Vejatz lo contengut

Arsèguel

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaArsèguel
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialArsèguel (ca)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaArsèguel (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialacatalan Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Cònsol major Modifica el valor a WikidataAntoni Casanovas Alís (ca) Traduire (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
42° 21′ 01″ N, 1° 34′ 58″ E
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
ProvínciaLhèida
ComarcaAut Urgèl Modifica el valor a Wikidata
Superfícia10,6 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana950 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala78[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2024 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat7,36 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal25722 Modifica el valor a Wikidata

Sit webarseguel.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Arsèguel (ancianament Arcegüell) es una municipalitat de la comarca de l'Aut Urgèl (Catalonha). Segre es traversat per un pont de pèira de dos uèlhs, bastit al començament del sègle XX al luòc del pont ancian, que s'emportèt un aigat en 1872. Aquel primièr pont foguèt remplaçat alavetz per una palanca, que s'emportèt un aigat en 1892. Près sieu i a la caseria del Pont d'Arsèguel. Ditz Pascual Madoz que près lo pont i aviá una font termala, que sas aigas portavan acid carbonic, magnèsi, fèrre e sulfat de cauç. I a, al delà, d'aiga amont de Segre, mas ja dins lo tèrme vesin del Pont de Bar, los ancians banhs sulfuroses de Sant Vicenç. Madoz menciona tanben al tèrme la cabana de pastors de l'Isern, lo Maset de Carcolze, lo de Planas, lo de Sança, la Masia de la Casota, la Bollera e lo Molin de l'Isern. I a tanben l'ermitatge de la Verge del Carme.

Entitat de populacion Abitants (2023)
Arsèguel61
el Pont d'Arsèguel16
Font: Idescat

Es situada al nòrd-èst de la comarca, majoritàriament al bòrd esquèrre de Segre, dins la val bassa del riu d'Arsèguel, dich tanben Riu Sobirà o de Cadí, que se forma a la ressègue d'aquel darrièr nom, situada a miègjorn del tèrme.

Força accidentada, la pichona municipalitat acara a tramontana e a orient amb lo tèrme del Pont de Bar. A tramontana, compren un pichon sector a la drecha de Segre, près que i n'a la caseria del Pont d'Arsèguel. Al sector nòrd-oèst acara amb l'enclavament del Vinyer de Bescaran, de la municipalitat de Anserall. Lo limit de ponent amb lo d'Alàs i Cerc seguís un traçat pels vessants montanhoses que van dempuèi la riba esquèrra de Segre e fins al calhau de la Gralla. A miègjorn, lo termenal amb Cava passa pels versants septentrionals de lo Grau e coïncidís en partida amb lo torrent del Solà, que desguassa per la drecha al riu de Cadí, dich tanben riu Sobirà.

Òm accedís dins lo vilatge d'Arsèguel, cap de municipalitat, per una rota locala que partís de la N-260, près el Pont d'Arsèguel. Aquela rota remonta lo cors del riu d'Arsèguel e arriba fins als nuclèus de Cava e Ansovell, ja al tèrme vesin de Cava.

  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. 2,0 et 2,1 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Afirmat dins: Padró municipal d'Espanya de 2024. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2024.