Vejatz lo contengut

Montlaur (Roergue)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Montlaur
Montlaur
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 52′ 48″ N, 2° 50′ 04″ E
Superfícia 41,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
681 m
360 m
330 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
 Guiana
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
121
Milhau
Canton
1202
Los Causses-Rogièrs (Bèlmont abans 2015)
Intercom
241200856
CC de Monts, Rance e Rogièr
Cònsol Patrick Rivemale
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
620 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

645 ab.
Densitat 15,23 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Montlaurais (en francés)
Còde postal 12400
Còde INSEE 12154

Montlaur[1],[2],[3],[4],[5] (Montlaur en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Montlaur es atestat en 1341, de Montelauro [6].

Montlaur es format de mont, del latin mons, montem e d'un determinant que pòt èsser l'eretièr de Laurus, nom d'un sant, puslèu que l'eretièr de laurus, « laurièr, laur » (Dauzat e Rostaing) [7], probablament Laurus, un nom de sant e de persona en general (los Féniés) [8], un nom de persona imprecisat (Negre) [9].
Segon Astor, i a tròp de toponimes Montlaur per que siá un nom de persona. Una possibilitat es « montanha del laurièr, mai que mai de laurièrs simbolics. Mas la variacion en genre de laur (Ròcalaura) permet de pensar que laur a una valeur adjectivala. Lo petit Levy cita laur, « color de laurièr ». Mas, s'agís vertadièrament de la color del laurièr ? En pensant a Lauret, nom d'un buòu de color baiarda clara, òm es menat a atribuïr a laur, lauret una origina aurum, « aur », amb aglutinacion de l'article, coma dins aureolus > auriòl, puèi lauriòl, nom de l'ausèl. Laur, Laura podián aver lo sens de « color d'aur, daurat » ? [10]

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Patrick Rivemale   retirat d'agricultor
junh de 1995 2014 Francis Castan   cargat de mission
? 1995 Paul Vergely    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 633, totala: 649
179318001806182118311836184118461851
375 347 1 420 1 324 793 749 857 882
185618611866187218761881188618911896
829 870 913 911 960 1 074 1 085 1 082 1 056
190119061911192119261931193619461954
1 014 1 015 1 022 919 878 846 799 764 753
196219681975198219901999200620072008
761
657
608
557
556
581
667
664
680
706
20092010
663
679
650
666
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Belmont sur Rance, Christian-Pierre Bedel, al canton, 1999
  2. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  3. «Toponimia occitana».
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  5. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 471
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 471
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249 e 360
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 29 431
  10. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 514, 515