Vejatz lo contengut

Arres

Aguest article ei redigit en aranés.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Arres
Municipi d'Aran,  Occitània
Arres, Val d'Aran.
Administracion
EstatBandièra d'Espanha Espanha
Comunautat Catalonha
Província Lhèida
Comarca Val d'Aran
TerçonLairissa
AlcaldePere Castet Farré (CDA)[1] (1995-2027)
Geografia
Carte
País Gasconha
Superfícia11.57 km²
Altitud
• Maximala
• Minimala
1 224 m
m
m
Demografia
Populacion61 ab. (2022)
Densitat5,27 ab./km²
Autres informacions
Còdi postau25551
Sit webarres.cat

Arres ei un municipi dera Val d'Aran en eth terçon de Lairissa. Dividit en dus pòbles, Arres de Jos (on es eth sèti deth municipi) e Arres de Sus, s'atròba essenciaument sus era riba dreta de Garona (Era Bordeta ei sus era riba esquèrra).

Era glèisa parroquiau de Sant Joan ei enter Arres de Jos e Arres de Sus. Data de cap a 1816 o 1817.[2],[3]

Arres es atestat en 1298.[4] En espanhòl s’escriu Arrés.[3]

Conses (Alcaldes)

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista des alcaldes
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1995 - Pere Castet Farré CiU / CDA
1983 1995 Juan Josep Cortes Abella Independent
1979 1983 Eduard Castet Monge Independent

Eleccions de 2023: CDA se guanhe es tres regidors.

Eleccions de 2019: er ajuntament a 3 còssos o regidors. CDA se guarde eth municipi.[5]

Parti Vòtes Percentatge Còssos
Convergéncia Democratica Aranesa 32 61,54 % 2
Unitat d'Aran 19 36,54 % 1

Eleccions de 2015:

Arres 2015
CDA:2 PP:1

L'ajuntament a 3 còssos o regidors.

Parti Vòtes Percentatge Còssos
Convergéncia Democratica Aranesa 25 59,52 % 2
Partit Popular 15 35,71 % 1

Eleccions de 2011:

Partit Vòtes Percentatge Regidors
Convergéncia Democratica Aranesa 27 54% 2
Unitat d'Aran 2 4 % 0
Partit Popular 21 42 % 1

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]

Eth caplòc ei eth pòble d'Arres de Jos.

Era populacion ei de 61 abitants (2022).

Evolucion demografica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 2009
101 212 129 61 53 49 68

Populacion des pòbles en 2021:

Arres a dus escuts, un quadrilaterau a la mòda catalana, un normau segontes era tradicion aranesa.

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Lista des alcades suth site Municat
  2. GREC.
  3. 3,0 et 3,1 Pascual Madoz e Ibáñez. “ARRES” Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 5. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 1320
  4. “30 de juliol de 1298. Arnau de Sant Marsal, procurador i lloctinent del rei de Mallorca en la vall d'Aran, promet als cònsuls i jurats de les viles d'aquesta de guardà'ls-hi els bons usos i costums que el rei d'Aragó els hi havia mantingut; prometent ells pagar integrament els rèdits i drets que aquell solía rebre en dita vall.”. Ferran Valls i Taberner. Privilegis i ordinacions de les Valls Pirenenques. I. Vall d'Aran. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat. 1915. pp. 8-11. https://archive.org/details/privilegisiordin01vall/page/8/mode/2up Legir en linha sus l'Internet Archive].
  5. Municat.
  6. Escuts i banderes oficials de Catalunya