Cava (Aut Urgèl)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Cava es una municipalitat de la comarca de l'Aut Urgèl (Catalonha), amb caplòc a Ansovell. Lo tèrme compren, en mai del vilatge de Cava, lo d'Ansovell, lo del Querforadat, lo veïnat de Can Pubill, la glèisa de Sant Cristòfol de Vinyoles e l'ostal fòrt, e lo santuari de Boscal.

La municipalitat fa partida del territòri istoric del Urgellet, correspond a a l'ora d'ara bona part de la comarca de l'Aut Urgèl, mens la populacion de el Querforadat qu'aperten al territòri istoric Baridà (Aut Urgèl e Bassa Cerdanha)

Entitat de poblacion Hab. (2005)
Ansovell 33
Cava 12
Querforadat, el 15

Situacion[modificar | modificar la font]

Es situada al limit de la comarca amb la Bassa Cerdanha. Limita al nòrd amb los tèrmes del Pont de Bar e Arsèguel, a l'oèst amb Alàs i Cerc, al sud amb la Vansa i Fórnols e amb Josa i Tuixén, e a l'èst amb lo tèrme cerdan de Montellà i Martinet.

Lo tèrme s'estend als versants de tramontana de la sèrra del Cadí, e arriba fins a la meteissa carena: la Torre de Cadí (2561 m), ròca del Gonac, Ròca Gròssa e Ròca Drecha, Voltoró o puig del Canal Baridana (2648 m) e lo còl del Llitze. Aquelas crestas forman lo limit meridional de la municipalitat amb los tèrmes de la Vansa i Fórnols e Josa i Tuixén, e son integrats al Parc Natural del Cadí-Moixeró, coma bona part del territòri municipal.

Autres accidents que podèm destacar dins lo tèrme son lo tuc de las Llongaderes (1503 m), lo de Boscal (1507 m), lo tossal de l'Aucís, lo dels Jogaires e lo del Puig (1878 m).

Per arribar als nuclèus d'Ansovell e Cava cal prene la rota locala que dempuèi la N-260 va en direccion cap Arsèguel. Passat aquel nuclèu i a una pista enquitranada que remonta lo cors del riu d'Arsèguel o de Cadí, que pauc abans la confluéncia del torrent de Sant Climenç amb lo riu de Cadí se bifurca e sòrta a la drecha cap al vilatge de Ansovell e a l'esquèrra dins lo vilatge de Cava. Unes quilomètres i a abans un brancal a la drecha que pòrta al santuari de Sant Cristòfol de Vinyoles.

Tanben dempuèi la rota N-260 i a una pista que sòrta cap a Toloriu vorejant lo tossal del Quer arriba dins lo vilatge del Querforadat. Los tres nuclèus e lo santuari de Boscal demòran connectats per un camin de grand recorregut (GR-3) que travèrsa la sèrra de Cadí, a mièg versant per la banda septentrionala.

Demografia[modificar | modificar la font]

42° 19′ 38″ N 1° 35′ 8″ E / 42.32722, 1.58556 / 42.32722; 1.58556