant croix. Le nom de la ville est officiellement simplifié en 1961.

La ville tient son nom de la croix (ou calvaire) érigée par un père de l’abbaye de Bouzonville, croix protégée par des chênes, des hêtres et des bouleaux. Après les dommages subis lors de la guerre de Trente Ans, cette croix fit place vers 1630 à une chapelle en bois. Une église y fut construite en 1730, à l’actuel emplacement de l’église du centre.

Comme les autres communes de l'actuel département de la Moselle, Creutzwald est annexée à l’Empire allemand de 1871 à 1918. Après deux générations de paix et de prospérité, la germanisation des esprits est telle que les Mosellans se battent naturellement pour l’Empire allemand en 1914. Beaucoup tomberont sous l’uniforme allemand, sur le Front de l’Est, mais aussi à l’Ouest, en particulier en France et dans les Flandres. Loyaux sujets de l'Empereur, très peu de Mosellans trahiront leur Patrie pour rejoindre les troupes françaises. La victoire française en 1918 sera toutefois bien acceptée par les abitants du canton, heureux de retrouver la paix.

La Seconde Guerre mondiale et le drame de l'Annexion marqueront longtemps les esprits. La commune ne fut libérée que le 4 décembre 1944[2].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Luc Wozniak    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
476 435 1 445 1 900 1 947 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 1 748 1 588 1 515 1 494 1 791 1 388 1 456 1 521

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 813 2 288 2 956 3 320 8 023 10 329 7 839 7 221 10 183

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
13 649
14 471
15 540
15 060
15 169
14 360
13 655
13 468
13 367
2009 2010
13 525
13 814
13 483
13 770
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1944-1945, Los ans Liberats, Lo Republican Lorrain, Mètz, 1994 (pàg.15).
  2. 1944-1945, Les années Liberté, Le Républicain Lorrain, Metz, 1994 (p.15).