Chémery-les-Deux

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Chémery-les-Deux
Chémery-les-Deux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa Sant Martin.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 18′ 01″ N, 6° 26′ 41″ E
Superfícia 10,03 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
284 m
209 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
Arrondiment Boulay-Moselle
Canton Bouzonville
Intercom
245701412
du Bouzonvillois
Cònsol Maurice Ochem (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 57320
Còde INSEE 57136

Chémery-les-Deux es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region del Grand Èst.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Chémery-les-DeuxChémery-les-Deux
Comuna amb 162 abitants (2000)Menskirch (2,2km)
Comuna amb 317 abitants (2000)Dalstein (2,8km)
Comuna amb 428 abitants (2000)Bibiche (3,6km)
Comuna amb 1021 abitants (2000)Freistroff (3,9km)
Comuna amb 804 abitants (2000)Ébersviller (4,4km)
Comuna amb 383 abitants (2000)Hestroff (4,7km)
Comuna amb 467 abitants (2000)Anzeling (4,8km)
Comuna amb 151 abitants (2000)Kemplich (4,9km)
Comuna amb 405 abitants (2000)Monneren (5,2km)
Comuna amb 246 abitants (2000)Klang (5,8km)
Comuna amb 148 abitants (2000)Rémelfang (5,9km)
Comuna amb 329 abitants (2000)Holling (5,9km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

A l'origina fief dels Ducs de Lorraine, Chémery dépendait de la part de la prévôté de Sierck e del Tribunal de Perl.

I an dotat l'an 1130 lo abbaye de Freistroff e en 1604 lo abbaye de Bouzonville, sens desbrembar lo omniprésence del abbaye de Villers-Bettnach.

A Modèl:La s-, la abbé de Freistroff, Didier de Colligny, fonda un nòu vilatge situat la longitud de la rota en portant de Bouzonville a Diedenhofen.

La convivéncia dels dos pòbles metrà qualques problèmas e aurà de besonh un tractat l'an 1579.

En se trucant Soneberich en 1130. Territòri del abbaye cistercienne de Villers-Bettnach. Chémery-La-Vièlha a citat al 13ème ; Chémery-la-Nòva fondada l'an 1570. Un ancian castèl amb pont-levis servissiá de presbytère al 18ème[1].
Es Didier de Colligny #que #fondar Chémery-la-Nòva #que #poblar sustot de colons d'origina ardennaise e #que i aurà @dénommer alternativement Chémery la Romane o Welschschonberg de contunh Granda Chémery.

La municipalitat de Hobling aperten a Chémery-los-Dos. A pas jamai #èsser parròquia mas èra autonòma fins en 1810. Se poirà anotar al passatge que Hobling a vist tanben lo bastiment sus lo sieu ban de la pichona labor A23 de la linha Maginot #que i aviá compausat de 4 blòcs ocupats per 120 òmes de la 162e R.I.F. A #èsser en partida ferraillé l'an 1976.

Tèxte originau de l'article francés

À l'origine fief des Ducs de Lorraine, Chémery dépendait pour partie de la prévôté de Sierck et de la Cour de Perl.

Y sont dotées en 1130 l'abbaye de Freistroff et en 1604 l'abbaye de Bouzonville, sans oublier l'omniprésence de l'abbaye de Villers-Bettnach.

Au sègle XVI, l'abbé de Freistroff, Didier de Colligny, fonde un nouveau village situé le long de la route menant de Bouzonville à Thionville.

La coexistence des deux villages posera quelques problèmes et nécessitera un traité en 1579.

S'appelant Soneberich en 1130. Territoire de l'abbaye cistercienne de Villers-Bettnach. Chémery-la-Vieille est citée au 13ème ; Chémery-la-Neuve fondée en 1570. Un ancien château avec pont-levis servait de presbytère au 18ème[2].
C'est Didier de Colligny qui fonda Chémery-la-Neuve qu’il peupla surtout de colons d’origine ardennaise et qui sera dénommée alternativement Chémery la Romane ou Welschschonberg puis Grand Chémery.

La commune de Hobling appartient à Chémery-les-Deux. Elle n'a jamais été paroisse mais était autonome jusqu'en 1810. On pourra noter au passage que Hobling a vu aussi la construction sur son ban du petit ouvrage A23 de la ligne Maginot qui était composé de 4 blocs occupés par 120 hommes du 162e R.I.F. Il a été en partie ferraillé en 1976.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Maurice Ochem    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
338 408 648 771 759 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 606 619 602 622 536 525 501 794

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
421 417 484 419 395 475 353 306 300

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
326
310
317
405
395
381
421
429
444
2009 2010
458
475
473
489
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. fonts: luòc de la comuna
  2. sources: site de la commune