Requistar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Requistar
Réquista

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mairie de la commune de Réquista.JPG
La comuna.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 02′ 00″ N, 2° 32′ 10″ E
Superfícia 59,32 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
670 m
561 m
207 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
Guiana Armas de Guiana
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
122
Milhau (Rodés abans 2017)
Canton
1225
Burèu centralizator dels Monts de Requistanés (capluòc del Canton de Requistar abans 2015)
Intercom
241200542
CC de Requistanés (residéncia)
Cònsol Michel Causse
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 994 ab.
Evolucion de la populacion

2 080 ab.
Densitat 33,99 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Réquistanais, Réquistanaises
(en francés)
Còde postal 12170
Còde INSEE 12197
www.requista.com

Requistar[1],[2],[3],[4] (Réquista en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Istòria[modificar | modificar la font]

La fondacion de Requistar remonta al sègle XIII quand Enric II, comte de Rodés, ja implantat dins lo castèl de Cadars, i creèt una bastida en 1292 e la dotèt de privilègis.

Los Angleses l'incendièron pendent l'aucupacion de Roergue. Al temps de las guèrras de religion, se venjant de vicomte de Panat, senhor en protestant de Castelpers e de Requistar, lo duc de Joyeuse saquejèt la vila.

Un incendi sobrevingut en 1701 destruiguèt lo rèstes ancians: la glèisa neogotica data del sègle XIX, los bastits mai interessants se tròban dins los masatges vesins de Lincon e Sant Joan del Nos.

En 1832, Colnac, Lincon e Lo Soliè; foguèron annexats a la municipalitat de Requistar. En 1874, Sant Joan del Nos se retirèt del territòri comunal (amb Ledergas). Colnac, Se retirèt tanben e formèt una municipalitat a partir de 1879.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Michel Causse divèrs drecha mètge, president de la CC
març de 2001 2014 Éric Bula PS  
2000 2001 Lucien Bonnevialle RPR  
junh de 1995 agost de 2000 (demission) Dominique Azam UDF conselhièr general (1986-2001)
març de 1989 1995 Marcel Souchon PS  
març de 1977 1989 Gaston Pialat sense  
març de 1971 1977 Gabriel Fastré sense  
mai de 1953 1971 Albert Fournier radical puèi UDR conselhièr general (1945-1970)
1944 1953 Élie Saussol sense  
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2016, totala: 2123
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 734 2 546 3 663 3 709 3 547 4 025 4 185 3 874 4 380

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 354 4 207 4 017 4 330 3 751 3 387 3 347 3 334 2 821

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 776 2 884 2 655 2 606 2 562 2 500 2 587 2 604 2 583

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 405
2 482
2 625
2 512
2 243
2 060
2 118
2 092
2 065
2 165
2009 2010
2 037
2 141
2 026
2 130
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  4. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].