Canejan (Val d'Aran)
| Canejan | |
|---|---|
Municipi d'Aran, .svg){kind=small} Occitània | |
 | |
 Canejan, Val d'Aran. | |
| Administracion | |
| Estat |  Espanha |
| Comunautat |  Catalonha |
| Província |  Lhèida |
| Comarca |  Val d'Aran |
| Terçon | Quate Lòcs |
| Alcalde | Joan Carles Lastera i Alcalde (UA)[1] (2011-2015) |
| Geografia | |
 |  |
| País |  Gasconha |
| Superfícia | 48,31 km² |
| Altitud • Maximala • Minimala | 906 m m m |
| Demografia | |
| Populacion | 95 ab. (2025) |
| Densitat | 3,37 ab./km² |
| Autres informacions | |
| Còdi postau | 25548 |
| 25063 | |
Canejan ei un municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs.
Geografia
[modificar | modificar lo còdi]Municipi dera Val d'Aran, plaçat ena val de Toran, dempús der arribatge dreit dera Garona enquias nautors der estanh e des rasi de Liat.
Era part septentrionau deth tèrme, damb es elevacions des tucs de se Pans, d'era Pica e de Crabera, ei termierèra damb Comenge. Es terrens non conreats son aucupadi per prats e bòsqui. Ath delà des prats, que i son preponderants, òm i cotiva forment, segal, uerdi, milhòc, truhes, legums e bèri arbes frutèrs. Era ramaderia n'ei era principau hònt de riquesa (bestial bovin).
I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb, coma era Harga de Güerri. I a dues centraus electriques. Era de Pònt deth Rei profite es aigües der arriu de Toran e dera Garona ath limit damb França. Era de Toran profite es der arriu omonim.
Era vila ei plaçada, elevada e escartada, sus era confluéncia der arriu de Toran e era Garona. Era glèisa parroquiau de Sant Joan d'Agost ei òbra dera s XIX. S'i conserven cases d'interès, coma era de Saurat (tor quarrada dera s XVI) e era de Benosa, damb ua capèla romanica.
Eth folclòre ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.
Vilatges e masatges
[modificar | modificar lo còdi]Es vilatges son :
- Bordius (inabitat)
- Campespín (inabitat)
- Canejan (75 abitants)
- Cassenhau, era (inabitat)
- Moron e era Mòla (19 abitants)
- Pontaut (1 abitant)
- Porcingles (6 abitants)
- Pradet, eth (6 abitants)
- Sant Joan de Toran (inabitat)
Politica
[modificar | modificar lo còdi]Eleccions de 2015:
UA:5
| Partit | Vòtes | Percentatge | Còssos |
|---|---|---|---|
| Convergéncia Democratica Aranesa | 17 | 23,61% | 0 |
| Partit Popular | 6 | 8,33 % | 0 |
| Unitat d'Aran | 54 | 75 % | 5 |
Eleccions de 2011:
| Partit | Vòtes | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|
| Convergéncia Democratica Aranesa | 31 | 34,83% | 0 |
| Unitat d'Aran | 56 | 62,92 % | 5 |
Demografia
[modificar | modificar lo còdi]Era poblacion ei de 95 abitants (2025).
| 1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
|---|---|---|---|---|---|
| 637 | 480 | 310 | 171 | 137 | 122 |
Eraldica
[modificar | modificar lo còdi]Blasonament: De sinòple, ua glèisa, d’argent, dubèrta, de sable. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle XIV des reis d’Aragon.[2]
Ligams extèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Referéncies
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Lista des alcades suth site Municat
- ↑ Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010
