Comarcas de Catalonha

Las comarcas de Catalonha son una division territoriala de Catalonha qu'es per dessús las municipalitats e per jos las províncias. L'actuala division de la Comunitat Autonòma de Catalonha en comarcas a la siá origina en un decrèt de la Generalitat de Catalonha de l'an 1936 (division comarcala de 1936), que foguèt en vigor fins a 1939, quand foguèt suprimida pel franquisme. Posteriorament, en 1987, la Generalitat adoptèt de nòu aquela division territoriala, se plan en 1988 s'i apondèron tres nòvas comarcas: lo Plan de l'Estanh, lo Plan d'Urgèl e l'Auta Ribagòrça, e en 1990 se modifiquèt qualque limit territorial. A l'ora d'ara Catalonha es dividida en 41 comarcas e una entitat territoriala singulara, la Val d'Aran.

Comarcas	Abitants	Superficia (km²)	Capitala
l'Aut Camp	40 017	538,01	Valls
l'Aut Empordan	118 950	1357,53	Figueres
l'Aut Penedés	93 408	592,77	Vilafranca del Penedès
l'Aut Urgèl	20 936	1447,48	La Seu d'Urgèl
l'Auta Ribagòrça	4149	426,86	El Pont de Suert
l'Anoia	105 376	866,28	Igualada
lo Bages	169 114	1295,08	Manresa
lo Bas Camp	167 889	697,07	Reus
lo Bas Èbre	74 962	1002,72	Tortosa
lo Bas Empordan	120 302	701,69	La Bisbal d'Empordà
lo Bas Llobregat	757 814	485,70	Sant Feliu de Llobregat
lo Bas Penedés	79 967	296,24	El Vendrell
la Bassa Cerdanha	16 862	546,57	Puigcerdà
lo Barcelonés	2 215 581	144,72	Barcelona
lo Berguedà	39 746	1184,89	Berga
la Conca de Barberà	20 057	650,24	Montblanc
lo Garraf	127 928	185,28	Vilanova i la Geltrú
las Garrigues	19 974	797,61	Les Borges Blanques
la Garrotxa	51 786	735,39	Olot
lo Gironés	160 838	575,40	Girona
lo Maresme	398 502	398,91	Mataró
lo Moianès	13.603	337,9	Moià
lo Montsià	64 181	735,37	Amposta
la Noguera	37 565	1784,06	Balaguer
Osona	142 337	1260,12	Vic
lo Palhars Jusan	12 566	1343,08	Tremp
lo Palhars Sobeiran	6883	1377,92	Sort
lo Plan de l'Estanh	27 905	262,83	Banyoles
lo Plan d'Urgèl	33 105	305,13	Mollerussa
lo Priorat	9665	498,60	Falset
la Ribera d'Èbre	22 925	827,31	Móra d'Ebre
lo Ripollès	26 400	956,24	Ripoll
la Segarra	20 996	722,67	Cervera
lo Segrià	183 954	1396,65	Lhèida
la Selva	144 420	995,11	Santa Coloma de Farners
lo Solsonés	12 764	1001,21	Solsona
lo Tarragonés	212 520	318,86	Tarragona
la Tèrra Auta	12 724	743,36	Gandesa
l'Urgèl	34 117	579,73	Tàrrega
la Val d'Aran (parçan occitan)	9219	633,60	Vielha
lo Valés Occidental	815 628	583,17	Sabadell e Terrassa
lo Valés Oriental	361 319	850,99	Granollers

Proposicions e reivindicacions

L'an 2000, dins l'Informatz Roca, una equipa formada de Miquel Roca i Junyent e Jèsus Burgueño, entre autras, prepausèron de crear qualque comarca mai: lo Moianès (capitala: Moià), la Vall de Camprodon (capitala: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capitala: Blanes), l'Auta Segarra (capitala: Calaf) e lo Segre Mitjà (capitala: Ponts), en mai de dividir lo Bas Llobregat en dos (la part nòrd, lo Bas Llobregat Nòrd, amb capital a Martorell). Totes los cases son d'ancianas reivindicacions comarcalas e lo Moianès se faguèt realitat.

Encara J. Burgueño, L'an 2003, prepausava de crear tanben lo Lluçanès (capitala: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capitala: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capitala: Agramunt), la Bassa Segarra (capitala: Sant Coloma de Queralt) e lo Bas Montseny (capitala: Sant Celoni), en mai de cambiaments de limits (las Garrigues, lo Ripollès, eca.).

Vejatz tanben