Tairac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Tairac
Tayrac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa e l'ostal de comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 12′ 11″ N, 2° 14′ 03″ E
Superfícia 15,73 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
536 m
500 m
276 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
 Guiana
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
122
Vilafranca (Rodés abans 2017)
Canton
1238
Avairon e Tarn (La Salvetat de Peiralés abans 2015)
Intercom
241200807
CC d'Avairon Bas Segalar Viaur
Cònsol Véronique Robert
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
182 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

184 ab.
Densitat 10,24 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Tayracois
(en francés)
Còde postal 12440
Còde INSEE 12278

Tairac[1],[2],[3],[4],[5] (Tayrac en francés) es una comuna roergata situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Tairac
Pradinàs
La Salvetat de Peiralés Tairac
Castèlmarin Cabanas

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Tayrac Tayrac
Comuna amb 131 abitants (2000)Castèlmarin
(2,6 km)
Comuna amb 370 abitants (2000)Pradinàs
(4,8 km)
Comuna amb 228 abitants (2000)Cabanas
(6,2 km)
Comuna amb 269 abitants (2000)Crespinh
(6,3 km)
Comuna amb 96 abitants (2000)Jocavièlh
(7,4 km)
Comuna amb 260 abitants (2000)L'Escura
(7,7 km)


Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom de Tairac ven d'un nom d'òme gallés, Tarios, amb lo sufixe -acum [6],[7],[8], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Tairac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Tarios.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Véronique Robert   professora (domeni scientific)
julhet de 2019 mai de 2020 Claude Issanchou   retirat del sector privat
març de 2008 ? Jean Pierre Gaillardon-Baldella   retirat
  2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de La Salvetat de Peiralés; es ara del canton de Aveyron et Tarn (en francés), donc d'Avairon e Tarn.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 161, totala: 166

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 055 656 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - - 705 737 738 735

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
640 654 599 519 473 416 413 400 369

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
318
313
300
290
190
174
172
172
172
180
2009 2010
170
178
170
178
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Abans l'annexion, en 1806, Tairac èra recensada amb Castèlmarin

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. La Salvetat Peyralès, al canton, 1994, Christian-Pierre Bedel
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 671
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 122
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 247
  9. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=19019