Senta Aulària

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Senta Aulària pòt èsser :[modificar | modificar la font]

Lo nom de sentas crestianas[modificar | modificar la font]

De noms de lòcs[modificar | modificar la font]

Autres noms de lòcs derivats de Sancta Eulalia (tèrras occitano-romanicas)[modificar | modificar la font]

Per mai d'informacions, consultar tanben Senta Eulàlia (omonimia) e Santa Eulàlia.

Autres noms de lòcs[modificar | modificar la font]

  • Pels toponimes en lenga espanhòla, cercar a Santa Eulalia e a Santa Olalla (fòrma d'evolucion populara)
  • Pels toponimes en lenga portuguesa, cercar a Santa Eulália

Apondi lingüistic[modificar | modificar la font]

Dissimilacion[modificar | modificar la font]

La preséncia de doas -l- successivas dins Eulalia fa que la dissimilacion es gaireben obligatòria dins l'evolucion fonetica (la segonda se muda en una autra consonanta). Exemples : Eulària (fòrma mai que mai catalana [6], Aulària (-l- se càmbia en -r-), Aulàsia (-l- se càmbia en -z-, benlèu indirèctament); Eulàdia (-l- se càmbia en -d-, benlèu indirèctament ; veire a Senta Aulàdia de Bòrn e a Senta Eulàlia (Gironda)).

Dins un segond temps, la consonanta qu'a remplaçat -l- pòt quitament s'amudir (venir muda, disparéisser): Aulaia (fòrma occidentala, lemosina o gascona); las fòrmas ancianas de Senta Eulàlia (Gironda) fan supausar, sense certitud, que Aulaia succedís a Aulàdia; cal pas imaginar que Aulaia venga de la iodizacion (pèrda de l molhada) de *Aulalha : la iodizacion en occitan es generalament pus recenta que lo nom Aulaia.

En naut auvernhat, l intervocalica s'altèra. A Santa Eulàlia (Cantal), las prononciacions son [santo agàrio/augàlio] (transcripcions non confòrmas a l'AFI); se la primièra -l- es modificada, la segonda pòt demorar -l- (en realitat, l- palatalizada jos l'efècte de -i-). Pr'aquò, la dualitat de las fòrmas fa puslèu pensar que la segonda es influenciada per la fòrma sabenta Eulàlia e que la fòrma d'origina èra [augàrio].

Aferèsi[modificar | modificar la font]

A de Santa/Senta es en contacte ambe E de Eulàlia. Es un cas de fonetica sintactica. E dispareis per aferèsi (pèrda d'un fonèma al començament d'un mot). Lo resultat es Santaulà(li)a o Sentaulà(li)a e lo nom de la santa es comprés coma Aulà(li)a. Ex : Santa/Senta Aulària, Aulàsia, Aulàdia, Aulaia, Aralha, Alàusia... La santa pòt èsser presa per un sant, pr'amor de la disparicion aparenta de la vocala femenina de santa, desplaçada dins lo pichon nom; d'aquí Sent Auglari e dins la grafia francesa Saint-Aulaye, per Senta Aulaia.

En catalan oriental, l'oposicion de [e] e de [a] atòns es neutralizada e ne demòra un [ə] neutre, foneticament intermediari entre [e] e [a]; la grafia nòta convencionalament Eulària/Eulàlia, mès lo nom d'ostal Santaulària existís (escriure e o a es una pura question de causida e la prononciacion es la meteissa). Se tròba que totis los noms de lòcs donats dins lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear) son de la Catalonha orientala (centrala o baleara) [7]; se pòt pas saber se la fòrma dels toponimes equivalents seriá diferenta en catalan occidental. En gascon occidental, i a esquematicament la meteissa neutralizacion, probablament anciana, que data d'una epòca que l'occitan central prononciava encara [-a] e non pas [-ɔ] las finalas pòsttonicas en -a. Aquí perqué a Senta Eulàlia (Gironda) i a de fòrmas graficas ancianas Sancte Eulaye e Sancte Euladie, e pas *Sancte Aulaye e *Sancte Auladie.

NB. Maurici Romieu, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié [8], explica lo passatge de Eulalia a Aulalia per una assimilacion (al son -a- de la segonda sillaba). L'assimilacion vocalica es pus rara dins los toponimes occitans que la dissimilacion. Mès, çò qu'es decisiu es que l'assimilacion pòt pas explicar los faits catalans orientals e gascons occidentals.

Metatèsi[modificar | modificar la font]

Dins un tipe Aulà(li)a, au- e -a- pòdon permutar. Per exemple, Aulàsia ven Alàusia. La rason es que cal mai d'energia per articular un diftongue qu'una vocala simpla; lo diftongue, per recèrca inconscienta d'estalvi, se desplaça ont l'articulacion a mai de fòrça, sus la tonica. Es una metatèsi vocalica. Autra possibilitat : Au-, demorat en posicion febla, a la pretonica, se reduís (se simplifica), totjorn per estalvi, en A-. Exemple : la prononciacion notada [agàrio] a Santa Eulàlia (Cantal).

La metatèsi pòt tanben èsser consonantica. Dins los noms gascons Senta Aralha, venguts de Senta Aulària, l'evolucion seriá Auràlia (metatèsi consonantica) > Auralia (palatalizacion de -l- jos influéncia de i-) > Aralia (reduccion del diftongue en posicion febla) > Aralha (palatalizacion de -l- jos influéncia de i-) [9]; la plaça de la palatalizacion dins l'òrdre dels eveniments es arbitrària .

Senta/Santa Eulàlia ?[modificar | modificar la font]

Dins una evolucion fonetica normala, la fòrma Eulàlia es impossibla : a data anciana, -li- se palataliza en -lh- (en mai d'aquò, (E/A)ulàlia se muda plan sovent en (E/A)ulària). Eulàlia es donc una fòrma sabenta, manlevada dirèctament al latin o influenciada pel francés Eulalie. Pr'aquò, dins l'immensa majoritat dels parlars occitans, i a pas mai de diferéncia fonetica entre (E)ulàlia e (E)ulalha : la prononciacion de la fòrma sabenta Eulàlia es donc [ew'laʎɔ], [ew'laʎa] o [ew'laʎə]. N'es pas atal en catalan, e la prononciacion [əwláliə]/[ewlália] e [əwláɾi(ə)]/[ulári(ə)] es normala.

En catalan, la prononciacion dins los toponimes d'evolucion populara, totis en Catalonha orientala segon lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear), es sovent [əwláɾiə] o [əwláɾi] ; coma la grafia en usatge dins lo Principat obliga a escriure Eulàlia[10], se pòt pas saber formalament se la dissimilacion concernís totis los toponimes; sense reaccion culta, es probable çaquelà. En occitan, la fòrma sabenta Eulàlia sèrv de solucion de secors quand la prononciacion autentica es pas coneguda; de segur, seriá un artificialisme de l'impausar en remplaçament de la fòrma d'evolucion populara, quand la prononciacion es coneguda. Quand una prononciacion populara en (-aʎ-], benlèu deguda a una influéncia sabenta anciana, o quina que siá la rason, es atestada, la grafia es logicament -lh- e non pas -li- : Senta Aralha, Santa Aulalha (prononciat coma se foguèsse Santa Augalha).

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. MULIERE > molhèr, FILIA > filha, TALIARE > talhar, ALLIU > alh [aʎ], vengut sovent [al]
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 285-286
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 203-204
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 295-296
  5. http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia
  6. http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia
  7. http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 296
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 296
  10. http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia