Vejatz lo contengut

Druèla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Druèla
Druelle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sent Martin de Limosa (nom supausat).
Geografia fisica
Coordenadas 44° 20′ 43″ N, 2° 29′ 38″ E
Superfícia 35,68 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
666 m
580 m
392 m
Geografia politica
Region ist Roergue Armas de Roergue  Guiana
Estat Bandièra de França França
Region Occitània
Departament Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment Rodés
Canton Canton del Valon (Rodés-Oèst abans 2015)
Intercom Rodés Aglomeracion
Comuna Druèla e Balsac
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 12000 e 12510
Còde INSEE de seccion 12090
Divèrs comuna delegada e capluòc de Druèla e Balsac.

Druèla[1],[2],[3],[4],[5] (Druelle en francés) es una anciana comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. Dempuèi lo 1èr de genièr 2017, es comuna delegada e capluòc de la comuna novèla de Druèla e Balsac.

Druelle es situat al nòrd del flume Avairon, just a l'èst de Rodés.

Comunas vesinas

[modificar | modificar lo còdi]
Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Druèla Druèla
Comuna amb 3149 abitants (2000)
Olemps
(4,0 km)
Comuna amb 24289 abitants (2000) Rodés (5,5 km)
Comuna amb 1099 abitants (2000)Moirasés
(5,6 km)
Comuna amb 10423 abitants (2000)Ònes
(6,1 km)
Comuna amb 2095 abitants (2000)Lo Monestire
(6,3 km)
Comuna amb 573 abitants (2000)Balsac
(6,7 km)


Segon Dauzat, lo nom de Druèla ven del bas-latin *derullia, tirat del gallic *dervos « casse, garric », ambe un doble sufixe -ull-ia[6] (Dauzat fai pas de diferéncia entre los Drulhas e Druèla).
Segon Delamarre, Druèla ven del celtic deruilliā « la proprietat de *Dervillos, inatestat » o eventualament « la garrissada »[7].

Abans de la Revolucion francesa, lo territòri de Druèla se partejava entre divèrsas parròquias :

  • Sant Martin de Limosa (borg de Druèla, Pradinas, Anhac, Anglada anautit, Aissiòls, La Garriga, lo Passatge)
  • Abbas (nm en occitan?) (L'Ospitalet, Cesar, Las Plancas, la Landèla, Murat, Molin del Cròs)
  • Moyrazès (nom en occitan?) (Sant Clement, la Sageta, Solelhac)
  • Ampiac (Castanh, Romeguet, Lo Baguet, Aissens, La Bescaleriá, Caissiòls)

Ampiac aviá dos castèls, l'un en lo meteis luòc, l'autre en un pujòl vesin (versemblantament Castanh). Se preten que foguèt bastit al S. XIII per dos fraires qu'una enemistat crusèla animava l'un contra l'autre e qu'Ampiac longtemps foguèt longtemps testimòni d'aquela garrolha. Lo castèl d'Ampiac existís encara. Es una bastissa cairada amb una gròssa cor el mièg, flanquejada d'una tor del costat del nòrd, ont i a la glèisa qu'es pas separada del castèl que per un estrech carrairon, e de torèlas als autres costats. Los murs, d'un granda espessor, son en malons plens negats dins un ciment fòrça dur. La faciada girada cap a l'orient dona a la plaça del luòc. S'i obsèrvan, als tenalhs, d'elegants crosadas amb fronton istoriat, construccion evidentament posteriora a la rèsta de la bastissa, que l'estil ne sembla anonciar lo S. XIII. Dels matacans cenhon lo cap de las tors, e los murs son traucats çai e delai per arquièras que lor boca badanta donava passatge a l'arcabusa. Un escut incrustat suls murs de la tor gròssa pòrta tres pomas de pin, pausadas doas e una, armas parlantas de l'ostal d'Ampiac.

Jean de Portal, baron d'Ampiac, Castanh e autres luòcs, viviá en lo castèl l'an 1729.

Jean-François de Sauhiac-Belcastel, nascut al castèl d'Ampiac en 1765, foguèt avesque de Perpinhan en 1824.

La municipalitat de Druèla foguèt estada creada per ordonança del rei Louis-Philippe Eer lo 3 de julhet de 1837.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols delegats successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2017 2020 Patrick Gayrard divèrs drecha tecnician, cònsol de Druèla e Balsac
Totas las donadas non son pas encara conegudas.


Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 31 de decembre 2016 Patrick Gayrard divèrs drecha agent tecnic
1995 2008 André Bernard    
  1995      
1957 1977 Antoinette Cayla    
1941 1956 Paul Cayla    
  1941      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2137, totala: 2212

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
150 1 568 1 531 1 513

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 516 1 512 1 528 1 394 1 394 1 509 1 545 1 553 1 424

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 370 1 332 1 266 1 219 1 211 1 121 1 093 1 017 988

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 026
905
958
1 221
1 420
1 685
1 906
1 938
1 941
2 009
2009 2010
1 949
2 017
1 972
2 043
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Rodez-Ouest, al canton, Christian-Pierre Bedel
  2. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3. «Toponimia occitana».
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  5. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 254
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 135, 295, 346