Canejan (Val d'Aran)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, veire Canejan.
Flag of Occitania (with star).svg Municipi d'Aran Blason Languedoc.svg
Occitània
Canejan
Situacion en Aran
Escut Aranés de Canejan.svg
Localizacion de Canejan
Canejan
Geografia
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Val d'Aran Flag of Val d'Aran.png
Superfícia 28,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
m
906 m
m
Administracion
Estat Espanha
Autonomia Flag of Catalonia.svg Catalonha
Província Lhèida Bandera de la provincia de Lérida.svg
Terçon Quate Lòcs
Alcalde Joan Carles Lastera i Alcalde (UA)[1] (2011-2015)
Demografia
Populacion
(2015)
100 ab.
Densitat 3,55 ab./km²
Gentilici
Autes informacions
Còdi postau 25548
Còdi INE 25063

Canejan ei un municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs.

Canejan en Aran

Geografia[modificar | modificar la font]

Municipi dera Val d'Aran, plaçat ena val de Toran, dempús der arribatge dreit dera Garona enquias nautors der estanh e des rasi de Liat.

Era part septentrionau deth tèrme, damb es elevacions des tucs de se Pans, d'era Pica e de Crabera, ei termierèra damb Comenge. Es terrens non conreats son aucupadi per prats e bòsqui. Ath delà des prats, que i son preponderants, òm i cotiva forment, segal, uerdi, milhòc, truhes, legums e bèri arbes frutèrs. Era ramaderia n'ei era principau hònt de riquesa (bestial bovin).

I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb, coma era Harga de Güerri. I a dues centraus electriques. Era de Pònt deth Rei profite es aigües der arriu de Toran e dera Garona ath limit damb França. Era de Toran profite es der arriu omonim.

Era vila ei plaçada, elevada e escartada, sus era confluéncia der arriu de Toran e era Garona. Era glèisa parroquiau de Sant Joan d'Agost ei òbra dera s XIX. S'i conserven cases d'interès, coma era de Saurat (tor quarrada dera s XVI) e era de Benosa, damb ua capèla romanica.

Eth folclòre ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.

Vilatges e masatges[modificar | modificar la font]

Es vilatges son :

Politica[modificar | modificar la font]

Eleccions de 2015:

Canejan 2015
UA:5
Partit Vòtes Percentatge Còssos
Convergéncia Democratica Aranesa 17 23,61% 0
Partit Popular 6 8,33 % 0
Unitat d'Aran 54 75 % 5

Eleccions de 2011:

Partit Vòtes Percentatge Regidors
Convergéncia Democratica Aranesa 31 34,83% 0
Unitat d'Aran 56 62,92 % 5

Demografia[modificar | modificar la font]

Era poblacion ei de 100 abitants (2015).

Evolucion demografica
1900 1930 1950 1970 1981 1986
637 480 310 171 137 122

Eraldica[modificar | modificar la font]

Blasonament: De sinòple, ua glèisa, d’argent, dubèrta, de sable. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle XIV des reis d’Aragon.[2]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncies[modificar | modificar la font]

  1. Lista des alcades suth site Municat
  2. Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010