Vejatz lo contengut

Aitona

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Aitona es un municipi de la província catalana de Lhèida, de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha e de la comarca de Segrià.

La prononciacion es [aj'tonə] o [i'tone] o [i'tonɛ] (deglutinacion de l'iniciala presa per la preposicion a). Aitona ven de l'arabe az-zajtûna, « oliveda, oliveta ». En realitat, zajtûna es « oliva » e zajtûn es « oliveda », mès la populacion non coneissiá plan aquelas distincions de la lenga arabica. L'izèda medievala a desparegut coma las autras en catalan [1].

L'identificacion ambe Octogesa, nom d'una pichona ciutat antica coneguda per una batalha de Juli Cesar (De Bello Civili, I, 61) e situada près del jonhent de Segre e d'Èbre, sembla segura. A data recenta, lo nom èra conegut coma lo de la partida inferiora d'una val afluenta dreta de Segre, desabitada a l'entorn de 1900. Lo nom a patit de deformacions dins la lenga orala [ur'tʃeza], [bur'tʃeza]. Las fòrmas ancianas son Urxeia en 1183, Orcheya en 1193, Orxea en 1359, Urxesa en 1752, mès tanben Utxesa (la milhora) al sègle XII, Horczesa en 1176, Burchesa en 1189, Utxesa en 1304, Orxea en 1311. Lo g en s'associant ambe t (OcToGesa), s'es assordit regularament. La variacion -esa / -ea es abituala en catalan. L'apondi de -r e de b- es degut probablament a l'influéncia d'autres noms e de l'arabe burğ, « tor ». Burğ Utxesa a conegut una aplologia : Burtxesa, o ambe l'iniciala etimologica Urtxesa. Utxesa fa partida d'un grand nombre de lòcs ispanics en -esa : Gandesa, Olesa, Artesa, Castanesa, Orpesa, Montesa, benlèu Mentesa, Urci > Urcesa. Joan Coromines non precisa l'origina lingüistica del nom [2]. Xavier Delamarre interprèta o supausa que Octogēsā es un nom celtic, la proprietat d'*Octogesos (*Oxtogaisos, « Uèit Astes »), nom inatestat, mès Octu-duron es « mercat (duron) d'ivèrn » [3], alavetz...

  1. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. II, p. 46-47 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=738
  2. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. VIII, p. 160-161 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45463
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 209