Vejatz lo contengut

Unha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Glèisa de Santa Eulàlia d’Unha

Unha (Unya en catalan, Uña en espanhòu) es un ancian municipi dera Val d’Aran, en eth terçon de Pujòlo e eth municipi actuau de Naut Aran, a 1348 mètres d'altitud e ath costat der arriu Garona. Eth son còde estatistic d’ancian municipi es 255374.[1] Eth còde d’entitat municipau descentralizada es 7006580001.[2]

Era zòna ère ja aucupada durant era epòca romana que se trobèren vestigis divèrsi d'aqueth temps ath costat des Banhs coma un bust dera diva Isis.[3]

Eth municipi estèc annexat a Salardú entre 1842 e 1847.[1] Salardú estèc fusionat en eth municipi de Naut Aran en 1968.[4]

Unha venguèc ua entitat municipau descentralizada eth 1999.[5]

Unha es mentavuda com Huia (1266), Huyan (1278), Unia ath començament deth s. XIV. [6], Unha eth 1298.[7] Eth toponim en espanhòu es Uña.[3] Eth toponim en catalan es Unya, utilizat oficialament eth 1980.[8] Era utilizacion oficiala deth toponim aranés Unha date deth 1984.[9]

Referéncies

[Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 “255374 Unya”. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE, en linha.
  2. Naut Aran. Codis territorials i d’entitats. IDESCAT.
  3. 3,0 et 3,1 Pascual Madoz e Ibáñez. “Uña” in Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 30. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 10701.
  4. “Decreto 3290/1967, de 21 de diciembre por el que se aprueba la fusión de los Municipios de Artiés, Salardú, Gessa, Tredós y Bajerque, de la provincia de Lérida”. Boletín Oficial del Estado n°14. 16 de genièr de 1968. p. 631.
  5. “Decreto 68/1999, de 23 de marzo, por el que se aprueba la constitución de la entidad municipal descentralizada de Unha, en el término municipal de Naut Aran (Val d'Aran).” Boletín Oficial del Estado n°118. 18 de mai de 1999. pp. 18694-18695.
  6. “Unha”. Grand Enciclopèdia Catalana. Legir en linha.
  7. “30 de juliol de 1298. Arnau de Sant Marsal, procurador i lloctinent del rei de Mallorca en la vall d'Aran, promet als cònsuls i jurats de les viles d'aquesta de guardà'ls-hi els bons usos i costums que el rei d'Aragó els hi havia mantingut; prometent ells pagar integrament els rèdits i drets que aquell solía rebre en dita vall.”. Ferran Valls i Taberner. Privilegis i ordinacions de les Valls Pirenenques. I. Vall d'Aran. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat. 1915. pp. 8-11. Legir en linha sus l'Internet Archive.
  8. “Ordre de 18 de març de 1980, fixant el calendari laboral de festes de caràcter local a la província de Lleida.” Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. n°58. 25 d'abril de 1980. p. 982. Legir en linha.
  9. “Ordre de 6 de novembre de 1984, fixant el calendari laboral de festes de caràcter local a la província de Lleida.” Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. n°488. 23 de novémer de 1984. p. 3297. Legir en linha.