Comarcas de Catalonha

Las comarcas de Catalonha son una division territoriala de Catalonha qu'es per dessús los municipis e per dejós las províncias. La division actuala de la Comunautat autonòma de Catalonha en comarcas a son origina en un decrèt de la Generalitat de Catalonha de 1936 (division comarcala de 1936), que foguèt en vigor fins a 1939, quand foguèt suprimida pel franquisme. Posteriorament, en 1987, la Generalitat tornèt adoptar aquela division territoriala, amai se en 1988 s'i apondèron tres novèlas comarcas: lo Plan de l'Estanh, lo Plan d'Urgèl e l'Auta Ribagòrça, en 2015 lo Moianés, en 2023 lo Lluçanés e se en 1990 se modifiquèt qualque limit territorial. A l'ora d'ara Catalonha es dividida en 42 comarcas e una entitat territoriala singulara, la Val d'Aran (o per simplificacion en 43 comarcas).

Comarcas	Abitants en 2022	Superficia (km²)	Capitala
lo Naut Camp	45 540	538,01	Valls
lo Naut Empordan	144 926	1357,53	Figueres
lo Naut Penedés	110 929	592,77	Vilafranca del Penedès
lo Naut Urgèl	20 482	1447,48	La Seu d'Urgèl
la Nauta Ribagorça	3 958	426,86	El Pont de Suert
l'Anoia	125 065	866,28	Igualada
lo Bages	180 873	1 092	Manresa
lo Bas Camp	197 525	697,07	Reus
lo Bas Èbre	79.636	1002,72	Tortosa
lo Bas Empordan	138 517	701,69	La Bisbal d'Empordà
lo Bas Llobregat	833 540	485,70	Sant Feliu de Llobregat
lo Bas Penedés	112 460	296,24	El Vendrell
la Bassa Cerdanha	19 443	546,57	Puigcerdà
lo Barcelonés	2 280 042	146	Barcelona
lo Berguedan	40 279	1184,89	Berga
la Conca de Barberà	20 176	650,24	Montblanc
lo Garraf	156 794	185,28	Vilanova i la Geltrú
las Garrigues	19 011	797,61	Les Borges Blanques
la Garrotxa	59 750	735,39	Olot
lo Gironés	198 582	575,40	Girona
lo Lluçanés	5 586	226,6	Prats de Lluçanès
lo Maresme	462 213	398,91	Mataró
lo Moianés	14 428	337,9	Moià
lo Montsià	68 744	735,37	Amposta
la Noguera	39 297	1784,06	Balaguer
Osona	165 229	1245	Vic
lo Palhars Jusan	13 199	1343,08	Tremp
lo Palhars Sobeiran	7 181	1377,92	Sort
lo Plan de l'Estanh	32 941	262,83	Banyoles
lo Plan d'Urgèl	37 045	305,13	Mollerussa
lo Priorat	9 238	498,60	Falset
la Ribera d'Èbre	21 920	827,31	Móra d'Ebre
lo Ripollès	25 510	956,24	Ripoll
la Segarra	23 601	722,67	Cervera
lo Segrià	212 388	1396,65	Lhèida
la Selva	177 542	995,11	Santa Coloma de Farners
lo Solsonés	13 632	1001,21	Solsona
lo Tarragonés	263 428	318,86	Tarragona
la tèra Nauta	11 408	743,36	Gandesa
l'Urgèl	37 447	579,73	Tàrrega
la Val d'Aran (parçan occitan)	10 268	633,60	Vielha
lo Valés Occidental	940 881	583,17	Sabadell e Terrassa
lo Valés Oriental	417 543	735	Granollers

Proposicions e reivindicacions

L'an 2000, dins l'Informe Roca, una equipa formada de Miquel Roca i Junyent e Jèsus Burgueño, entre autras, prepausèron de crear qualques comarcas de mai: lo Moianés (capitala: Moià), la Vall de Camprodon (capitala: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capitala: Blanes), la Nauta Segarra (capitala: Calaf) e lo Segre Mitjà (capitala: Ponts), en mai de dividir lo Bas Llobregat en dos (la part nòrd, lo Bas Llobregat Nòrd, amb capital a Martorell). Totes los cases son d'ancianas reivindicacions comarcalas e lo Moianés se faguèt realitat.

Amai J. Burgueño, en 2003, prepausava de crear tanben lo Lluçanés (capitala: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capitala: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capitala: Agramunt), la Bassa Segarra (capitala: Santa Coloma de Queralt) e lo Bas Montseny (capitala: Sant Celoni), en mai de cambiaments de limits (las Garrigues, lo Ripollès, etc).

Vejatz tanben