Pascual Madoz e Ibáñez

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pascual Madoz e Ibañez (Pampalona 1806 - Gènoa 1870) foguèt un òme politic basco de tendéncia liberala. Foguèt deputat a las Corts Espanhòlas e ministre d'Economia (1855).[1] Madoz impulsèt una desamortizacion, qu'afectèt los bens de las comunas, e la construccion dels camins de fèrre, que voliá melhorar las comunicacions.

En 1854 li autregèron la nacionalitat andorrana coma mercejament per aver fach partida del cortègi enviat a Madrid per ajudar a la resolucion del conflicte de las frontièras.

Activitat politica[modificar | modificar la font]

Tre fòrça jove, pren part a la revolucion liberala de 1820. En 1823 participa a la defensa de Montson contra los francés e es fach presonièr. Se deu exiliar en França, ont s'establís a Tors. Tòrna a Espanha amb l'amnistia de Maria Cristina (1835).

Estúdia lo drech a l'universitat de Saragossa e trabalha coma avocat a Barcelona (1835); dirigís tanben lo jornal d'oposicion Lo Catalán. En 1837 es nomenat jutge e governador de la Val d'Aran e lucha contra los carlistas. Foguèt promotor del projècte del tunèl de Vielha, que s'inicièt pas fins a gaireben 100 ans après. En 1838 es elegit deputat per Lhèida. En 1843 dirigís amb d'autras progressistas l'oposicion a Espartero, e es nomenat Ministre d'Economia e jutge de la Cort suprèma.

En 1844 es empresonat per unes meses e passa après a l'oposicion constitucionalista. En trionfar la revolucion de 1854 es nomenat governador de Barcelona, e per lo sieu trabalh se li concedís lo títol de Comte de Tremp, que li renóncia. Es tornar elegit deputat.

En 1855 es nomenat Ministre d'Economia. Aurà un ròtle fondamental dins l'aprobacion de la destruccion de las fortificacions de Barcelona, çò que permetriá lo desvolopament del plan Cerdà. Fa tanben aprovar lo projècte de lei de desamortizacion de proprietats eclesiasticas, e demissiona après e passa a l'oposicion. Dirigís la milícia nacionala, qu'es desfacha pel govèrn, e partís a l'estrangièr.

Pendent la revolucion de 1868, es nomenat governador de Madrid, mas i renóncia. S'opausa dins lo govèrn provisòri mas pas a la candidatura de Amadeu de Savòia, que li vòta per e es nomenat dins la delegacion enviada per li ofrir lo tròn (1870). Es durant lo viatge que moriguèt a Gènoa (1870).

Òbras[modificar | modificar la font]

  • Diccionario geográfico Universal (dempuèi la letra R) (Barcelona, 1829-34)
  • Colección Universal de cosas célebres (Madrid, 1840)

Son òbra mager es lo Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones d'Otramar (Madrid, 1845-50)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

  • Fuster Sobrepere, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004. ISBN 9788469305966 [Consulta: 30 juny 2013]. 
  • Diccionario geográfico-estadístico-histórico De España y sus posesiones d'otramar. Tomo I. Version digitalizada e de liure accès.
  • Diccionario geográfico-estadístico-histórico De España y sus posesiones d'otramar. 16 Tomos. Version digitalizada e de liure accès mejançant la Bibliotèca Virtuala de Andalucía
  1. Fitxa personal al Congrés dels Diputats