Vejatz lo contengut

La Vansa i Fórnols

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Vansa i Fórnols, o Lavansa i Fórnols, se tròba dins la Val de la Vansa, es una municipalitat de la comarca de l'Aut Urgèl (Catalonha). Lo caplòc es lo vilatge de Sorribes de la Vansa. La Vansa o Lavansa, antigament documentat Labancia (sègle IX), es d'origina incerta probablament preromana pirenenca. Fórnols, antigament Furnols (Sègle XII), proven del latin Furnulos diminutiu de furnos "forns", benlèu en lo sens de caunas en forma de forn.

La municipalitat de Lavansa e Fórnols compren, en mai del vilatge de Sorribes de la Vansa, caplòc de municipalitat, los vilatges de Fórnols de Cadí, Adraén, Cornellana e Ossera, e las caseries, veïnats o llogarets, qualqu'uns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrinàs e Sant Julià de Pera. En 1860 i aviá los mases abitats de la Masia del Còl de Croses, la del Janet, la de Jetdragó, la de la Patraca, la de la Esteró, la del Sanso e Cal Valentí. Al tèrme i a l'estacion d'esquí de fons de Tuixent - la Vansa

Entitat de poblacion Abitants
Adraén 15
Barceloneta, la 11
Colldarnat 6
Cornellana 26
Fórnols de Cadí 27
Montargull
Ossera 22
Padrinàs 19
Sant Pere 6
Sisquer 19
Sorribes de la Vansa 40

Es al pè dels versants meridionals de la sèrra del Cadí, a la val del riu de la Vansa. Lo tèrme tradicional de Lavansa aviá una estenduda de 57,1 km², fins que en 1973 li foguèt annexat lo tèrme vesin de Fórnols de Cadí, de 48,98 km², e recebèt lo nom oficial de la Vansa e Fórnols.

Administrativament la municipalitat limita al nòrd amb Alàs i Cerc e amb Cava, a l'èst amb Josa i Tuixén, e amb la Coma i la Pedra (Solsonés), al sud contacta solament pontualament amb lo tèrme de Odèn (Solsonés), e contunha vèrs lo sud-oèst amb Fígols i Alinyà, e a l'oèst amb lo Pla de Sants Tirs (Ribera d'Urgellet).

Lo primièr cens es de 1975 après la fusion de la Vansa e Fòrnols de Cadí, que en 1857 aviá incorporat Adraén e Cornellana. Las donadas anterioras son la soma de las ancianas municipalitats.