Hundling

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Hundling
Hundling
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 06′ 28″ N, 6° 58′ 56″ E
Superfícia 6,63 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
321 m
209 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
Arrondiment Sarreguemines
Canton Sarreguemines-Campèstre
Intercom
245700216
de Sarreguemines Confluences
Cònsol Aloyse Missler (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 57990
Còde INSEE 57340

Hundling es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region de Lorena.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
HundlingHundling
Comuna amb 765 abitants (2000)Ippling (1,6km)
Comuna amb 585 abitants (2000)Metzing (1,7km)
Comuna amb 1620 abitants (2000)Diebling (2,9km)
Comuna amb 986 abitants (2000)Tenteling (3,8km)
Comuna amb 2009 abitants (2000)Rouhling (3,8km)

Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Lo nom de Hundling apareis per las primièras fes en un acte del 1° de novembre de 1257(in festo omnium sanctorium, la fèsta dels mòrtes, doncas qu'existissiá pas de calendari) quand Gérard de Marimont (Mörsberg doncas que se parlava alemand), a cedit per vint libres de Mètz, una part de las siás possessions de Hundling a l'òrdre dels chevaliers Teutonique. La rèsta de los sieus bens tornaràn a l'òrdre après lo sieu defalhiment e aquel de la siá esposa Adélaïde.

En 1298 los chevaliers Teutonique confian lo molin de Hundling en fermage a Johannes Von Hersinensinga. Aquel molin i aviá situat sul luòc dich « bruehl » e puisait la siá aiga del ruisseau trucat « Strichbach ».

Lo vilatge es alavetz proprietat de l'òrdre dels chevaliers teutoniques de l'ostal de Saarbrück, e lo demorarà fins a la Revolucion. Las abitacions, en mai del molin, lor caliá pas pas comptar mai d'una o doas granjas #çò que fasiá tot al mai 20 a 30 personas.

Pendent sègles de contunh, los noms de Hundling, Ippling (lo vilatge vesin), e lo ban de Hersing (una banda de tèrra de doas #cent ectaras en se trobant entre los dos pòbles) apareisserà freqüentment en las cronicas judicialas.

1648. Amb lo tractat de Westphalie, la guèrra de trenta ans pren final. Lo Comte Jean Daniel Lothar de Kerpen, e mai se en levant del Sant Empèri Romain Germanique, ret aumenatge en una carta al rei de França Louis XIV. Per çò qu'es dels sobrevivents del pòble, recomencen a défricher las tèrras, a conrear lo sòl e a elevar de la ramaderia.

1680. La patz en essent ara plan installada, los comtes de Kerpen per Hundling e las chevaliers Teutoniques pel ban de Hersing decidisson de procedir a un bornages e un découpage dels parcelles perque, la guèrra en avent parlat defalhiment e de sortidas, convidan de redistribuir las tèrras als abitants encara presents e als nòus arrivants. Lo pòble compta pas del temps que setze familhas #çò que fa pas pas mai de 100 personas. La reparticion se fa coma seguís : Nicolas Molhèr 25 A, Georg Kill 22 A, Pierre Hergott 22 A, Jean Sébastien Wernett 18 A, Jean Ostermann 7 A, Jean Nicolas Nickes 7 A, Hartmann Mertz 9 A, Sébastien Reuter 5 A, Nicolas Schloesser 5A, Jean Georges Siebert 4 A, Lo senhor de Kerpen 20 A, La glèisa de Nousseviller 18 A, La glèisa de Hundling 20 A, Los eretièrs de Caspar Hein 2,5 A, Los eretièrs de Jean klein 2,5 A, Los eretièrs de Nicolas Siebert 10 A, Los eretièrs de Studinger 5 A. La disparitat de las attributions de tèrras es pas pas explicada. D'unas autras familhas vivon lo pòble mas an pas recebudas cap de tèrra. Jean Novier, Jean Theobald Gorius, Balthasar Wernett, Philippe Gruenenwald, Jean Pierre Trunckenwaldt, Nicolas Loyson.

1789. Los pòbles alentours son franceses e, a la creacion dels departaments, Hundling es pas pas inclus en lo departament de la Moselle e lèva totjorn de l'empèri. En 1794, los abitants demandan a far partida de la França mas aquel serà pas lo cas #qu'après lo tractat de Campoformio, lo 18 d'octòbre de 1797. Lo pòble serà alavetz ligat al departament de la Sarre. Aquela situacion met qualques problèmas religioses perque la glèisa se tròba a Nousseviller e aquel pòble fa partida de la Moselle. Oficialament, lo rattachement a la Moselle a luòc per decrèt imperial lo 5 d'abril de 1813.

En 1800, lo pòble compti 300 abitants.

Cossí venèm d'o veire, Hundling a #èsser pendent sègles, una localité a vocacion exclusivament agricòla. Totes trabalhan e vivon de la tèrra. Cela explica los innumerables procèsses a aquel afar en avent opausat los abitants de Hundling e Ippling, mas tanben los senhors de Kerpen e lo Pòrti de Lorraine per pas citar que los intervenants los mai importants. La tèrra doncas, es un element vital per aquelas gents. Mas los proprietaris son nombroses e sonque qualqu'uns-unes possedisson pro de tèrras aital coma lo caval o la bœuf e la arada per trabalhar pro de tèrra per alimentar la familha. Los autres lor cal trobar o aprene un trabalh de appoint per survivre e alimentar la siá familha. Es perque se tròba jornalers, dels ferrièrs, dels charrons, dels maçons, dels fustièrs, tonnelier, tisserand, colporteur, pâtre, potier, chasseur, aubergiste, meunier, cordier, èca. …Cèrts abitants exercisson de divèrses mestièrs en foncion dels besonhs o de l'estacion. Aquela lista dona una indicacion a de besonh pro sus la vida del pòble #que podiá doncas viure en una relativa autarcie. Aquel es pas #qu'a la fin sègle e #que vendràn s'apondre las instituteurs, curé, postièr, épicier, e ja dels cheminots e dels obrièrs de fabricas perque la linha de camin de fèrre arriba a la fin del sègle.

Tèxte originau de l'article francés

Le nom de Hundling apparaît pour la première fois dans un acte du 1° novembre 1257(in festo omnium sanctorium, la fête des morts, puisqu’il n’existait pas de calendrier) lorsque Gérard de Marimont (Mörsberg puisque l’on parlait allemand), a cédé pour vingt livres de Metz, une partie de ses possessions de Hundling à l’ordre des chevaliers Teutonique. Le reste de ses biens reviendront à l’ordre après son décès et celui de son épouse Adélaïde.

En 1298 les chevaliers Teutonique confient le moulin de Hundling en fermage à Johannes Von Hersinensinga. Ce moulin était situé sur le lieu dit « bruehl » et puisait son eau du ruisseau appelé « Strichbach ».

Le village est alors propriété de l’ordre des chevaliers teutoniques de la maison de Saarbrück, et le restera jusqu'à la Révolution. Les habitations, en plus du moulin, ne devaient pas compter plus d’une ou deux fermes ce qui faisait tout au plus 20 à 30 personnes.

Durant des siècles ensuite, les noms de Hundling, Ippling (le village voisin), et le ban de Hersing (une bande de terre de deux cent hectares se trouvant entre les deux villages) apparaîtra fréquemment dans les chroniques judiciaires.

1648. Avec le traité de Westphalie, la guerre de trente ans prend fin. Le Comte Jean Daniel Lothar de Kerpen, bien que relevant du Saint Empire Romain Germanique, rend hommage dans une lettre au roi de France Louis XIV. Quant aux survivants du village, ils recommencent à défricher les terres, à cultiver le sol et à élever du bétail.

1680. La paix étant maintenant bien installée, les comtes de Kerpen pour Hundling et les chevaliers Teutoniques pour le ban de Hersing décident de procéder à un bornages et un découpage des parcelles car, la guerre ayant causée décès et départs, il convient de redistribuer les terres aux habitants encore présents et aux nouveaux arrivants. Le village ne compte alors que seize familles ce qui ne fait pas plus de 100 personnes. La répartition se fait comme suit : Nicolas Muller 25 Ha, Georg Kill 22 Ha, Pierre Hergott 22 Ha, Jean Sébastien Wernett 18 Ha, Jean Ostermann 7 Ha, Jean Nicolas Nickes 7 Ha, Hartmann Mertz 9 Ha, Sébastien Reuter 5 Ha, Nicolas Schloesser 5Ha, Jean Georges Siebert 4 Ha, Le seigneur de Kerpen 20 Ha, L’église de Nousseviller 18 Ha, L’église de Hundling 20 Ha, Les héritiers de Caspar Hein 2,5 Ha, Les héritiers de Jean klein 2,5 Ha, Les héritiers de Nicolas Siebert 10 Ha, Les héritiers de Studinger 5 Ha. La disparité des attributions de terres n’est pas expliquée. D’autres familles habitent le village mais n’ont reçues aucune terre. Jean Novier, Jean Theobald Gorius, Balthasar Wernett, Philippe Gruenenwald, Jean Pierre Trunckenwaldt, Nicolas Loyson.

1789. Les villages alentours sont français et, à la création des départements, Hundling n’est pas inclus dans le département de la Moselle et relève toujours de l’empire. En 1794, les habitants demandent à faire partie de la France mais ce ne sera le cas qu’après le traité de Campoformio, le 18 octobre 1797. Le village sera alors rattaché au département de la Sarre. Cette situation pose quelques problèmes religieux car l’église se trouve à Nousseviller et ce village fait partie de la Moselle. Officiellement, le rattachement à la Moselle a lieu par décret impérial le 5 avril 1813.

En 1800, le village compte 300 habitants.

Comme nous venons de le voir, Hundling a été durant des siècles, une localité à vocation exclusivement agricole. Tout le monde travaille et vit de la terre. Cela explique les innombrables procès à ce sujet ayant opposé les habitants de Hundling et Ippling, mais aussi les seigneurs de Kerpen et le Duc de Lorraine pour ne citer que les intervenants les plus importants. La terre donc, est un élément vital pour ces gens. Mais les propriétaires sont nombreux et seuls quelques-uns possèdent suffisamment de terres ainsi que le cheval ou le bœuf et la charrue pour travailler assez de terre pour nourrir la famille. Les autres doivent trouver ou apprendre un travail d’appoint pour survivre et nourrir leur famille. C’est pourquoi on trouve des journaliers, des forgerons, des charrons, des maçons, des charpentiers, tonnelier, tisserand, colporteur, pâtre, potier, chasseur, aubergiste, meunier, cordier, etc. …Certains habitants exercent plusieurs métiers en fonction des besoins ou de la saison. Cette liste donne une indication assez précise sur la vie du village qui pouvait donc vivre dans une relative autarcie. Ce n’est qu’à la fin sègle e que viendront s’ajouter les instituteurs, curé, facteur, épicier, et déjà des cheminots et des ouvriers d’usines car la ligne de chemin de fer arrive à la fin du siècle.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Aloyse Missler    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
443 463 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 516 550 540 549 570 552 551 560

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
574 605 636 667 743 796 834 838 975

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 117
1 172
1 133
1 234
1 322
1 373
1 373
1 373
1 378
2009 2010
1 366
1 409
1 358
1 397
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]